Coll del Grau, Quatre Fites, Pi Sol i Castell de Gimenelles

Pi Gros al Torrent de Sant Marc - Hostal Castell de Gimenelles

Com no sabia si avui sortiria, ahir no vaig quedar amb ningú i he tornat a anar sol. Del tot preparada només tenia una sortida, que es anar al vèrtex del Pi Sol, al Penedès, pel que m'he decidit anar cap allà.

Vaig cap a Sant Jaume dels Domenys i d'allà per la carretera al Pla de Manlleu, fins al Coll d'en Grau, a dos quilòmetres de Sant Jaume. Aparco el cotxe al costat de la carretera, em preparo i surto quan passem cinc minuts d'un quart de deu. Dubto de donar el tomb per la dreta o per l'esquerra. Surto per donar el tomb per l'esquerra però quan he donat unes poques passes canvio de parer, creuo el camp conreat del costat de la carretera, per la punta i sense xafar res del sembrat, i agafo el camí que va a buscar el Torrent de Sant Marc. El començament està ple de deixalles, com va sent normal prop de les carreteres. El tros està ple de senderons i a moments es difícil saber quan es el camí correcte, si no fos perquè el tomb està senyalitzat amb cintes de plàstic, velles i gastades, però als llocs més adients. He de caminar en compte ja que està moll, ahir devia ploure de valent i hi han trossos bastant rocosos que rellisquen. Abans d'arribar a creuar el torrent ja es veu a l'esquerra un pi molt gros. Per arribar a ell, s'ha d'arribar al torrent i baixar per ell, el senderó està trillat, encara que sembla que només es per arribar al peu del pi.
Des del pi el lògic es tornar fins on el camí creua el torrent i seguir-lo per l'altre costat, però jo com sempre he de fer les coses més difícils, per rastres més o menys clars, pujo a buscar el camí, mes o menys al dret. Fins a trobar el camí correcte tot el tros està ple de rastres.

El camí arriba al Coll Beix on hi ha una cruïlla de pistes i al arranjar-les han tapat la continuació del camí. A partir d'aquí seguirem pista boscana, però on les màquines han estan treballant de valent, fent més amples les que hi havia, transformant els camins en pistes o tapant les seves entrades. El camí va seguint el Torrent de Sant Marc, per deixar-ho a la dreta i seguir el veïnatge d'un altre, fins al Coll de les Quatre Fites. Durant tota la pista, sempre en pujada, es va deixant a dreta i esquerra unes altres arranjades de fa poc, algunes d'aquestes eren camí segons el mapa. Els pins de l'entorn, molts de prims i alts, grinyolin per efecte del vent, fet que dona sensacions no massa agradables.

Al coll, han tret una bassa antiincendis que hi havia, ha quedat la cimentació de la base, han tapat el l'entrada al camí que puja al Puig de l'Agulla (no estava massa convençut d'anar-hi) i han fet un tallafoc, en tota una zona molt pelada, que es dirigeix cap el Puig de Sumoi, no se si arriba.

Segueixo la pista carenera, que es la Carrerada dels Pastors. Tinc marcat el cim del les Quatre Fites, i em dirigeixo cap allà. No hi ha camí però hi han varis rastres que surten de la pista, el primer em porta a una barraca de pedra seca, envoltada completament de brossa i sense possibilitat de continuar. Reculo i agafo un altre rastre, que ja m'apropa molt més. Creuo el que podria ser un camí carener, sempre envoltat pel bosc brut, i arribo a un altre cabana de pedra. Tot seguint les indicacions del gps, passo per on em marca el cim, es totalment pla però de fites indicant el lloc res de res. Per no tornar per on he vingut i veient que només estic a trenta metres en línia recte de la pista, segueixo rastres molt fluixos, passo pel costat d'una tercera cabana i surto a la pista. De les tres cabanes dos estaven completament senceres excepte que a una li mancava les pedres que tanquen la teulada, a una no he pogut arribar a la porta i les tres estaven ben envoltades d'herbes, entre elles moltes argelagues.

Deixo la carrerada per dirigir-me al cim, on el seu vèrtex està al final de la pista i de poc al ampliar-la no se'l carreguen. Vistes a l'est i al sur, i una mica a l'oest.

Fotos de rigor, esmorzar, buscar si hi ha un sender que m'eviti recular per on he arribat, però només hi ha un sender que marxa en direcció contraria, cap el Papagai, i un rastre que em porta a una posta de caça.

Retorno per on he vingut a buscar la carrerada, ara pista ampla i fastigosa, que la deixo per un altre de pitjor, que va pel llom de la Serra del Palau, o Gimenelles segons he llegit. El punt més alt està indicat per un munt de fites al costat mateix de la pista, i llavors ve una baixada molt forta de pista repelada per les màquines, on si hi havia algun camí una mica intel·ligent ha quedat completament esborrat. En aquesta baixada es veuen els forats dels pals d'algun/s que han passat abans que jo avui o en els últims dies.

Arribant al Coll Beix, podria repetir per on he vingut o anar a buscar un petit tomb per unes pistes agrícoles que es com va fer d'on vaig copiar el track, però jo encara ho faig una mica més diferent, ja que vaig a buscar les pistes agrícoles que porten cap els masos on estava situat el Castell de Gimenelles i on al mapa marca una masia amb el nom del castell.

En aquesta pista em trobo de cara a un caminador i estem una estona xarrant, m'he explica que el batibull de pistes de dalt es de resultes d'uns diners que van arribar després d'un petit incendi que van tenir per la Serra Alta, i com no tenen ni idea de la conservació del bosc se'ls van gastar ampliant pistes i fent de noves. També m'explica que del castell original només queda unes pedres davant de Cal Fèlix, a tocar el torrent; que en casos molt puntuals i en condicions optimes des d'aquí es pot veure Mallorca, i algunes coses més trivials. Ens acomiadem i cada u segueix el seu camí, jo a donar el tomb per les masies i ell a pujat al Pi Sol per on jo he baixat. Passo entre Cal Pau de les Viudes i Cal Torrell, creuo el Torrent de Sant Marc per un pont apte per cotxes i per camí asfaltat vaig al Castell de Gimenelles, on ara es un hostal, trobo al propietari i estem també una estona xarrant. També m'explica que del castell res de res, i que les pedres del castell van servir per fer aquesta masia, gran i bonica, rodejada per un bon vinyer. Dono el tomb i passo per davant de Can Fèlix, on em sembla veure les pedres que diuen que es el que queda del castell i el que podria ser el camí que pujava (ja es molta imaginació, però això que no falti mai), i com no trobo a ningú pel tombant no li puc preguntar si allò ho es, i no es cosa de trucar a la porta del mas per preguntar per quatre pedres (o potser si que ho era i jo m'ho he perdut).

A partit d'aquí ja no té massa historia sinó que seguir pistes ja bastant més agradables, baixar a creuar el torrent, a gual i arribar al cotxe. Tenia intenció de passar pel davant de El Pujol, però des de baix veig que es una construcció molt nova, pel que no val la pena.

Arribo al cotxe a dos quarts i mig de tres, després de fer quasi dotze quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat de menys de quatre-cents metres.

El dia en quan al temps ha estat fred, amb molt de vent que s'ha deixat notar molt quant estava a les parts altes, ja que la resta anava emboscat. Prop de la carretera es denigrant la quantitat de deixalles que es troba, es que estem en una civilització de porcs. La destrossa que han fet amb les pistes es inconcebible, no es més normal, més barat i de més continuïtat tenir ramats que netegin els boscos i no fer pistes que a més tota la terra que treuen de la pista va a dins del bosc, als seus costats?. En quan a la caminada, el tomb no es que sigui massa agraït, si que es una mica quan estàs als dos cims, que veus una bona plana del Penedès fins a Vilafranca, i el mar.

Si l'hagués de tornar a fer no deixaria el cotxe a la carretera, no m'agrada gens deixar-ho, sinó que aniria a deixar-ho a l'Hostal, segurament en el seu temps devia haver un hostal, ara son tres grups de cases, Hostal de Baix, Hostal de Dalt, i en mig un grup de cases aparellades, com no pot faltar mai en cap població com cal. Sortint de l'Hostal es fa menys de cinc-cents metres d'anar i altres de tornar, que s'haurien de repetir, fins a la cruïlla amb l'Hostal del Castell de Gimenelles i des d'allí ja es pot fer el tomb rodó. A més si un es fixa una mica no cal arribar a la carretera (on jo tenia el cotxe) per tancar el tomb, sinó per on passa el Torrent de Sant Marc i pel mig dels camps erms es pot tallar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

0000000000000000000000