V Marxa senderista de la Tinença de Benifassà

El Boixar - Mas de Petxí

Avui en Josep Maria i jo hem anat a la V Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà, que aquesta vegada surt de El Boixar. Es la tercera a la que jo vaig, no he anat a la primera ni a la quarta.

Arribem a El Boixar després d'un llarg viatge, no pel quilometratge si per la porqueria de carretera entre la Sènia i El Boixar, tombs i mes tombs sense descans. Després d'aparcar a la zona on l'organització tenia previst ens apropem al poble on agafem l'identificatiu i esperem que donin la sortida, però abans d'això han de fer el parlament explicant les normes bàsiques de tota caminada múltiple i del perquè d'aquesta marxa.

Al final sortim quasi a un quart de deu del matí. La descripció del itinerari que posa en el tríptic es:

“Eixim del Boixar pel camí vell de Coratxà, remuntant el barranc de la Canal, seguint el PR-CV-75.11. Arribem a la carretera i continuem per esta fins al maset de Josep. Aquí l'abandonem i descendim fins la pista del molí de Joaquin.

Ara anirem remuntant fins al encreuament del mas de la Mola, on tombarem a l'esquerra en direcció aquest. Recorrerem tota la pista fins a la seua extinció gaudint del passeig a mitja vessant per les terres de la Fredat i en bones vistes del barranc de la Canal.

En morir la pista remuntem el barranquet que ens marca l'antic camí del mas de Petxí fins a ell, i des del mas continuem fins a la pista de la mola de Mitja-Vila on coincidim amb el camí de la Rogativa de Vallbona a Pena-Roja, que es celebra enguany.

Agafem la direcció cap a Coratxà passant pel pi de Petxí amb la seua singular fisonomia degut a la ferida d'extracció de pega. Continuem fins a desviar-nos per pujar a veure l'avenc de l'Ase, un avenc espectacular, i des d'aquí carenejarem, per tal de gaudir de les espectaculars vistes cap al Matarranya, fins a la font del Catxo.

Ara planejarem fins al Coratxà on ens espera el dinar.

En reposar les forces tornem al Boixar pel camí vell travessant les Albardes i de nou el barranc de la Canal. En poca estona finalitzem la marxa proposada. Bona ruta.”

Això es el que posava el tríptic la realitat ha estat la següent. La sortida sembla ser que havia de ser per la carretera però tots surten per les escales cap a la part alta del poble, pel que es forma el primer embús del dia, nosaltres salvem una mica el tap sortint pels carrers que fan una gran ESE pel que no hi va ningú, i quan arribem a la part alta ens trobem la cua de l'embús, però al menys no hem tingut la sensació angoixa. Baixem cap a la carretera, la que es deixa de seguida, però amb un altre embús doble, un perquè s'ha de saltar un cable de tanca i altre al creuar el barranc de la Canal ja que les roques de la seva llera estan molles i rellisquen molt. Després de creuar el barranc la cua ja avança mes fluida. Seguim per la carretera i on diu que la deixem al trobar el maset de Josep, encara que el maset ni el veiem, ve el tercer embús, però aquest d'aquells que et fa estar una bona estona parat, hi ha gent que protesta, així si, amb ironies. La baixada te bastant de pendent, terreny boscà amb molta fulla de pi al terra, però amb dos llocs on el terra està molt descarnat i s'ha de portar una mica de compte per no relliscar i caure de cul, però res que no es pugui solucionar, però quan es camina amb 500 persones es el que passa. Aquest tros es el que diuen de les Males Terres, encara que el camí es boscà i bonic. Pel que sembla es passa a prop d'un til·ler que hi figura als mapes, que tampoc ni el veiem. Arribem al Molí de Joaquin on ens donen d'esmorzar, un bocata de tonyina, una poma, una botella d'aigua i quatre carquinyolis una mica grans. Veiem que poc després d'arribar nosaltres ja venen treien les cintes, els “graneres”, i això que ens pensàvem que no anàvem massa enrere.

Després d'esmorzar pugem fins el Mas de la Mola, una pista ampla i retocada on ens semblen veure unes dreceres (nosaltres agafem una), però la senyalització va per la pista que va pujant fent llaçades, excepte al final que agafem el que era el camí vell o carrerada, i una mica abans del mas, davant d'un bassot ple de granotes hi ha un control d'aigua. La senyalització fa sortir del camí per passar per davant del mas, a partir d'aquí no se si hi havia camí o s'ho han inventat totalment, però la baixada fins a trobar de nou la pista sembla bastant artificial. Fa estona que es sent tronar a la llunyania.

Tornem a agafar pista, molt boscana, a trossos amb bones vistes a la vall del Barranc de la Canal, son les terres de la Fredat. Fins que finalitza la pista i agafem un senderó que va a creuar el barranc de Petxí i ara es la pujada la que ha estat fabricada, fins arribar a un replà on enllacem a un camí molt bonic on ens comença a ploure, a estones una mica fort. Passem el Mas de Petxí sota la pluja que poc a poc va remetent però sota una boira bastant espesa.

Arribem a la pista de la Rogativa i sembla ser que ja hem aconseguit ser els últims, compartint el merit amb dues dones que venen uns metres darrera. Visitem el poc que es veu del pi de Petxí, i arribem a l'alçada d'un mas on hi ha un parell homes, com si fossin control, però sense que donin cap explicació de res, anem seguint la pista. Una pista molt enfangada on alguns moments tenim problemes per caminar. A l'estona ens adonem que no hi han senyals, i pensem si ens hem perdut, i quan ja començàvem a estar una mica preocupats ens passa un tot-terreny i preguntem al conductor si anem be, i ens diu que si, pista avall, i que on estava aquell parell la marxa s'havia de desviar però quan ha vingut la boira, al ser terreny molt perdedor, han desviat als marxadors cap a la pista. Arribem a Coratxà, i ens diuen que no som els últims, les dues dones fa estona que ens han passat, perquè quatre que encara havien anat pel camí programat, abans que es possés la boira, s'han perdut. La boira ja ha marxat.

Aquí ens donen de dinar, un bocata gran de pernil, un tetrabric petit de suc, una pera, quatre carquinyolis i un pastisset. Mengem asseguts en un banc de la plaça. Al poble han posat dos “quiosquets” un fent servir de magatzem la petita església.

Quan tornem a sentir tronar i veiem que quasi no queda ningú sortim anant a buscar el camí de El Boixar, que es baixar a creuar el Barranc de l'Avellanar tot passant a tocar els antics rentadors al costat d'una font, que avui no raja perquè s'ha espatllat la bomba, segons ens explica un pagès que està esperant que passi tothom per tornar a posar la cadena de tanca.

Ara surt el sol que pica una mica, veiem gent que ve darrera, però que no trigaran a passar-nos. Pujant des del Pont de la Ballestera no veiem la font que ens queda a ma dreta i que a l'altre marxa que va passar per aquí varem anar a visitar. El camí està una mica destrossats però es camí vell, fins que arriba als plans, on hi ha una gran plantació d'alzines, esperem que es facin grans, però de manera incomprensible han plantat, també, en el que era el camí, ara una mica perdut, o sigui que si alguna vegada es volgués recuperar ja no es podrà.

Baixem a la carretera i enllacem amb el camí de vinguda que ja ens porta al Boixar, però encara que està senyalitzat de pujar a la part alta i baixar per les escales, nosaltres arribem per la carretera, una mica mes llarg, no massa, però totalment planera.

Quan arribem a dos quarts de cinc després de fer quasi dinou quilòmetres, ens diuen que queden molt poques persones darrera i que son quasi els últims. La pega d'això es que no quedem samarretes de la nostra mida.

El dia en conjunt ha estat bo, trossos que no coneixíem, però la veritat es que no els hem pogut gaudir massa, massa trossos de pista no agradable, massa embussos, massa trossos de camí fabricats per aquesta caminada. De la pluja res a dir, encara que sembli que no sigui agradable només trobo l'inconvenient que no em deix fer fotografies, però la boira si que es molesta, a més ens ha fet canviar un tros de carena amb la visita a l'entrada d'un avenc, per una pista enfangada, està clar que això no es massa culpa de l'organització, encara que es podia haver solucionat reforçant la senyalització.

Després sols ens queda agafar el cotxe i cap a casa. 

No pujo el track al wikiloc ja que veig que hi han dos d'aquesta marxa pujats i no cal omplir de tracks del mateix.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000

0000000000000000