"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 4 de novembre de 2012

La Grevolosa des del Coll de Bracons, passant per la Serra dels Llancers, Porxiugues i Sant Nazari

Riu Fornés - Sant Nazari
Des de l'any passat a la tardor que tenia idea d'anar a visitar la Fageda de la Grevolosa. L'any passat no vaig poder pel que m'havia proposat que d'aquesta tardor no passava d'anar a visitar-la.
He buscat per “inet” un possible tomb i he trobat dos que mes o menys coincideixen, un de “monbeni77”  i l'altre de “Jordi Freixa Sala” i que segons sembla s'ajusten al que buscava, pel que després de preparar-ho tot he quedat amb l'Esteve i els dos ens hem aixecat de matinet i ens hem anat fins el Coll de Bracons. Des de passat Montblanc un plugim ens ha estant acompanyant fins quasi a la Vall d'en Bas. Des de Joanetes pugen al coll i trobem, ja, un munt de cotxes aparcats, pel que pensem que avui ens toca fer una caminada amb força companyia. Encara que ha sortit una mica el sol, el temps està plujós però sobretot molt ventós.
Sortim a dos quarts de deu de matí, i llavors veiem que la majoria de gent es van en direcció al Puigsacalm i una parella en direcció a la Grevolosa. Nosaltres de seguida deixem el camí ample i ens enfilem cap a l'esquerra cap a la Serra dels Llancers. Al Collet dels Rabadans que es on es canvia de finca, es surt de la de Bracons i s'entra a la de la Grevolosa, trobem un matrimoni esmorzant. Aquí el camí canvia totalment de direcció deixant el sud per anar clarament a l'est. El bosc també te un canvi molt significatiu, deixant els fajos, boixos, roures i algun auró, per ser bosc quasi totalment de fajos, molt aclarit la banda de dalt i més espès a la banda de baix. Aquí els fajos han perdut molt la fulla, segurament el fort vent que sentim petar per la carena té molt a veure. Tot aquest tros es d'un color vermellós que li dona les fulles caigues. El matrimoni que em passat mentre esmorzaven ens agafem i ens pregunten si van be per anar al bosc de la Grevolosa, però ells es refereixen al tros entre Sant Nazari (que el veiem allunyat a baix i al darrera) i el coll de Bracons. Jo els dic que segurament havien de seguir recte i no desviar-se, i lis comentem la nostra intenció i que segons hem llegit està tot el tomb marcat, i els ensenyo el planell del que he preparat. Ells diuen que també ho faran ja que troben acceptable el quilometratge. Al poc ens acomiadem ja que nosaltres anem a un mirador cap la Vall d'en Bas i ells no volen pujar. El mirador ens decepciona ja que les branques altes dels fajos, de l'altre vessant, ens tapa molt la visió del que es la vall, i del cim del Puigsacalm i carena, ens el tapen els núvols baixos. Jo penso que a la primavera i a l'estiu no es deu veure res de res.
Seguim i una mica abans del Coll de Llancers ens parem a esmorzar. El vent es deix sentir encara que anem bastant arrecerats. Mentre esmorzem ens passa una parella jove corrent (hi ha gent per tots els gustos). Ja no veurem a ningú més en tot el dia excepte a la arribada.
Arribem a una cruïlla on les senyals grogues que seguíem marxen en direcció a Sant Miquel de Castelló, i el track ens marxa que deixem direcció est i canviem a sud-est. Seguim, ja no hi ha cap senyal, i als deu minuts miro el gps per assegurar-me que anem be i veig que ens em passat un desviament a la dreta. Reculem i ens adonem que l'entrada del sender es poc recognoscible, molt difusa al començament. Es un caminoi bastant fonedís, amb força pendent, que va baixant pel que sembla la part més clara del bosc. Arribem a una petita esplanada d'on sembla, que a més del nostre, marxa un sender de pla per la nostre esquena, un que puja enfront, i un que baixa a l'esquerra, que es el nostre. Aquí entrem en un tros de bosc molt feréstec, amb un camí ben marcat encara que no gaire ample i que sembla molt poc transitat. Creuem quatre o cinc barranquets, dos d'ells amb aigua i arribem a les Porxiugues, on hi el corral-paller que es conserva una mica i el mas i altre construcció arruïnats i plens de bardisses.
L'Esteve i jo comentem que fer la ruta a l'inrevés pot ser una mica complicat trobar el camí per on hem arribat nosaltres, encara que em posat una fita a l'entrada als camps, a més també comentem que el matrimoni d'abans si no han reculat dubtem molt que hagin trobat aquests camins, ho sentim per ells si no han anat enrere però no es pot anar sense una mica d'informació a zones que segons ells feia molts anys que no havien estat.
D'aquí hi han dues possibilitats o per la dreta o per l'esquerra del Riu Fornés, nosaltres em decidim per l'esquerra, ens sembla mes fàcil. Per l'altre costat no sabem com es però aquest no ens defrauda gens ni mica. Es un camí no massa ample per on es camina molt be tenint als nostres peus una bona catifa de fulles (com quasi tot el dia), al paisatge de l'entorn hi han alguns colors vermells i grogs però predominen els verds lluents, encara que la lluminositat no els fa justícia. Hi ha temptatives de pluja però no s'acaba de definir. Trobem el camí de la dreta, que ens ve a ajuntar-se amb el nostre, millor dit el nostre s'ajunta a ell.
Al poc deixem el camí conjunt per baixar, i amb quina decisió, fins el Riu Fornés per poder anar a visitar el Salt de Llavaig, una molt bonica cascada d'aigua. Ara resseguim el riu, però creuant-lo i anem per un altre camí molt bonic, dins del bosc, amb el riu a l'esquerra i nosaltres cada vegada més enlairats. Aquí es on veiem més groc de tot el dia.
Arribem al Mas del Prat de la Vola, deu està habitat ja que té dos llums a la façana enceses. El mas es un gran mas i fa molta patxoca, el passem a tocar. Arribem a una pista apte per cotxes i trobem un cotxe estacionat amb dues dones menjant a dins. Son quarts de tres de la tarda i el temps està empitjorant per moments però encara no plou.
Agafem una pista tancada als cotxes, fins el Coll de la Cometa, en aquest tros predominen els roures i alzines. Al poc de passar el coll deixem la pista per un sender ben marcat que va planejant. Ens saltem una drecera que teníem previst i arribem a la pista que ve de Cal Pigallem i ens porta fins l'ermita de Sant Nazari, el tros de la pista que fem es molt bonica, molt verdosa, amb fajos molt alts, però que puja a consciencia o es que jo vaig cansat.
Sant Nazari es una ermita molt arranjada per fora, igual que el seu entorn. Es pot llegir una descripció aquí. Nosaltres aprofitem per dinar, tot sent conscient que el temps està cada vegada pitjor, s'està ennegrint, baixant la boira i la humitat es deix sentir.
Sortim, retornant un tros per on hem vingut fins a un retomb on deixem la pista. El camí en el seu començament puja fort. La boira ja es ha guanyat i es nota com ha començat a ploure en serio, encara que el fullatge ens atenuï una mica de la mullena. Deixem un camí a l'esquerra i entrem en el tros més espatarrant del bosc. Segons un cartell hi ha tres fajos monumentals, però la resta lis van a la saga, a més amb la boira i la humitat dins del bosc hi ha un l'ambient molt colpidor però agradable al meu parer. Ens parem davant dels tres monumentals i d'altres que també ens criden la atenció per la seva alçada. Arribem a una cruïlla on segons he llegit després i a casa, per la dreta es va a la Font de la Grevolosa. Aquí sortim de la finca Grevolosa tot passant una porta de fusta i filferro, encara que l'ambient no canvia massa, el camí va pujant, per dins del bosc, amb una traça una mica afonada, roquera i ben mullada pel que s'ha de caminar amb compte.
El camí surt a un de mes ample que ja ens porta fins el Coll de Bracons, deixant a la dreta el que hem agafat aquest matí. Quan arribem al coll només queden, a més del nostre, dos cotxes aparcats i altres dos que ja marxen, es un quart de sis i em fet uns catorze quilòmetres.
El dia en quan al temps ha estat dolent, molt de fred, humitat i vent, encara que això últim no l'hem notat massa al anar molt emboscats, però l'hem estat sentit tot el dia, a més de la boira i la pluja del final. Referent al paisatge només he de dir que no hi ha paraules per explicar-ho, s'ha de veure i sentir, i si pot ser en solitud, com hem anat nosaltres dos. Els colors de tardor han estat present variant els vermells, grogs i verds lluents, però els canvis de colors no es tan visible com altres anys, potser degut al fred que ha arribat en sec i que fa passar ràpidament al vermell i a fer caure la fulla. Tot el dia hem estat entre mig de fajos, roures, boixos, alguns aurons i alzines, de pins no hem vist gaires per les zones on hem passat. Hem quedat nosaltres dos que hem de repetir aquesta sortida a la primavera ja que també ha de ser digne de veure.
Per acabar dir que el matrimoni que he comentat abans que podria haver problemes, una mica de culpa es meva per informar-lis malament, ens ha semblat que arribaven quan nosaltres amb el cotxe ja tiraven avall.
No pujo el track al wikiloc ja que he fet exactament els dos tracks que he esmentat al començament, excepte un tros que no he agafat la drecera. 

