Castell i 5 ermites de Sallent, i vèrtex de Sant Sadurní

Església de Sant Sebastià - Sant Martí de Serraïma

Avui he anat acompanyat per l'Esteve, ja feia dies que anava sol i moltes vegades s'agraeix una mica de companyia, i més com la seva. El lloc triat ha estat Sallent, la primera intenció era fer el castell, cinc ermites i tres cims, però una vegada preparat m'adono que per a mi es impossible, pel que trec dos cims i em quedo per fer el castell, cinc ermites i un cim que es vèrtex geodèsic, fet que no passava en els altres dos. Les ermites son romàniques. Aquí hi ha una petita trampa ja que una de les ermites està junt al castell i un altre, junt al vèrtex, o sigui que queden cinc punts de pas.

Arribem a Sallent, aparquem es un lloc habilitat per això junt al Llobregat, on està situada la Xemeneia de les Culleres. S'ha de dir que en el tros que em visitat del poble, hem comptabilitzat la visió de cinc xemeneies. Sortim a tres quarts de nou, però primer donem un petit tomb pel poble ja que sempre em passa que si ho deixo pel final no ho faig, ja que sempre arribo cansat. Quan passem pel costat de l'església donen les campanades de les nou.

Baixem cap a la carretera de Cabrianes que la seguim una estona. A dreta tenim el Llobregat i a l'esquerra una colla de horts urbans. Potser ja ho he dit alguna vegada i es que quan veig aquests horts sempre penso que amb molt poca inversió dels Ajuntaments (potser ajudat per Diputacions -mentre hi siguin- i/o Generalitat) en tots els pobles, viles i ciutats es podrien habilitar zones i deixar-les a jubilats i a gent sense recursos, uns perquè es distreguin i altres perquè es puguin plantar algunes coses per menjar. L'important a més del que pot valer la separació de parcel·les es que hi hagin tomes d'aigua.

Seguim pujant cap a un dels pous de les mines de potassa. Aquest tros està molt relliscós, el terra està impregnat d'oli, segurament de la maquinaria que circula per aquí. Passem per sota de la canonada que porta el material extret des d'aquest pou a l'altre costat de la carretera on estan les instal·lacions principals de l'empresa. Enfilem per una pista, i després per unes escales fins el castell i església de Sant Sebastià. Ja es nota que la majoria deu pujar per la pista, ja que el camí a peu està molt descuidat, igual que tot l'entorn del castell, no així el de l'església, estan quasi a tocar, però la rehabilitació només ho deuen fer d'questa. Hi ha un cartell però no especifica en s'estan invertint els diners. Hi ha una bona visió del poble i de la muntanya de les deixalles potàssiques. Una vegada fetes les fotos i visitat l'entorn, seguin primer per pista i després per camí agradable a la vora d'un petit cingle, sota tenim el Torrent d'Isot. Abans de creuar la seva capçalera, hem passat un tros on tota la part esquerra estava cremada, hi han cintes dels bombers dient de no passar, el foc va ser fa poc dies segons sembla ja que encara fa una mica d'olor a cremat, i el que ens estranya es que el foc no ha traspassat el sender. I també abans de creuar el torrent hem tingut un dubte amb el track que porto gravat, que m'envia a llocs que no es possible. Nosaltres seguim i abans d'un petit collet, el track torna a coincidir amb el camí, però ens ha despistat una mica anant endavant i enrere un tros, curt perquè em vist que no era possible anar per on indicava.

En aquest collet que ens ve de la dreta el Serrat de Catiu, deixem a la mateixa dreta una pista que porta a la Carrera. El camí continua sent boscà i agradable. A un altre cruïlla enllacem amb el PR i al costat d'una barraca de pedra molt ben conservada parem a esmorzar.

Continuem pel Pr, el camí va pel damunt de roca, es una llisera, i es camina força be, això si primer pujant suaument. Surt a una pista ja més ample, polsosa i apta per cotxes. El mapa ens posa que hi ha un forn de calç, i resulta que en trobem dos, un de ben conservat, després ens diran que està arranjat i netejat per l'Ajuntament, i l'altre en estat ruïnós, i com es normal el que marca el mapa no coincideix amb cap dels dos, està marcat més o menys equidistant dels dos reals, o sigui que ens quedem sense saber quin es el Forn de Calç de Cal Garrell. Aquest tros de pista es bastant emprenyador, va pujant lenta i monòtonament fins a una nova cruïlla. Aquí deixem a l'esquerra el sender que puja cap el cim del Montcogul, cim que sembla ser bastant clàssic en aquestes contrades. Aquí ens creuem amb una noia amb un gos que puja decidida amunt. Nosaltres seguim cap a Fucimanya, per un altre pista, encara que aquesta ja es agradable, tot baixant a visitar la font de la Mare de Déu de la Llet, a tocar el camí, i la capelleta de la verge, damunt d'on hi ha la tanca de la font. Arribem a Fucimanya i parlem amb el que sembla propietari d'una de les edificacions a tocar a l'ermita. Ens diu que l'incendi d'abans ha estat provocat i controlat pels mateixos bombers, com a prevenció i ens explica el del forn arranjat, no penso en preguntar els noms. Ens indica per on hem d'anar. El track extret d'una marxa popular passava per una de les parades però ara està conreada, i hem de fer una petita marrada. Ara ve tot un tros llarg on anem canviant de pistes, i creuant barrancs. Hi ha zones on l'entorn es terreny amb estrats d'argila intercalades amb roca calcària, el que es coneix com a “badlands” o sigui terra totalment improductiva, tot això entre zones on queden rastres de marges, molt deteriorats, però que demostren que son terres que estaven conreades a l'antiguitat, segurament amb vinya i garrofers, ara invadit pels pins i alzines. Es tot un altre tros bastant pesat, es bona zona per les btts.

Abans de Guardiola, troben un toll que deu ser com el “jacuzzi” dels senglars, tot l'entorn està ple d'arbres amb el peu marronós. Passem per Guardiola, una bona masia ben conservada. Aquí hi ha l'opció de donar un bon retomb per pujar al cim o pujar pel rastre de la línia elèctrica. Segons el mapa el rastre està net, hi ha camins als dos costats però segons el mapa no veig clar que enllacin bé. A l'entrada del rastre ho veiem amb molta pendent però ens sembla factible, pel que enfilem amunt. La pujada m'és bastant fatigosa, però xanet-xanet baix pujant. Primer puja fort i de valent, arribant a una petita sifonada amb una esplanada on creua un camí. Després torna a pujar fort, però menys, arribant a una pista que creua, on a la dreta ens puja un senderó molt marcat, que sembla ser es el millor camí per pujar fins aquí. Deixem la línia que puja entre marges, per agafar una pista que re-tomba i segons el mapa enllaça bé, passem al costat de les runes de Cal Macià i prop d'una barraca de pedra. Ara seguim un altre tros del rastre de la línia, passem pel costat d'un altre barraca, agafem una pisteta i ja saltem a la pista de la carena, arribant al vèrtex i a l'ermita de Sant Sadurní. L'ermita té les parets exteriors arranjades, però sense teulada i les parets per dintre que dona pena. Aquí dalt i només per un petit clar es veu alguna cosa de la plana del Bages. Fotos a dojo, menjar una peça de fruita i avall. Anem al dret a buscar una pista, amb errada inclosa per no variar, i fent un joc de pistes, deixant el camí a Sant Martí arribem a Sant Pere de Serraïma, que està flanquejat per Cal Sellarés (casa rural) i el Mas de Sant Pere (explotació agrícola-ramadera). Al davant d'aquest mas hi han uns lledoners la mar de macos. Sant Pere es una ermita romànica-llombarda, on es pot veure els afegits posteriors com son el mur de ponent, les dues capelles que el franquegen i el campanar. Es pot veure per la conjunció de les pedres.

