La Serra d'Almos, les Moles, Barranc del Capcir, Mas d'Alerany

Serra d'Almos - Pou a la Mola de Casanova

Per problemes familiars avui no tenia previst de sortir pel que no he quedat amb els companys que han anat tots a la seva, però al final he pogut sortir a fer una matinal, i com feia temps que tenia al cap anar a la Serra d'Almos a fer la ruta del Consorci de Llaberia: Ruta del Morral de les Moles, Mirador de la Serra (La Serra d'Almos), pues m'he dirigit cap allà. La veritat es que arribar a la Serra d'Almos i mes pels Guiamets es una bona pallissa, no per la distancia si per l'estretor i els tombs tancats de la carretera.

He arribat al poble i he seguit en cotxe per la pista cap el Mas de l'Alerany, amb intenció d'aparcar abans d'entrar al mas, però he preferit passar-ho i deixar el cotxe després, en una petita esplanada al costat de la pista.

Primer he de dir, que alguns noms no sempre coincideixen el cadastre i els mapes de l'ICC i del Piolet, encara que s'assemblin, jo continuo amb el costum que si el cadastre posa un nom, posar aquest.

Tornant a la caminada, he aparcat al costat de la pista, passat el Mas de l'Alerany i he preguntat un pagès que hi havia a prop, llaurant, si el cotxe allí molestava, m'ha dit que no, i ja he sortit, quan manquen vint minuts per les nou del matí.

Passo a tocar el Mas de Capdà, una gran masia, i la pista entra al bosc deixant el veïnatge dels conreus. Pista que deixo per agafar el que era el camí de bast que unia el poble amb els conreus de les Moles. El camí va pujant però amb intel·ligència, està arranjat pel Consorci i senyalitzat amb maques grogues. L'arranjament ha comportat recuperar les ziga-zagues del camí i que intentessin tapar les dreceres. Quan he guanyat una mica d'altitud i a ma esquerra trobo un bon mirador. Continuo amunt i em trobo que les marques grogues m'envien cap a l'esquerra i el track (baixat de la pàgina web indicada abans) em diu amunt, em fio i segueixo els senyals, arribant de seguida a un pou d'aigua i una barraca. Com feia una mica que havia arribat al començament de la zona de marges de les Moles, estava pensant que encara que poca havia d'haver aigua i mira per on, en el pou hi ha aigua, encara que bruta. Pel que sembla aquí es la Mola de Casanova. A partir d'aquí el camí està obert expressament, al menys sembla que no devia haver o no era per on ho han obert, ja que ens fan pujar les marjades al dret. En un replà hi han uns indicadors i d'allí al Morral de les Moles, en el mapa de l'ICC posa Roca de l'Antònia. La veritat es que des de dalt i ha una gran visió d'est a oest, passant pel nord, falla una mica cap el sud, però no es pot tenir tot.

Segueixo cap a les Moles, primer en pujada i després en baixada a buscar una pista que ve de la zona de “Lo Mas de Capcir”, però abans he passat pel costat d'una vella carbonera, arranjada i les runes d'una barraca amb les restes d'una era, tot ben cuidat pel Consorci.

A partir de l'arribada a la pista tinc la sorpresa del dia. Segons el mapa hi ha un sender que va directe al Mas d'en Beset, l'ICC posa que es el Mas de Capcir, i que em pot estalviar un bon retomb de pista. L'entrada ja la trobo mig tapada de branques però després segueix be, arribo al mas i busco alguna sortida sense entrar a la gran plaça que te davant, busco pels corriols i rastres i l'únic que trobo, que per cert veig senyals de Gr molt velles, em porten a una tanca metàl·lica que m'és impossible passar-la. Trobo com sortir però passant a tocar el mas i sortint pel costat de la porta metàl·lica que està tancada, per a mi ja m'està be, a més no hi ha ningú avui, però vull lligar-la ben lligada per evitar que els que segueixen les meves passes no tinguin problemes amb l'agreujant que tal i com he dit l'entrada al sender estava tapat amb branques. Me'n torno amunt a la pista que la segueixo a l'esquerra, al primer retomb em trobo el GR, però la veritat es que no es veu cap senyal de pintura, ni pels que venen ni pels que van, es el GR7.

Passo pel costat de la porta d'abans tot deixant el mas a l'esquerra dalt, cada vegada es va estrenyent mes el camí, i aquest tros de GR es el tros on el camí està pitjor de tot el dia, el camí baixa molt dret i està bastant enfangat, aquí no han tingut mai en compte les ziga-zagues del camí de bast que era, a més està molt castigat pel pas de les motos abans i ara de les btt. Passo pel costat de les runes del mas de Catxarrina i una mica més avall les d'una barraca.

Quan arribo a pista vaig en direcció contraria a veure si trobo la Cova de les Desgracies, no hi ha cap indicador, però tal i com marca als mapes podria ser que hagués vist l'entrada. Diuen que un pagès es va refugiar aquí en uns aiguats i quan va sortir va morir ofegat pel aigua que baixava pel barranc, però jo penso que en cap moment diuen que va estar acompanyat, pel que com saben que es va refugiar a aquesta cova?, però això ja son figues d'un altre paner, que diríem.

Passo pel costat de la Caseta d'en Pubill, que si no ho saps no la veus, ja que està completament tapada per la vegetació. Baixo al Barranc a veure si veig la Codina d'en Xec, però a l'opuscle del Consorci dibuixen una construcció, no la se trobar, en canvi el camí de baixada ho deu ser, ja que es l'únic mínimament netejat que baixa al barranc.

Passo el Pla dels Burros, on deixo el GR que va a Llaberia, i on fa un temps vaig aparcar el cotxe per fer un tomb per aquí, un tomb del que vam arribar fosc, però això es aigua passada.

Ja per pista, el camí vell de la Serra a Llaberia, arribo on tinc el cotxe, es un quart i cinc de dues del migdia i he fet 11,300 quilòmetres.

El dia ha estat calorós excepte quan he sortir ja que com anava per llocs obacs feia una mica de fresca. A més tota la pujada fins el punt mes alt de les Moles i la baixada des del mas d'en Beset a la pista del Barranc del Capcir el terreny estava molt moll, degut a les pluges dels últims dies i que son llocs obacs. La primera meitat ha estat esplèndida, després la baixada ha estat enutjosa, tal i com he dit abans, i després els quatre quilòmetres de pista s'ha fet una mica pesat. Però el matí, en general, el dono per ben aprofitat.

M'he trobat tres ciclistes, a la baixada, ells pujaven i han agafat un camí que com es normal no surt als mapes, i per la pista final m'han avançat dos ciclistes mes, a més del pagès del començament es tota la gent que he vist.

Com sempre el track el pujo arranjat.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000

0000000000000000000