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.
ooooooooooooooooooooooooooooooooo



oooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

6 comentaris:

  1. Gracies Joan, com ja et vaig comentar al Face, La Grevolosa, es una de les meues assignatures pendents, ara al menys, ja n'he fet un tast en veure i llegir la teua crònica, les ultimes imatges emboirades, m'han fet imaginar-me caminat per aquells camins enmig de la boira.

    Salut i muntanyes

    ResponElimina
  2. El tros final només faltava que sortissen els gnoms. Amb la boira, impressionant.

    ResponElimina
  3. Hola Joan, felicitats pel Blog.
    Aquest diumenge dia 2 de desembre tenim pensat anar a la Grevolosa.
    Què trobes més interessant, accedir-hi pel Coll de Bracons, o per Can Piguillem, passat Sant Andreu de la Vola ?
    Anem amb canalla de 8 anys.

    ResponElimina
  4. Jo no conec gens la zona però pel que vaig veure, la meva opinió es que si vas pel Coll de Bracons serà una caminada d'anar i tornar ja que no et recomano de cap manera fer el tomb que nosaltres varem fer, anant amb nens de 8 anys, no sembla massa llarg però es una mica dur.
    Jo si anés amb nens i sabem el poc que sé aniria per Can Piguillem i fer el "tomet", que a més crec que està senyalitzat i de la que hi ha bastant d'informació. D'aquesta manera també agafes més amplitud del que es el bosc de la Grevolosa.
    Quan esteu dins del bosc de la Grevolosa hi veieu els cartells d'arbre monumental, fitxeu-se en un faig, al quan s'ha de baixar una mica, ja que a més de ser un dels tres (des del camí es veu un cartell al seu costat) des de la seva vora es veu molt més la seva magnificiència.

    ResponElimina
  5. Una de les teves fotos va fer que m'arribés al Salt de Llavaig. Preciosa després de les pluges de la setmana. gràcies. Gràcies a la vostra pàgina, Diumenge vaig visitor el salt de Llavaig. Fantastic després d'aquesta setmana tant plujosa. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/2016/11/osona-sant-andreu-de-la-vola-salt-de.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre dic que les cròniques les faig per a mi, però que les si algú les pot aprofitar estaré molt content. I es el que em passa avui, quedo molt content que ho hagis aprofitat i molt agraït que m'ho diguis.
      La veritat es que la raconada es preciosa, i més amb les pluges d'aquests dies (segons he vist al teu blog), i si no ho saps es molt segur que no hi vagis.
      Cuida't

      Elimina