Les Salines, Roc de la Campana, Roc del Comptador, El Moixer, Les Salines

Santuari de la Mare de Déu de les Salines - Senyal geodèsica del Roc del Comptador

Avui tenim intenció de fer el Moixer, amb el seu cim mes alt, el Roc del Comptador, i el Roc de Sant Salvador, encara que jo estic bastant segur que no hi pujaré a aquest últim, en totes les cròniques que hem llegit parla d'una grimpada final una mica complicada.

Ens aixequem a les set del mati, ens preparem un bon desdejuni, ens preparem els trastets, la resta la portem al cotxe, i sortim a tres quarts de nou del matí (ens ha costat un hora tres quarts) tot seguint el GR.

Anem pujant per un bosc de pins i fajos fins el Coll del Pou de la Neu (o Coll dels Pous), aquí venen les úniques discrepàncies del dia, jo dic que prefereixo fer els cims primer però per això hem de pujar per la pista, i ell diu que es millor fer-los de tornada i així fer la pista de baixada. Com es normal guanya la segona opció, o sigui Gr amunt, encara que veiem unes senyals vermelles que surten entre la pista i el GR. La pujada pel GR encara que es molt costerut amb poc de descans, es molt bonic i agradable de fer, estem en una fageda tota vermella, no per les fulles dels arbres, ja que no en tenen, si no per la gran quantitat de fulles que hi ha a terra, en alguns moments tapa completament el camí, sort de les senyals del Gr, inclús a petits trossos ens enfonsem fins els turmells.

Arribem a un lloc on marxen uns senyals vermelles, em llegit que van al mateix lloc, en Josep Maria les segueix i jo vaig pel Gr, com es normal ell l'endevina, el Gr va a fer un tomb ximple amb petita sifonada inclosa, ens retrobem davant mateix d'un pou de gel abandonat.

Seguim amunt, arribem a una cruïlla, per on retornarem, ara seguim endavant, passem una porta i al coll de Sant Martí, deliberem que fem. D'aquí al Coll Cerdà, que es per on s'ha d'anar al Roc de Sant Salvador, hi ha un desnivell de 300 metres, que si es baixa s'ha de tornar a pujar, i jo no em veig en pit de pujar al Roc o sigui que trobo que no val la pena fer la baixada, pel que ell segueix endavant i jo me'n vaig a fer el Roc de la Campana, i quedem a retrobar-se per fer junts el Roc del Comptador, que es un 100 cims.

El cim de la Campana, es un cim dels catalogats com de “vaques”, sense cap problema, però amb bona visió de l'entorn. A tocar passa el camí per baixar a Tapis.

Després d'una bona estona, intentant veure al company com puja al Roc sense aconseguir-ho, em decideixo anar cap el Comptador, però primer he de pujar al Roc de Frausa, encara que es pot saltar la pujada curta però farragosa jo no faig, i on està el cartell em faig la foto de rigor de cim. Llavors arriba un gos amb cascavell i una dona, sembla de mes edat que jo, amb parla catalana-francesa.

Ella segueix, després de donar-nos el bon dia i parlar uns instants del temps ja que es veuen boires per la banda del Canigó, jo vaig després, però en la baixada, ella, en un tres i no res ja es avall, a mi em costa bastant mes. Avall ella es retroba amb una companya que per cert em dona la impressió que va bastant malament.

Després de passar un tros amb molta pedra grossa que s'ha d'anar saltejant i una forta pujada, molt pedregosa, arribo a un collet, on tinc el cim del Comptador a tocar, pujo per comprovar-ho i exactament ho es, retorno cap el collet, i una mica abans paro a esperar al company tot aprofitant per dinar. No miro l'hora, però em sembla que està mes d'un hora a arribar, però no hi ha cap problema. Quan arriba pugem tots dos i ens fem la foto de cim amb la senyera (costum de fer-nos les fotos dels 100 cims amb ella). Ell després dina, i ja marxem, el dia s'està tapant i estan venint les boires. Passem pel Moixer, només parem per fer la foto de cim, i avall. Trobem altres senyals vermelles, les seguim per intentar no fer la pista cimentada, i ens porta al Coll del Pou de Neu (son les senyals que em vist de pujada), però amb una baixada que se les emporta.

Aquí parem i intentem si veiem algun pou, tombem una mica i només veiem runes de petites edificacions. Seguim per la pista, trobem l'edifici, enrunat, de les mines de talc, pugem un rastre i trobem el que era una explotació a cel obert, ara completament abandonada.

Bastant avall de la pista, trobem unes altres senyals vermelles, que seguim per intentar evitar un gran retomb de la pista, però quan estem a mig del bosc se'ns acaben, pel que em de seguir com podem, encara que es de bon passar, i sortim a la pista, prop de la font de les Salines. Parada a veure aigua, refrescar-se, anar a veure la cova i cap el cotxe, on arribem a dos quarts i mig de cinc després de fer mes de nou quilòmetres i mig.

Agafem el cotxe després de fer un petit aperitiu, (avellanes, festucs i cervesa) i cap a casa, amb una gran retenció a la C-25 (eix transversal) per les obres, que fa que perdem quasi un hora, pel que arribem a les onze de la nit a Reus, amb parada inclosa per fer un cafè.

El dia ha estat excepcional, encara que he quedat més convençut que segons quines coses no les puc fer, encara que les intenti, aquests genolls estan a les últimes pel que no els hauria de forçar gens si vull continuar sortint una mica més i encara sort que no he anat a fer el Roc de Sant Salvador, tal i com m'ha explicat en Josep Maria, sense pujar el diedre final, encara hi serem per allí en mig..

Pel demés tot perfecte, jo ja estic content amb el que he fet, tres cims de correguda, un es un 100 cims i un altre es el considerat com a cim comarcal (el Moixer), la fageda, encara que no es la millor època, estava sublime. El company ha aconseguit el que volia, dos 100 cims, i ja s'acosta el dia de la seva finalització.

He de dir que les altures dels cims que m'ha marcat el gps no son totes correctes, ja que m'ha marcat que el cim del Comptador no es el mes alt, quan des del seu cim, o des del cim del Moixer, es veu clarament que es el cim de més alçada.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000