La Palma d'Ebre al vèrtex d'en Junquet i tornar

Aljub a les Sisquelles - Cova del Render

Per avui, que m'he tornat a quedar sòl, normal tenint en compte els dies de festes dels que els companys han volgut gaudir, i com encara hem ressentia dels genolls des de l'últim dia, he decidit anar a donar un petit per pistes i algun antic camí de carro. Per això tenia mig preparada una caminada de pujada al vèrtex del Pla en Junquet, a la divisòria entre el Priorat i la Ribera d'Ebre, que encara que està més a prop de la Bisbal de Falset jo l'he preparat des de la Palma d'Ebre.

Per arribar a la Palma guiant-me per la Maria (gps del cotxe) passo per Falset, Gratallops, la Vilella, Cabacés i la Bisbal, o sigui una pallissa de mil dimonis, segurament la més curta.

Arribo a la Palma d'Ebre, aparco el cotxe a la Plaça de la Bassa del Pi, o sigui al costat del monticle on hi ha la creu, i surto quan quasi son les nou del matí. El primer que faig es anar a donar un tomb pel poble ja que penso que si arribo una mica tard ja no ho faré. En el moment que estic fotografiant  l'església parroquial una senyora arriba per obrir la porta i em comenta que cada dia de festa deixen les portes obertes per qui vulgui entrar, el que em permet visitar-la per dins.

Després de la visita al poble surto pel Raval de la Torre, que va a sortir a la carretera de Vinebre, però abans de l'enllaç em desvio pel Camí del Molí del Estudiant pel que he de creuar el Barranc dels Montblanquets i el dels Sords, quasi a l'aiguabarreig dels dos. Al poc de deixar aquest camí, em surto per si trobo la Fonteta del Roc, que hi figura als mapes. Com es normal no hi és on marca el mapa de l'ICC, l'únic del que disposo, i després de donar un tomb per unes parades amb rec instal·lat però sense descobrir d'on ve l'aigua, segueixo la marxa.

Només passar la primera línia d'alta tensió, per aquesta zona en passen dos quasi a tocar, agafo a ma esquerra un antic camí que durant tot el primer tros segueix por sota la línia, per després tombar a la dreta, fins al Mas del Secretari, un petit maset en total abandó i enrunant-se. Al sortir miro si es com no es cosa d'anar xafant els sembrats sense saber si connectaré correctament decideixo retrocedir. En aquesta zona torno a veure rapinyaires, quatre, de les que dos desapareixen ràpidament  i les altres dos les tinc una estona per damunt del meu cap. A partir d'aquí hi ha unes vistes molt maques sobre el Barranc de Valinyoves.

A lo Racó del Bisbe, estic a punt de marrar-la, però de seguida rectifico, en realitat son convergents encara que el de la dreta dona molt més tomb, el de l'esquerra va més directe, per això hauria estat una marrada. Aquest es un camí molt bonic que va re-tombant cap a l'esquerra, arribant a una cruïlla de quatre pistes, agafo la que va en direcció nord-est, molt solana, deixant-la una estona per anar a veure un maset, que com es normal està arruïnat. 

Arribo a una  nova cruïlla amb un pal indicador, agafant cap a la dreta. De seguida i al peu del monticle on es el vèrtex, hi surt un sender ben visible, encara que dos parades més amunt s'embruta totalment. Veig que per l'esquerra es pot passar i de seguida es tomba per arribar al cim. Allí dalt faig les fotografies de rigor, tenia pensat en menjar una mica però es l'únic moment del dia que fa vent. 

Des del cim he vist una construcció de pedra, com si fos un aljub. Baixo en busca de com arribar-hi. Primer surto a una pistota i d'aquí al dret, baixant per tres parades abandonades i molt brutes arribo al lloc. Es un gran aljub, amb una mica d'aigua al fons, el que no entenc es perquè te la volta (de pedra) tan alta. 

Ara segueixo la direcció a la Bisbal, passant pel costat de dos masets, un a tocar a la pista i un altre en mig de la vegetació que sembla il·legal, pel material empleat. Ja deixo la direcció cap a la Bisbal. Entro a veure la Cova del Basilio, una balma obrada que fan servir de magatzem, amb un pou al costat. Aquest tros està conreat. 

Segueixo uns tacarrots verdes a les puntes d'uns marges, però em porten a unes parades abandonades i sense rastre de continuació. Aquí intento sortir barranc avall, hi ha un rastre bastant clar, però després de tres parades amb el camí per la vora, al quart hauria de saltar-ho, pel que em torno enrere. 

El camí fa un bon retomb per creuar el Barranc dels Sords, però veig que per mig del barranc segueix un bonic camí de carro, penso que a lo millor tindrà sortida cap a la Palma. Arribo a la Cova  del Render, una bonica balma, que ha estat usada per l'home. Ha estat una bona sorpresa, encara que per arribar-hi m'ha costat el seu, del brut que està l'entorn, amb algunes punxoses de més. Queden tres escales que no se ben be quina utilitat tenien, o si les feien servir aquí o no. Segueixo el camí però finalitza a una parada conreada. Un altre vegada he d'anar enrere i seguir el camí anterior. La font que marca el mapa em sembla que he descobert on es, però no m'he pogut assegurar, crec que es on hi ha un munt de pedres posades exprés i amb compte, al costat de la pared, encara al barranc, en un lloc on hi ha un munt de deixades, pots de plàstic i sacs principalment. 

Ara em queda tot pista ampla des d'on es poden veure les dues línies d'alta tensió que venen directament d'Ascó, i al fons a la dreta una línia de ventiladors, o sigui unes visions del progrés. 

El camí baixa fort fins arribar a la Font Vella, on hi ha un àrea recreativa, dues piscines, una per nens, l'altre sembla abandonada. El que era la font vella està xafada, encara es pot veure un tros de volta.

El camí, ja carrer asfaltat, puja i en compte d'agafar pel carrer de la Plana que em portaria directe al cotxe agafo el carrer on hi es l'entrada al camp de futbol i  les escoles, el que fa que doni un petit retomb, tornant a passar pel carrer Major. Ja arribat on tinc el cotxe pujo fins el monticle on hi es la creu a fotografia el senyal geodèsic que hi ha. Vaja quina mania que m'ha agafat amb els geodèsics!!.

Al costat d'una granja, allí mateix, hi ha un senyor d'aspecte marroquí (amb tots els meus respectes, només es per especificar-ho una mica) descarregant troncs, ben talladets, i li pregunto si sap per on es la millor carretera per anar cap a Reus, i em diu per Vinebre i Mora, i a la meva insinuació de per Gratallops i Falset, em diu: “No, nunca, muy malo por allí. Por Vinebre”, o sigui que ho tinc clar. Després d'agrair-li la informació, vaig al cotxe on arribo a dos quarts de tres, després de fer més de quinze quilòmetres i mig.

Agafo el cotxe i me'n vaig a veure el Pi de Can Pino o Pi de la Palma. Un pi de grans dimensions i catalogat com a monumental. Des d'aquí hi ha una visió del pantà de la Palma i del poble. I ja cap a casa, passant per Vinebre, però primer trucant a casa ja que havíem quedar de dinar junts encara que fos tard.

El dia en quan al temps ha estat solejat, calorós i només amb vent al moment que estat al cim, potser es que la resta del dia he anat resguard més o menys. El camins han estat tot pistes, la meitat aproximadament per cotxes, o sigui polsegoses i arranjades, deixant a les vores la terra que treuen del mig. La resta han estat agradables, amb algun tros de camí de carro sense transformació a pista. El paisatge ha estat combinant els camps de conreus margenats d'olivera i ametllers, principalment, amb trossos de conreus abandonats, dels quals la majoria encara no ha entrat el bosc de pins a menjar-s'ho, i algun tros, petit, de bosc pròpiament dit. Molts masets, la majoria abandonats i arruïnats, encara que els que tenien els conreus actius, estaven més o menys conservats. Des del cim una molt bona visió al tombant, però no massa llunyana cap l'est i al sur. Una sorpresa agradable amb la cova i la balma utilitzada (el seu entorn molt bonic i arranjat). De camins, a part de les pistes, jo no he sabut veure cap. En quan a mi, ja he sortit a caminar una mica tocat, encara del dia de Benavent, per això cap al final, la pista que baixava amb forta pendent, m'ha costat una mica, i no cal dir que la pujada al poble, he acabat de suar el que no havia suat encara.

Tornant cap a casa amb el cotxe ja estava pensant el que faria el diumenge que ve i l'altre. Encara que arribi malament es veu que no tinc remei.

Per baixar el track, arranjat, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

El perfil està posat el que he fet abans de netejar-ho, ja que al fer-ho el recorregut ha quedat correcte, no així l'horari i les alçades totals.

0000000000000000000000000

0000000000000000000000000