 |  |
Masos de Millà i Millà
Avui ens hem reunit la Chris, en Joan Josep, en Rafa, en Josep Maria, en Lluís i jo amb intenció de fer la ruta ressenyada al llibre de “Caminades per la Noguera” com a excursió número 4, però amb algunes petites variacions, referent sobre tot a la pujada i la baixada i a més allargar-la fins el Puig de Millà, aprofitant que a l'any 2010 es va fer un Camí de Muntanya, des del llogaret de Millà al puig del seu nom.
Deixem el cotxe a un petita esplanada al costat de l'ermita de Sant Romà, dels Masos de Millà, i sortim quan passen cinc minuts de les vuit del matí tot creuant el poble. Només entrar ens estranya veure com en un llogaret com aquest tenia escola pròpia, ja que l'edifici, per dins, es inconfusible.
Creuem el llogaret i baixem als prats, hem de vorejar-ho per la dreta, el camí vell està molt tapat però es veu perfectament entre aquest prat i el superior. Una vegada arribats a l'altre costat, pugem pel que sembla era una carrerada fins a un corral, molt atrotinat, i des d'aquí fins al Corral de l'Andal, uns es desvien cap a la dreta, al veïnatge del barranc, per seguir un sender bastant desdibuixat i que més amunt fa cap a una “pistota” que puja fent revolts, i altres amb mi anem pujant bastant al dret, per roquer, pel que ens sembla era la carrerada, però si ho era, ara està molt desfeta. No es massa difícil caminar per aquest tros totalment roquer ja que la vegetació es molt escassa. Pujant tenim les primeres vistes del Pantà de Canelles, dels Montsecs (d'Estall i d'Ares) i del tall entre ells que fa el Congost de Mont-rebei
Al Corral de l'Andal parem a fer un mos, ben parapetats a la seva pared sud. El vent es bastant fred encara que el sol llueix.
Després amb un “airet” ben fresquet pugem i seguim pel Pla de les Bruixes, tot agafant la Pista dels Pretolers. Abans de deixar-la trobem uns 4x4 que son caçadors, parlem amb ells i ens diuen per on es posaran a caçar, precisament per un tros del nostre camí, però que li farem.
Deixem la pista i anem al dret, amb terreny rocós però de bastant bon passar, ja que hi han bons rastres, fins a trobar el camí, senyalitzat amb pintura verda i moltes fites, pertanyent al Camí de Muntanya, que ens porta al Puig de Millà. Abans ja ens han passat a peu una serie de caçadors, uns quants s'aniran quedant a les “postes”, i alguns d'ells els trobarem mes endavant amb l'escopeta preparada.
Al cim, fotos de rigor, visió dels del Pantà de Canelles, els Picons, Montfalcó, els Montsecs, dels Pirineus, Corçà, la Pertusa, inclús de la Penya Montanyesa, i moltes altres de les que desconec el nom. No ens arribem fins a una punta a ras del cingle, ja que hi ha una posta i no volem raons.
Tornem, i ara seguirem tot el camí que van netejar fins a Millà, però primer parem al costat d'un dels corrals del Peraire, per contemplar la seva alzina, de grans proporcions i després per entrar a visitar la Cova del Biot o del Peraire, cova que ben be val una visita, encara que les formacions rocoses, de calcita, hagin estat totes trencades i arrancades.
A la poca estona, trobem travesser el camí de la guia i ara si el seguim a l'esquerra, es camí de bast, molt bonic, que deixa a l'esquerra el Barranc de l'Horta i poc a poc es va obrint la visió de la vall entre Àger i Corçà. De cop el camí baixa decididament, amb revolts molt ben ideats, i ens deix veure baix de tot, el llogaret de Millà. Passem pel costat del Mas del Peraire, on encara es pot veure els marges de lla seva era, amb les pedres de la vora inclinades i arribem a la font de Millà, es la font del Cinto, amb un gran aljub i uns rentadors, tot molt abandonat. Aquí ens imaginem com devien baixar les dones amb la roba bruta i després pujar carregades amb la roba ja neta. Entrem a Millà, pel carrer de la font, no podia tenir un altre nom, amb les primeres cases arruïnades totalment.
Després d'una petita parada, on l'aire fred es fa sentit, ens dirigim, per pista, cap a l'ermita de Sant Llobí, passant pel mig del que devia ser un corral, que va quedar tallat en dos petits trossos al fer la pista, ja que han quedat runes als dos costats de la pista.
A Sant Llobí es on dinem, asseguts als bancs de pedra i ciment pegats a la pared de l'ermita. L'ermita es del segle XVIII. Sembla ser que els habitacles es fan servir de refugi, per com es normal tant l'ermita com tot el conjunt està tancat en clau.
Continuem per pista, encara que l'últim retomb abans d'arribar a una cruïlla, que es on el camí va cap el Port d'Ager, nosaltres ho fem per una rasa de molt ben pujar. Passem pel costat de mes corrals i ja entrem de nou al Pla de les Bruixes, i quasi a tocar el Corral de l'Andal, on em esmorzat. Aquí la pista en baixada i amb molta pedra solta fa que el caminar sigui dificultós, pel que decidim tallar les amplies llaçades i baixar al dret per rastres d'animals, a més la vegetació es escassa. Passem a tocar unes saleres pel bestiar, on hi ha gran quantitat de sal, i per les Collades i un camí vell que passa a tocar el cementiri, arribem al lloc de sortida, com sempre jo l'últim però aquesta vegada acompanyat pel Josep Maria.
He arribat a un quart de cinc després de fer 17,400 quilòmetres. El dia ha estat fred quan anàvem per carenes, i calorós quan no ens tocava l'aire. Referent a la caminada la realitat es que no han omplert les expectatives que m'havia fet, el terreny no ha estat massa agradable, molt rocós i pelat, encara que amb vistes molt boniques, bonic camí de bast que baixa a Millà i magnifica la Cova del Biot, però ni el llogaret dels Masos, ni Millà, ni l'ermita de Sant Llobí es del mes bonic que he vist, sense voler menysprear-ho. I el Pla de les Bruixes? .. no se com es podien reunir en un lloc tant pelat i tan castigat pel vent. Però per a mi el fet de sortir i conèixer un lloc nou ja es positiu.
No cal parlar de la companyia sempre agradable i amb molt bon humor, però avui també han fallat les discussions pròpies de les caminades, ja que no hem discutit en cap moment per triar el camí a seguir.
 |  |
0000000000000000000000000000000
0000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada