"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 2 de setembre del 2013

El PPresumpteCorrupe dona per fet que no es recuperarà tot el diner del rescat bancari



Amb aquestes declaracions del Martinez-Pujalte haurien de ser suficient per tancar-ho al manicomi o a la presó, ja que si ho diu perquè s'ho creu es que està boig i si no s'ho creu, per mentider (hauria de ser delicte mentir al poble). 
Que ens diu, que la liquidació del Banc de València hauria costat més diners, es la mentida més gran que ens poden dir. En una fallida qualsevol, el primer que perd es l'accionista i després els creditors. En aquest cas en concret, s'haurien d'haver vengut els crèdits bons a alguna entitat (i perquè no al Banc d'España?, que serveixi per alguna cosa), després vendre les propietats, tant accions com immobiliàries, i amb el que es treu reemborsar els saldos dels dipòsits al clients, i en cas que sobrin, pagar part dels creditors; la resta de creditors es queda sense cobrar. Però el que passa es que els creditors son en majoria uns altres bancs, i això pot portar un encadenament de fallides i concursos de creditors, però es en el mateix cas que quan "peta" una gran empresa, que sempre fa encadenar a unes altres.
Que no culpi a l'Almunia, encara que es un ..., ja que quan volen es salten les directius que lis dona, però aquesta vegada ja lis anava be complir-les ràpidament, només cal veure l'enrenou amb les drassanes.  
I la solució no es la millor de les dolentes, es una de les moltes dolentes. O potser es la millor per a ells, ja que d'aquesta forma paga el poble i no els altres bancs amb ramificacions a les grans empreses i amb els polítics.
I que no digui que s'han depurat responsabilitats, ja que políticament no s'ha fet amb ningú, al contrari que com el cas Blesa que l'han protegit. I el Ministeri de Justícia hauria de ser el qui hauria de portar a la justícia als responsables de la Banca i "Cajas de Ahorro", incloent als últims responsables del Banc de España i d'algun auditor, però principalment als polítics que en els consells d'administració feien que se'n concedissin préstecs a les seves empreses (amb interès ruïnós) o per fer obres faraòniques-ruïnoses però d'on aconseguien uns bons sobresous i/o comissions, tan personals com pel partit. I no cal dir que, com es sap que son judicis lents i ferragossos, s'haurien de proveir suficientment als jutges i personal judicial per fer els judicis més ràpids i justs.
En quan toca el tema dels preferentistes, també menteix, ja que si haguessin estat tan justs amb els clients, com es que cada vegada, i sobretot a Galícia, que va un polític a un acte han d'enviar als "gossos d'atac" a dissoldre la gent que va escridassar-los demanant que lis tornin el robat?.
Ho deixo aquí, amb la conclusió que políticastres com aquest es el que menys necessita un país, però mentre la gent els continuï votant ells continuaran xuclant. Però em de pensar que en menys de quatre anys, i sobre tot aquest període del mentider Rajoy, han desmuntar totes les avantatges que havien costat quasi un segle aconseguir-les. 


000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada