"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 17 de març del 2013

Plans de Peiró, Grau de les Marrades, Albiol, Font Major, Plans de Peiró


Font Major - Pou de gel (nevera)

Avui ha estat un dia no massa normal ja que semblava que el temps no acompanyaria, les previsions no eren favorables, però encara que tenint-ho en compte decidim sortir, en Joan Josep, en Jordi i jo, però no massa lluny ja que hem d'anar a dinar a casa.
Ens trobem i enfilem en cotxe cap a la Mussara però parant al arribar als Plans de Peiró, on normalment a les ressenyes diuen que es l'aparcament de la Font de Roure, em figuro que ho diuen perquè sempre hi han cotxes aparcats dels escaladors, i la majoria van a les parets de la Font del Roure enllà. A un quart de nou del matí comencem a caminar i en principi teníem previst de fer un track de l'amic “skpat” però amb algunes variacions.
Sortim i anem a buscar el Grau de les Marrades, el terreny està molt moll, el temps amenaça pluja i les boires estan baixes i altes, o sigui ens deixen en un terreny intermedi. En quan deixem la pista ens trobem un sender molt netejat, molt maco, llàstima que les mirandes no siguin massa possible i que hem de caminar en compte pel relliscós del terreny. Una vegada salvat el grau, el camí gira en direcció oest, on al començament i per una bona estona s'assembla a una autopista de l'ample que l'han deixat els netejadors. Però en quan arribem a la cruïlla amb el camí que puja del Mas d'Anguera el camí canvia, la traça es veu perfecte, la vegetació no el tapa però els arítjols comencen a menjar-se el camí (ja es mala sort que siguin els arítjols i no altres herbes com podrien ser el boix). 
El camí aviat es dirigeix cap el nord per anar a creuar el barranc de la Font Major, però abans hem de passar un pas una mica complicat, es tracta de donar una passa bastant llarga, massa per a mi, trepitjar una gran roca inclinada cap la pendent i tota molla o passar-ho agafant-se a les rames, com he fet jo. Deixem el camí del track, agafant un de mes planer, en teoria, ja que té algun munta i baixa de més, però anem per una cota una mica més alta de l'altre. El camí es molt maco i boscà, anant a buscar el Barranc del Salt, que creuem. Abans de creuar-ho trobem el GR-65 vell que venia del Mas de Muixó, adonant-nos que no s'han molestat en esborrar les marques. Pugem fins a l'Albiol, encara que una mica abans enllacem amb el nou GR-65, en un lloc on les pintades poden portar una mica a confusió, però això ja son coses dels cuidadors i de la F.E.E.C.
A l'Albiol es on teníem previst parar per esmorzar, però com està chispejant decidim de fer-ho al bar, on ens cruspim els bocates que portem acompanyats per una cervesa o un got de vi, amb un bon cafetó de final amb unes poques “gotes”. Mentre esmorzem entren un directiu de l'Arítjol i el seu cònjuge i ens expliquen que estan acabant de preparar la marxa de la setmana següent. Després d'una bona estona de xarrameca, tots decidim que ja es hora de marxar. Ens acomiadem fins a la pròxima i nosaltres seguim el nostre camí. 
Sortim per la carretera cap a la de la Mussara, passem a tocar el que crec que es la font del Roquer, baixem cap el Mas de l'Esporgat, visitant la seva bassa, plena de bardisses, al costat de la font, que està tancada amb porta de metàl·lica,. Seguim pel senderó per sota del Mas del Mercader. Abans es passava pel costat del mas però ja fa una mica de temps que van fer un senderó per una cota una mica inferior perquè no es passi a tocar dit mas. Ens desviem per entrar a l'esplanada de la Font Major, on hi ha un gran mullader de la quantitat d'aigua que hi ha. El camí passa per la nevera, uns li diuen Pou de gel del Mas de Nebot i altres Pou de gel de la Font Major, es el mateix. Era un gran pou on emmagatzemaven gel. Han netejat una mica l'entorn, podent-se apreciar la rodona de pedra, i una de les entrades al pou; el sostre està tot caigut al mig del pou i tapat entre terra i herbes, conservant un tros d'una pilastra del mig.
Quan anem cap el Mas de Nebot ens trobem a un grup de sis joves (joves per a mi) que estan fent la travessa dels refugis, ens comenten que ho tenen tot reservat i que es el segon dia. Penso que potser no han estat del tot de sort en els dies que han trobat, climatològicament parlant.
Passem a tocar el Mas de Nebot, devia ser un gran mas però a l'actualitat totalment enrunada, conserva algunes parets i si dediques una mica de temps encara pots veure una mica de la distribució del que devia ser el paller i el corral, ja que a l'habitatge es impossible entrar si no es va amb eines de neteja (xerracs, podalls, ...). Arribem al cotxe a un quart de dues del migdia després de fer una mica més de vuit quilòmetres.
El dia en quant al temps no ha estat del tot agradable ja que a estones es ha ploviscat però a més hem fet molta part per camins emboscats i la quantitat d'aigua que hi havia a l'entorn (arbres, matolls, herbes) ha aconseguit que quedéssim ben xops. En quant al recorregut ha estat molt agradable, els camins son bonics, la majoria estan arranjats o en procés de estar-ho ja que hi ha un grup netejant en aquesta zona i l'enllaç entre el Grau de les Marrades i el Barranc del Salt millora el que fins ara es feia. De la companyia, que es pot dir, tota la caminada ha estat entre rialles i critiques, amb bon rotllo, als companys absents del dia, com no podia ser menys. I benvingut novament al Jordi al grup. Per ser un dia que les previsions predisposaven a quedar-se a casa no ens poden queixar.
Soc conscient que avui el “rotllo” m'ha quedat pitjor que les altres vegades, que ja es dir, però potser no he estat massa inspirat. Espero que els pròxims dies em quedi millor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.
00000000000000000000000

000000000000000000000000000000

2 comentaris:

  1. pos jo tribo que és dels millors "rollos" que has escrit, poguer perquè és més breu????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu el que passa es que no tens ganes de llegir. ha ha ha

      Elimina