Al passar pel Mas de Sant Pere li preguntem a una senyora si es bo el camí cap a Sant Martí i ens diu que el camí no es bo, després ens adonem que segurament la gent que li pregunta es gent que va en cotxe. Baixem a creuar un torrentet subsidiari del Torrent de la Riereta, i per camí estret entre fenàs va remuntant-ho. Gira fort a la dreta i en suau ascens arribem al començament d'una pista, on hi ha les runes de la Caseta de Sant Martí. A partir d'aquí ja no deixarem pista fins a Sallent, així si, encara ens queden uns pocs canvi d'elles.

Quan estem baixant cap el Camí de Sant Martí, ens trobem a un grup de més de tres persones, no oriünds, que estan recol·lectant rames de llentiscle, a un que està al costat del camí fent paquets li pregunto perquè serveix i em diu: “para personas, muerte”, ens quedem amb el dubte si es per fer corones o per enverinar. Arribem a Sant Martí de Serraïma, on aprofitem per dinar, que va sent d'hora, es mig quart de cinc.

L'ermita també es romànica encara que al segle XVIII van suprimir l'absis i van invertir la seva orientació. La torre no es la primitiva i en el que es la part de darrera es veu en la conjunció de les pedres on devia estar el campanar, de dos forats.

Al arribar un altre vegada al Camí de Sant Martí, ens trobem a un passejant amb un gos que em reconeix de llegir les meves excursions, fet que em dona una gran alegria, ja que sempre dic que encara que jo ho escric per a mi, però que si ajuda a unes altres persones amb les meves rutes i/o indicacions, tinc doble satisfacció i m'omple d'orgull. Encara que els que em llegeixin han de perdonar-me la meva mala redacció, però no en sé més i jo ja m'acontento com escric perquè la finalitat es que s'entengui i això crec que si que ho aconsegueixo.

Després dels Quatre Cantons i a l'entrada del camí del mateix nom, entre el camí i el camps de conreu hi han tres ametllers de grans proporcions. Passem pel costat d'un plafó on indica que es el Serrat del Xipell i on explica un recorregut d'activats esportives (estiraments, escalada, pols, flexions, etc.), més avall es veuen petites instal·lacions que deuen ser per desenvolupar les activitats. Abans d'arribar passem prop d'uns habitatges que ens queden enlairats, que vist des del camí no fa que la seva visió sigui massa agradable, i menys unes construccions que estan a tocar del camí.

Entrem a Sallent per la Plaça de Santa Maria, i d'allí cap el cotxe, on arribem a les sis i cinc, després d'haver fet una mica més de vint-i-dos quilòmetres i mig. Si quan penjo al “wikiloc” els tracks surten de menys es que normalment els netejo, trec els tombs que faig, en aquest cas a les ermites, i les errades, però en realitat jo ho he caminat.

El dia en quan al temps, ha estat agradable, hem vist molt poques estones el sol, però en línies generals no ha fet fred, calor tampoc, ha estat bastant agradable per les dates que som. En quan al recorregut, les visites culturals que hem fet i el cim han valgut la pena, amb la sorpresa d'un munt de cabanes de pedra, que demostra l'activitat agrícola que hi havia en tots aquests paratges ara boscosos. El paisatge era en majoria zones boscoses, amb pocs terrenys conreats i això que aquests ja comencen a estar bonics al estar ja verdejant, els boscos en majoria pins, trossos amb alzines i alguns roures, en quant als que jo conec. Molta pista, encara que si comptem els trossos de pista agradables i els dos trossos de camí, un al començament i l'altre entre Sant Pere i Sant Martí, completen mes de la meitat del recorregut, però en dos trossos principalment, un bon tros abans de Fucimanya i altre abans de Guardiola han estat bastant pesats, si al menys haguessin tingut conreus al costat, hauria estat molt més agradable.

El tros final entre Sant Martí i Sallent, de quasi tres quilòmetres de pista ampla i apta per cotxes, a mi se m'ha fet agradable, ja cansat, pista en molt lleugera baixada, visió ampla, a un costat la muntanya però a l'esquerra amplitud de conreus, m'ha fet que després del quilometratge que portava i amb la meva condició física no arribes massa destrossat al cotxe, ans al contrari una mica relaxat.

Un altre cosa es quan he arribat a casa i he baixat del cotxe, però això ja es un altre pel·lícula.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000000

00000000000000000000000000

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO