"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 28 d’agost del 2012

No nos pertenece

Magnífic tema del segon disc de "Los Sundayers", titulat "No Nos Pertenece", de l'àlbum "Cógelo!".



000000000000000

dilluns, 27 d’agost del 2012

dissabte, 25 d’agost del 2012

Dues frases de Terry Pratchett

Sempre que sentiu a un home cridar: "Endavant els meus valents", veureu que és el que està darrere de la puta roca més gran i porta l'únic casc que és realment a prova de fletxes!.

La gent que parla de sofrir pel bé de tots, ¡mai són ells els que sofreixen!.

Dues frases molt interessants.



divendres, 24 d’agost del 2012

La societat ben classificada


No hi ha cap dubte que es la classificació actual. 


dijous, 23 d’agost del 2012

No més IVA

Per una vegada estic d'acord amb els dirigents del P.P., jo també dic "NO MÉS IVA"


Encara que no crec que ho aconseguim


dimarts, 14 d’agost del 2012

Tros de la pel·lícula "El Dictador"

Tros que val la pena visionar. La peli en si no m'ha agradat massa, però hi han dos o tres seqüències que valen la pena, aquesta es una d'elles.



00000000000000000

dilluns, 13 d’agost del 2012

The Cruel War

No he trobat un altre amb millor qualitat d'imatge dels magnífics Peter, Paul and Mary:




The cruel war is raging, johnny has to fight
I want to be with him from morning to night.
I want to be with him, it grieves my heart so,
Won’t you let me go with you?
No, my love, no.

Tomorrow is sunday, monday is the day
That your captain will call you and you must obey.
Your captain will call you it grieves my heart so,
Won’t you let me go with you?
No, my love, no.

I’ll tie back my hair, men’s clothing I’ll put on,
I’ll pass as your comrade, as we march along.
I’ll pass as your comrade, no one will ever know.
Won’t you let me go with you?
No, my love, no.

Oh johnny, oh johnny, I fear you are unkind
I love you far better than all of mankind.
I love you far better than words can e’re express
Won’t you let me go with you?
Yes, my love, yes.

Yes, my love, yes.
La cruel guerra s'està lliurant, Johnny ha de lluitar
Vull estar amb ell des del matí fins al vespre.
Vull estar amb ell, s'afligeix ​​meu cor,
No em deixes anar amb tu?
No, el meu amor, no.

Demà és diumenge, el dilluns és el dia
Que el seu capità el crida i ha d'obeir.
El seu capità en diuen afligeix ​​el meu cor,
No em deixes anar amb tu?
No, el meu amor, no.

Vaig a lligar de nou el pèl, roba d'home em poso,
Vaig a passar pel teu company, com passejar al llarg.
Vaig a passar pel teu company, ningú ho sabrà mai.
No em deixes anar amb tu?
No, el meu amor, no.

Oh Johnny, Oh Johnny, em temo que són cruels
T'estimo molt millor que tota la humanitat.
T'estimo molt millor que les paraules poden expressar e're
No em deixes anar amb tu?
Sí, el meu amor, sí.

Sí, el meu amor, sí.



000000000000000000

diumenge, 12 d’agost del 2012

La Miranda de Puigcever o fallida de Perseides

Aquest vespre ha estat un vespre desgraciat sobretot per no assabentar-me primer i sortir de casa sense haver-me preocupat del temps.
M'he decidit anar a un lloc alt i sense llums per poder veure les Perseides, ja que vaig llegir que aquesta nit era una de les més recomanables. He preparat el sopar, una mica de roba, he recarregat varies bateries per la màquina de fotografiar, he agafat el trípode i m'he anat amb cotxe amunt. Havia mirat als mapes algun lloc que tingués obert cap el NE, ja que segons sembla es per on s'han de veure, decidint anar al Puig Pelat de la Serra de la Mussara, i com hi ha tot un tros de pista no massa bona, surto una mica abans de les vuit per arribar amb llum de dia.
Sortint de Reus em fixo que tota la Serra de la Mussara està tapada pels núvols i les boires, i veient que cap a la Serra de Puigcerver fa sol, em dirigeixo cap al Coll d'Alforja per anar a la Miranda, comprovant que cap el Montsant no està tapat, no es que quedi al NE peó si al N. Mentre vaig arribant a Puigcerver veig les boires que estaven a la Mussara van venint.
Arribo a Puigcerver i porto el cotxe fins al final de la pista. Pujo a la Miranda i ja tinc les boires al damunt. Ja que estic aquí, trec el sopar i tranquil·lament me'l menjo mentre veig que els ventiladors del parc eòlic desapareixen de la visió. El que si que val la pena es que s'està fresquet i m'he de tapar, en contraposició a la calor que fa a Reus.
Després de sopar i amb tranquil·litat plego els trastets i cap a casa, amb la cua entre cames. Un altre dia o any serà.

Per veure les cinc fotografies que he fet, teclejar aquí. 

00000000000000000




000000000000000000

dissabte, 11 d’agost del 2012

We shall overcome

Com sempre magnífic "The Boss"


000000000000000

divendres, 10 d’agost del 2012

Return To Innocence (Enigma)




Llegit i traduït en els comentaris:
"Aquesta cançó és meravellosa. Cada any que passa,La humanitat va evolucionant en els avanços científic i en el tecnològic, mentre en l'espiritual involucionem. La cançó ens crida al retrobament amb un mateix a lluitar pels nostres somnis demostrant els nostres sentiments sempre lliurant: amor, sentiment, em­oció i devoció. Que meravellós!"

0000000000

dijous, 9 d’agost del 2012

Nothing Compares To you (Sinéad O'Connor)


Magnífica cançó referent a una pèrdua. Es una cançó que serveix igual si el que es perd fa referencia a una persona, un lloc, una situació o qualsevol altre motiu.



000000000000

dimecres, 8 d’agost del 2012

Teixeda de Cosp


Teixos

Després de més de 40 dies sense sortir degut a diferents motius (físics, mentals i meteorològics) ahir vaig decidir que avui sortiria a fer un tomb, petit ja que estava segur que una caminada llarga no l'aguantaria. Em vaig decidir a anar a veure i fotografiar la Teixeda del Cosp, però com per Cardó ja la he fet mes tres vegades es pel que em decideixo a fer un tomb extret de la pàgina d'inet de l'amic Ordovás, un tomb de 6 kms., per terreny una mica dur, com son aquests de la Ribera d'Ebre.
Arribo en cotxe al Coll de Monredons, mes de tres quilòmetres i mig de pista cimentada des de la carretera de Rasquera al Perelló. Aparco el cotxe i surto a un quart i mig de nou del matí per la pista fins a la Font de Múrria. L'incendi del mes de maig ha traspassat molt poc aquesta pista i en direcció al Portell del Cosp no ha arribat, pel que es veu. Encara que es sent una mica d'olor a socarrim.
Al costat de la Font de Múrria hi ha una bassa de l'A.D.F. de Rasquera, que s'omple d'aigua que baixa entubada des de la Font del Teix. El camí va pujant fent ziga-zagues, el que demostra que es camí vell i ben pensat per salvar els 180 metres de desnivell entre la font i el portell, es el camí dels frares. Pujant ja es troben uns poc teixos.
Dalt del portell tombo per si veig l'arribada del camí que ve del Coll de la Barca però no trobo ni rastre. Un dia, si em recupero, vull fer la carena des de Rasquera fins aquí. Després segueixo fins a la teixeda i fins al refugi. Segons he llegit hi han més de 200 teixos o sigui es una teixeda important. Per sort a aquest tros no va arribar el foc. Abans del tros on es concentra la majoria dels teixos i en una forta baixada per un roquer, hem trobo que han posat una corda i el primer que penso es que deu ser per els maldestres com jo.
Després de la teixeda arribo al refugi, on entro. La porta està tancada però sense clau ni cadenat. Està net, encara que com es normal en un refugi d'aquestes característiques, i a més tancat, fa olor a fum. Damunt la capsa on està la llibreta registre hi ha unes ulleres dins d'una funda. Algú se la deu haver deixat.
M'allargo fins a la Cova Llòbrega, encara que ja havia estat, penso que des del collet del costat veure una part de l'incendi, però qual es la meva sorpresa quan comprovo que aquest va arribar a 60 metres escassos de la Font del Teix. I a partir d'aquí ja està tot cremat. No veig clar si dalt del rocam de la dreta va arribar, però en endavant i a l'esquerra (baix) està tot cremat. La Cova Llòbrega es una cova estreta però sense complicacions. Podria haver seguit una mica mes endavant del collet però la visió des d'aquí es tan descoratjadora que me'n torno després de fer unes poques fotografies.
Veig que hi ha un ramat de cabres pasturant i jaient sota els pocs arbres que conserven la part alta verda. Jo no entenc massa i segur que diré alguna cosa no massa acertada però al meu parer crec que la poca vegetació que ha quedat sense rostir si se la mengen les cabres comportarà que costi molt més regenerar-se i al meu parer potser s'hauria d'espera a l'any que ve per que tornessin a pasturar, després de les pluges primaverals.
Torno a la font del Teix i agafo el camí a la Font i Cova de la Portella. A uns cinquanta metres aproximadament ja em trobo amb senyals de l'incendi. Tota la baixada fins el cotxe seguiré per terreny cremat.
El camí es fàcil de seguir entre el cremat. Abans de passar un collet trobo les restes del que devia ser un corral aprofitant la pared del cingle. Costa arribar sense embrutar-se de negre. Al costat del corral es veuen els vidres d'una botella entre les restes de la vegetació cremada. I una mica abans del corral deixalles d'algun porc de dos potes, estan sense cremar o sigui es de fa pocs dies.
Em començo a sentir dels genolls i ara el camí comença a ser pedregós i en baixada. Passo un pal indicador on trobo a faltar la fletxa que indiqui el Coll de Monredons, que es per on he de baixar. Ara segueixo recte fins a la Font de la Portella. Està amb unes obres completament oblidades. La sortida de l'aigua està molla però aquesta no corre. L'hi han fet una canalització, que en cas que l'aigua corregués no veig com es podrà anar a agafar-la
No veig el camí a la cova, miro el gps i veig que s'apagat per haver-se gastat les piles (havia sortit amb una ratlleta de càrrega), canvio les piles però resulta que les que porto també estan descarregades (ahir no vaig pensar en revisar-ho). Miro el mapa (on tinc dibuixat el track de l'Ordovás) i veig que el camí a la cova es seguint aproximadament tal i com he arribat aquí, o sigui surto recte, sense camí i al finalitzar la parada ja trobo un rastre.
Vaig fins a la Cova de la Portella, no es massa difícil seguir la traça, per bosc cremat, a més hi ha alguna fita que ajuda. En aquesta cova diuen que s'amagaven els carlins de les contrades, de les tropes isabelines. De tornada reforço la senyalització amb alguna fita més i arranjant alguna altre.
Ja hem toca baixar fins el Coll de Monredons, per un camí zigzaguejant però amb molta pedra solta i amb molts escòrrecs que van tallant el camí i que si no es porta compte acabarà sent un camí de baixada directe, amb molt forta pendent i perdent-se les esses, que tant facilita el pujar i el baixar.
Arribo al Coll, on prop seu tinc el cotxe, encara no es la una. No se exactament el que he fet, però segur que he fet més de 6 quilòmetres, ja que com sempre hem surto varies vegades del camí a xafardejar. No he arribat cansat però si amb molèsties als genolls.
El dia ha estat be, llàstima de la visió dantesca que queda després dels incendis. No ha fet massa calor, excepte a la baixada final, entre 11 i 12 i amb terreny cremat sense ombres. L'alegria es que tot el tros de la teixeda s'ha salvat sencera.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejara aquí. Si algú vol el track que se'l baixi de la pàgina de l'Ordovás


000000000000000000000
00000000000000000000

dimarts, 7 d’agost del 2012

Em retiro de les protestes

Ja fa quasi quinze dies que ni al meu blog ni al “facebook” poso cap entrada d'actualitat polític-financera i no serà perquè aquests politicastres podrits, ineptes, corruptes i inconscients no donin motiu per fer-ho. He arribat a la conclusió que segons el meu punt de vista, avui per avui es una lluita perduda. A continuació explico uns quants dels meus arguments, no per que ningú me'ls discuteixi o intenti rebatre'ls, si no per mi mateix.
Hi ha una llista que corre per “inet” que parla de 450.000 polítics, crec que es un “fake” que no s'ajusta a la realitat, el que si es que hi ha un estudi (aquest si que el crec) que diu que hi ha dos milions de persones “endollades” al sistema, entre parlamentaris i senadors, personal d'empreses públiques (creades per amagar diners, ocultar dèficits i col·locar a familiars i amics sense donar explicacions, i que cobren més que els funcionaris de veritat), a sumar l'entramat de 17 comunitats autònomes amb el seu parlament, el seu defensor del poble, canals de televisions (que son la veu del seu “amo”) i les seves empreses públiques igual o pitjor que les estatals. Seguint sumant amb que en un temps de crisis s'haurien de rebaixar ajuntaments, on hi ha molts que també trobem les empreses públiques. Seguint sumant, la quantitat d'assessors a cada nivell de l'administració (jo no crec que es necessitin, un que arriba a un càrrec polític hauria de saber de que tracta el seu departament i assessorar-se dels funcionaris i escoltar la veu del poble). I a la despesa del sou de tots aquests individus s'ha de sumar les cotxes oficials, dietes (hi ha cada nota de restaurant que corre per internet que faria riure sinó fos que fa plorar) etc. Seguint sumant amb els ex-”d'alguns càrrec importants” que segueixen cobrant una indemnització i/o jubilació encara que tinguin uns altres ingressos (altre feina, cobrant per conferencies, dietes en consells d'administració, etc.).
Encara tenen la barra (per dir-ho suau) del “que se jodan”, de “los del carrito” (parlant dels que van en cadira de roda), i moltes altres expressions similars, que en alguns pocs casos, només els més fragants es mereixen un “dolent, no ho facis més” en comptes de botar-los.
A tenir en compte la casa reial (?) i el/s “concordat/s” que es mereixen moltes línies, cap agradable.
Dons resulta que tot aquest entramat no té cap estisorada, si que en tenen els jubilats, els malats, el aturats, els dependents, els autònoms, el treballadors per compte aliena, o sigui tot el que es refereix a la classe mitjana i treballadora, amb retallades prou significatives. Molt de parlar de les castes de l'Índia (Brahamanes, Kshatriyas, Vaishyas, Sudras i Dalits) i aquí està passant el mateix, hi ha una divisió per castes, però el més greu es que estant aconseguint que cada vegada hi hagin més Dalits (intocables = a persones sense feina i sense atur, que viu mercès a la beneficència - que pot ser la família-) i menys Sudras (gent treballadora), però son les altres castes les que no es vol ni tocar.
Si parlem dels mitjans de comunicació la cosa es també molt greu, no donen les noticies que no interessa al govern, per exemple no es parla d'Islàndia, ni sabem com està, en aquests moments, el conflicte dels miners, del que han amagat molta informació del que ha succeït, així si només es parla de la prima de risc. Crec que en uns mitjans lliures, incloent els més dretans haurien d'estar demanant al Rajo que digui als espanyols el que sap tot Europa menys nosaltres, ja que no tothom té la facilitat de llegir o escoltar mitjans estrangers. Uns mitjans lliures exigirien al Rajoy que doni la cara i no s'amagui i li retrauria les mentides que diu un dia si i l'altre també.
La justícia es un desastre per què els interessa als polítics, ja que les imputacions a ells, s'allarguen i es perden en el temps, segons sembla a l'actualitat hi han mes de 127 polítics imputats i les causes no s'enllesteixen mai, està clar que les poques en les que surten condemnats ve el govern de torn i els indulta, es pot llegir la meva anterior entrada al blog. A més la Munar ha estat condemnada a presó, però ella encara va pel carrer i té la gosadia de dir que per diners ningú hauria d'entrar, i no hi ha data (o no es sap) d'entrada. Jaume Mata, també condemnat a presó, està tan tranquil al seu palauet. Com ha comentari extra s'ha de dir que en un dels judicis d'aquest paio li van demanar una fiança de 3 milions d'Euros, i això la va facilitar el Banco de València, ara fallit.
M'agradarà veure els judicis per Bankia i la fallida del Banc de València. I perquè no portar a la justícia a tots els dirigents de Bancs i Caixes que han marxat amb indemnitzacions milionàries, després d'arruïnar-les?.
Els governs estatal i autonòmics, estan fent servir contra els dissidents les mateixes tàctiques que qualsevol dictadura, enviar els gossos i la tàctica de la por, l'última es el avís a FACUA perquè no els critiqui, de pura pena. No sé que espera la justícia per obrir una causa contra els manaments policíacs per incompliment de la llei que diu que tots els agents han de portar visible el número i contra les actuacions d'alguns agents a les manifestacions pacífiques.
Si després de tot això que està passant i de molt més que de moment em callo ja que no tinc esma de més i de tot el que no sé, resulta que a l'últim sondeig del CIS dona una projecció de vot al PP del 36,6 i al PSOE el 29,90 o sigui al PPSOE del 66,5% es que a les espanyes la població es completament “masoca” (poso aquesta paraula i no la que penso, per què no diguin que insulto) i davant d'això no hi ha res a fer.
Jo avui dia veig una serie de perills i tots molt greus, no soc endeví però m'atreveixo a pronosticar una serie de possibilitats.
Que la cosa continuï a la mateixa línia, o sigui les castes dominants sense tocar i les dos castes inferiors cada vegada pitjor. Està clar que quan hi hagi un atur molt superior els “grans empresaris” podran tornar a portar les fàbriques a les espanyes, ja que amb sous de merda i sense drets laborals els sortirà mes barates que tenir-les a l'Àsia i a l'Àfrica. Crec que es la que passarà.
Que surti algun il·luminat que plantegi un canvi radical i sàpiga aixecar i animar a les masses, amb el perill que es converteixi en un altre Hitler o Mussolini (salvant les diferencies en el temps), que semblarà que tot va millor i al final a rebre.
Que la cosa es posi calenta i a totes les espanyes i en totes les ciutats (mes o menys importants) hi hagin revoltes davant dels Ajuntaments i entitats governamentals, com va passa a Vinaròs el 26 de juliol, ja que si passes a tot arreu no hi hauria prou gossos per parar al poble. No crec que passi ja que com he dit uns paràgrafs abans la gent no està per la labor encara que no pari de protestar.
I la desitjada es que el govern espanyol es plantés davant Europa, si tenim que tornar a la pesseta hi tornem, deixem fallir la banca que estigui en situació, suprimint la classe política deixant-la sota mínims, i sortim pel nostre compte. Si la banca que no aguanti fa fallida els creditors i els accionistes perden, no els que tinguin dipòsits. Es molt difícil aquesta solució primer perquè els dirigents no ho voldran i segon perquè la població en cas de fer-se no donarà cap facilitat per sanejar la situació, ja que continuaria sense confiar amb la classe política que quedés.
Faré un petit incís, abans de finalitzar, del que penso de Catalunya. Aquí estem en una situació que no hauríem d'aguantar més, tenim un govern que continua, només, amenaçant al espanyol però com ja ens coneixen “ens pixen i ens caguen” ja que des de fa molts anys juguem al mateix: “m'enfadaré i si m'enfado soc terrible”. Potser ha arribat l'hora de deixar d'amenaçar i donar el pas, i si no som capaços de fer-ho, com a país, ho sento però a tragar i callar. Mentre crec hauríem de desmuntar organismes institucionals i esperar temps millors. No necessitem tenir 7 o 8 televisions (potser ens sortiríem tenint només 2), no se quantes emissores de radio, ambaixades a l'estranger i a Madrid, els consells comarcals, deixar-los només com forma d'apropar l'administració catalana a les comarques i sense caràcter polític, reduir conselleries, reduir parlamentaris deixant-ho a la mínima expressió, suprimir assessors, suprimir totes les empreses públiques que no tinguin un fi clar i concís, i alguna cosa mes que em deixo. I oblidar-se de muntar les Vegueries. Si algun d'aquests muntatges es creuen que donen beneficis, es pot raonar, per exemple l'assumpte de les ambaixades si s'explica els beneficis que donen en comparació a la despesa que comporta, potser ens portarien alguna sorpresa agradable, cosa que dubto.
Tot això en espera de temps millors i de moment gastant en I+D i despesa social i deixar de clavar impostos propis i retallades a les classes mes desfavorides. I que esperen a tornar a activa l'impost de successions?. Els temps millors podrien arribar amb la Independència, però si no hi ha pebrots o ganes, ja es sap. L'11 de setembre segurament tornarà a sortir el poble de Catalunya i els polítics ho faran servir per bordar a Madrid però no per mossegar.
Abans d'acabar tradueixo un text de Roberto Centeno, en la web de “Cotizalia”, parlant dels polítics i endollats:
“I llavors, senyor Rajoy, com pot tenir el cinisme i la misèria moral de dir que “farà el mes convenient per als espanyols”! És un insult absolutament inacceptable a desenes de milions de ciutadans honrats que estan sent espoliats sense commiseració, i no solament ells sinó els seus fills i els seus néts, perquè la ruïna s'estendrà per diverses generacions, i tot per mantenir a aquesta autèntica plaga de paràsits socials, i mentre la retallada dels seus inaudits privilegis no figura en el seu pla de Rajoy. És simplement de vergonya”.
I per acabar, si no canvio d'opinió, fins que no vegi que el poble en general es belluga deixant de protestar i passant a l'acció jo no faré res més. Ja ho he dit moltes vegades que amb la quantitat de gent afectada per les estisorades indiscriminades, en els moviments de protestes sempre hi som els mateixos i molta gent amb dificultats serioses ni es belluguen, ja he posat masses vegades la dita de Martin Niemöller però tornaré a posar el final (... i quan vingueren per mi ja no hi havia ningú per protestar).

Ni manifestacions ni proclames ni escrits sobre l'actualitat polític-financera.


Em retiro de les protestes. En espera de temps millors que potser no arribaràn.

000000000000