"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 1 de gener del 2013

Va, pensiero

Per començar l'any un cant a llibertat dels pobles. PROU ESCLAVITUD!! LLIBERTAT ALS POBLES!!

Va, Pensiero és el cor del tercer acte de Nabucco, una òpera de 1842 de Giuseppe Verdi, amb lletra de Temistocle Solera, inspirada en el Salm 137 Super flumina Babylonis. Qualificada tantes vegades com la «obra jueva de Verdi», canta la història de l'exili hebreu en Babilònia després de la pèrdua del Primer Temple de Jerusalem. Aquest cor li va donar fama a Verdi.
Posteriorment es va convertir en un himne per a patriotes italians els qui identificant-se amb el poble hebreu, buscaven la unitat nacional i la sobirania. La cançó, el tema de la qual és l'exili i que expressa nostàlgia per la terra natal, així com la frase «Oh mia pàtria sì bella i perduta!» (en italià, «Oh pàtria meva, tan bella i perduda!») ressonava en el cor de molts italians.



Va, pensiero, sull'ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
O simile di Solima2 ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
che ne infonda al patire virtù
che ne infonda al patire virtù
al patire virtù!.

Veu, pensament, amb ales daurades,
posa't en les prades i en els cims
on exhala la seva suau fragància
el dolç aire de la terra natal!
Saluda les ribes del Jordán
i les destruïdes torres de Sion!
Oh, la meva pàtria, tan bella i perduda!
Oh record tan car i fatal!
Arpa d'or dels vidents profètics,
per què penges muda del salzes?
Reviu en els nostres pits el record,
Que parli del temps que va anar!
Igual que la destinació de Sólima
Canta un aire de cru lament
que t'inspiri el Senyor un alè,
que en patir infongui virtut,
que en patir infongui virtut,
que en patir infongui virtut,
en patir, la virtut!.


0000000000000000

 0000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada