"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 29 d’octubre del 2013

Resistiré, per "Wyoming"


Encara que sembli mentida això es del programa de fa dos anys justs. Això es premonició encara que molts ja ens ho pensàvem.



000000000000000000

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Un altre estafa, ara les autopistes madrilenyes


O sigui que es fan les coses sense estudis, o massa estudiades. La qüestió es que si va bé, les concessionàries (la propietat son dels mateixos voltors de sempre) s'enriqueixen i si va malament ho paguem entre tots. Si resulta que passa molt menys transit del previst o es que els que ho van estudiar son uns ineptes i alguna responsabilitat haurien de tenir, o van presentar correctament l'estudi i algú va aprovar sabent que no era rentable i també alguna responsabilitat se l'hauria de demanar.
I perquè no fe-ho pagar als responsables i no a l'erari públic.

Tradueixo:  "Les espanyes: país d'estafadors".
00000000000000000000000000

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Una de Barça

No acostumo a parlar de futbol, però ja que la premsa esportiva catalana no defensa al Barça com crec que ho hauria de fer davant de la caverna, es pel que faig aquest comentari

Es estrany que la caverna mediàtica futbolística no comentin aquesta jugada dins de l'àrea del madrid igual com fan amb el penal al Ronaldo. He esperat fins avui per comprovar que per ells aquesta jugada no va existir. 
Puc comprendre que cada afició cregui que els arbitres els perjudiquen, però hi ha moments que criticar per les jugades que els perjudiquen però callar les que les beneficien es de mesquí. Hi han de confuses i hi han de clares, però això no vol dir que una vegada calmats de l'excitació post-partit es pugui reconèixer les realitats.
Reclamen penal de Adriano, mesquí. Penal a Ronaldo, tenen raó. Expulsió a Sergio Ramos per doble tarja que li va perdonar, a callar. Penal a Cesc, a callar. Val la pena que s'ho facin mirar.


Jugada de Pepe (el destraler) a Cesc, dins de l'àrea del madrid
00000000000000

dissabte, 26 d’octubre del 2013

HOTEL CALIFORNIA per Vocal Sampling


Concert al "Teatre del Museo Nacional de Bellas Artes" de la Habana efectuat el 15 de març del 2012.


SENSACIONAL !!!

0000000000000000

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Fageda d'en Jordà, Volcans del Croscat i Santa Margarida, Castell de Colltort, Sant Miquel Sacot i fageda


Font Pobra -Sant Miquel Sacot

Avui en Jordi i jo hem anat a la Fageda d'en Jordà, ja que jo no havia estat mai i em feia il·lusió, encara que no em endevinat la data en quan als colors de la tardor però si en la quantitat de gent que em trobat, molt poca. Després d'una bona odissea provocada pel navegador del cotxe, em penso que em té mania, hem arribat a l'aparcament de la fageda, ens hem preparat i em sortit a caminar a un quart de deu, tot seguint un track que m'he baixat del company “fayats”, el que em seguit de forma quasi exacta, exceptuant en un lloc on que em marrat i al final que em fet una mica el “cabra”.
En quant al recorregut no massa cosa a explicar, volcà de Croscat, de Santa Margarida, Castell de Colltort passant per la Font Pobra, Sant Miquel de Sacot i al entrar pròpiament a la fageda sortir dels camins marcats i veure una mica la fageda en plan més salvatge i no tant arranjada pel turisme.
Per entrar al Croscat fan anar fins la masia de “El Masnou” i llavors pujar, tot retrocedint, i passar per Can Passavent, que es el centre d'informació. Com es normal hi ha gent que es salta el retomb per entrar. Hi ha una entrada barrada per fustes, que no impedeixen del tot el pas als vianants, a tocar a la pista per on venim, i més endavant hi ha un altre, era una pista o camí vell, que va directe al centre d'informació. Visitem el cràter i al sortir parem a parlar amb la xicota que hi ha al centre, ens explica que a la tardor els volcans i la fageda està a petar, que a l'estiu deu-ni-do, i que la resta de l'any tenen moltes escoles. A més parlem que aquest any la tardor va molt retardada. Quan marxem tot sortint per l'únic camí oficial, ens creuem en tres escoles, una només sortir, un altre quan baixem cap a la pista i la tercera que està venint des de la carretera.
El volcà de Santa Margarida es exactament com es veuen a les fotografies, amb l'ermita en mig. Hi han dos camins per baixar, nosaltres hem baixat per un que l'han arranjat amb escales, i quan arribem ens trobem a tres joves prenent el sol, ens saludem molt amablement. Abans del volcà hem passat per un gran castanyer de la masia de Caselles.
Sortim del volcà, agafem una drecera, bastat bruta que ens fa estalviar una mica de camí. Del volcà a la Font Pobra, anem per pista, primer baixem i després pugem fort. En el moment del canvi de pendent, on hi ha el camí que retalla cap Sant Miquel de Salcot, parlem una estona amb un pagès que ens comenta que ha plogut molt poc, i que de bolets malament i que la tardor ves a saber quan arribarà.
A la Font Pobre parem a esmorzar, ja toca, en una raconada molt obaga i amb aigua que surt de la font, no em massa quantitat. Després d'esmorzar enfilem cap la Penya Peguera per un camí que sembla un reguerot, de terra volcànica. Després carenegem amb uns roquers inclinats que hem de traspassar, amb molta compte. Del castell no queda més que quatre parets i baixes. Hi ha un pal amb la senyera i un plafó de ferro tot pintat de senyera. La visió des d'aquí es bestial d'oest a est. No se reconèixer les muntanyes, amés hi ha una mica de calitja.
Ara vindrà la part que no podia faltar en cap de les meves sortides. El track que porto sembla que per agafar la baixada es surt per un camí per sota el castell, pel que seguim recte de la direcció que portàvem, i ens adonem que ens envia al Coll de Bas, que per cert no el tinc al mapa que porto imprès de l'ICC, no se m'ocorre mirar el mapa de la Garrotxa que porto a la motxilla, si ho hagués fet haurem sortit de meravella. Diem que no pot ser, i llavors trobem un sender molt prim, que no està senyalitzat però que va a passar per sota el castell i segueix en paral·lel al camí que havíem fet per arribar al castell. L'anem seguim, en algun moment està una mica tapat, però es pot seguir, vaig mirant el track i quan sembla que baixa tirem avall, sense camí però mig bé, fins que arribem a un lloc on no veiem clar el pas, ens movem a la dreta, o l'oest, a buscar la traça exacta del track, i al poc trobem un camí ben clar i senyalitzat que ens tira avall. Llavors quedem comentant el que ens ha passat, i pel que deduïm que el camí d'anada i de sortida era el mateix però el track per culpa del senyal ha quedat desplaçat al gravar-se, i al intentar seguir-ho es quan ens hem embolicat. O sigui des del castell s'ha de retrocedir fins a trobar l'últim pal i allí ho deu indicar bé. Però com hi han tants pals, un en cada cruïlla, al final no els hem mirat massa. Suposo que pel senderonet no marcat que seguíem nosaltres si hagéssim seguit recte, sense baixar, també l'hauríem trobat i segons el mapa, si haguéssim seguit una mica més hauríem trobat un altre que baixa, o sigui que tres possibles opcions i nosaltres un tros al dret per unes muntanyes que no coneixem.
Per camí marcat però molt atorrentat arribem a una pista que ens porta a Can Noic i Can Batlle, on xarrem una estona amb un jaio que estava sacsant els fesols, son dels petits de la marca de Sant Pau.
Visitem per fora Sant Miquel Sacot, i per camí, a trossos també atorrentat, arribem al costat de la masia de El Prat de la Plaça, i entrem ràpidament al que es la fageda. Al costat d'una cruïlla, on passen les rutes turístiques, a peu, en btt, a cavall, amb els carros de passatgers, etc. parem a dinar. Com es normal aquí va passant gent, incloent una parella de noies que van perdudes buscant l'aparcament i ens pregunten a nosaltres qual es el millor camí.
Aquí ens sortim de la ruta i donem uns tombs per la part no arranjada o sigui fageda salvatge (?), hi han varis arbres caiguts, vegetació baixa, bastants troncs, però tot aquests trossos estan creuats per senderons esborradissos de gent que deu tombar fora dels camins. Quant arribem al camí ens trobem un col·legi que estaven jugant per l'entorn, però que ja es posaven en marxa.
Arribem al cotxe a les sis en punt després de fer uns vint quilòmetres, més que menys. El dia esplèndid, calor per les dates en que som, sort que hem anat molt emboscats quasi tot el dia i per trossos bastant obacs. No hem pogut apreciar els colors de la tardor, i segurament erro al pensar que aquest any no hi haurà la gama de marrons, ja que m'ha semblat que estava passant del verd al marró fosc i caure la fulla.
Es una caminada que es podria repetir sinó fos per la quantitat de gent que s'acumula. Una bona experiència podria ser fer de turista a la primera, donar el tomb als volcans i a la fageda en els carros, puja en globus i descansar.
No pujo el track, ja que el que he comentat abans es el que he seguit exactament. La marrada no cal fer-la i si algú vol fer els tombs fora camí a la fageda té tota la fageda per fer-ho i no cal track.


0000000000000000000000

diumenge, 20 d’octubre del 2013

No es Skid Row, es Madrid


A l'entrada d'ahir vaig tenir una errada, vaig dir que aviat ho veuríem a les espanyes quant la realitat es que ja es veu.

Imatge presa a Madrid en un dia i en un túnel qualsevol.
00000000000000000000000



dissabte, 19 d’octubre del 2013

Skid Row, el costat fosc de Los Ángeles


Això es a "Los Àngeles", però estem a un pas que passi a les espanyes, encara que allí es permet acampar des de les 9 de la nit a les 6 de la matinada, i aquí segur que si els marginats ho provessin serien desallotjats pels gossos d'atac (o forces similars en altres llocs de les espanyes).

Torrance Moore, vagabundo de 46 años, prepara su cama con cartón en el interior de una tienda en la acera de una calle de Skid Row. Las autoridades locales permiten acampar a los mendigos de 9 de la noche a 6 de la mañana. A partir de esa hora, todas las tiendas deben haber sido recogidas.  
JAE C. HONG (AP)

Per veure més fotografies de la zona de Skid Road entrar a aquesta pàgina de "El Pais".


00000000000000

divendres, 18 d’octubre del 2013

Rojals, Portell de la Colomera, Rojalons, Variella, Rojals


Font d'en Caballé - Salt de la Variella

Com que el diumenge no podré sortir per compromisos familiars, ahir a la nit em vaig buscar una de les sortides que ja tenia mig preparades, la vaig enllestir en un tres i no res, em vaig preparar els trasts, en vaig anar a dormir aviat i avui he sortit cap a Rojals, amb la intenció de fer el Portell de la Colomera. Aquí m'ha passat pel cap varies opcions. El track tal i com el tenia preparat era anar de Rojals a Rojalons i tornar, per la Variella i Pr  i pel GR i l'Obaga de la Vall; però per fer-ho això, tant era en un sentit o en l'altre, representa baixar primer i acabar pujant, per evitar-ho penso en un primer moment de sortir de Rojalons, i fer primer pujada i després baixada, però continuo pensant, (sembla que es difícil però a vegades penso), si surto de Rojalons i faig el tomb per la dreta, el portell l'haig de fer de baixada i no se com es, per les meves aptituds, anant sol i no saben si es difícil o fàcil, prefereixo fer-ho de pujada. Si faig el tomb a l'inrevés, el portell l'he de fer al final, i si l'entrada no està marcada i si es difícil per a mi ho tindré complicat per finalitzar el recorregut; em comencen a assaltar els dubtes, pel que decideixo fer el tomb sortint de Rojals, baixar, pujar pel portell, si està bé, arribar a Rojalons, anar a buscar a la Variella i pel PR fins a Rojals. Es tracta de seguir el track, baixat del wikiloc, de "Peptivissa".
Surto a mig quart de deu, tot anant a buscar el GR que baixa a Montblanc. Em trobo que el camí que era empedrat està bastant malmès. Prop del començament trobo un pagès que està posant pedres grosses i picant-les per fer-les petites i que queda arranjat el camí i a trossos, fent un nou camí al costat d'aquest. Li pregunto que fa i em diu que ho està fent per poder baixar amb el tractor cap el tros, i on el camí es prou ample i poca pendent ho ha en el camí vell, i on es estret i/o fa massa pendent ho fa passar per la parada de la meva dreta. Em fa pensar que aquests sistema nostre fa que una persona hagi d'arranjar un camí, amb una gran feinada, per arribar al seu tros quan hi ha quantitat de trossos on s'arriba amb pista, i al mateix l'entorn, completament abandonats, no entro si es legal o no, si es correcte o no, només que com tantes altres coses es una paradoxa.
Segueixo el GR, a estones amb poca pendent i a estones amb força pendent. Deixo unes dreceres a l'esquerra, trobant una que el pas està barrat per una filera de pedres. Es un camí que fa anys hi vaig passar pel que trobo que no hi ha dret que hi barrin el pas, si no volen que la gent erri el que han de fer es senyalitzar millor el Gr, ja que des d'aquesta cruïlla no es veu el senyal. Jo transformo la filera de pedres en una fita. Una mica més avall sento soroll d'aigua però no trobo el lloc, fins que trobo la font, del Burxoc, arranjada amb cartell de ceràmica, quasi a tocar al camí, però amb algun esbarzer per arribar-hi. Més avall, veig un rastre maco que baixa, i una pedra entre mig de les dos ramals en que es divideix l'arbre, penso “això es una fita”, baixo i trobo la Font d'en Cavallè, arranjat el petit entorn i també amb el cartell. 
Més avall, trobo el desviament al camí de les Obagues, en general bastant planer, però amb algunes baixades bastant fortes. Es un camí molt agradable de fer, totalment obac, ideal per donar un agradable tomb a l'estiu. Trobo una fita on surt el camí al portell, primer pujada suau, poc a poc s'anima, fins que entra a la roca. Primer un pas una mica estret amb penjat a l'esquerra, que no fa temor, després unes roques grosses fent d'escala per superar un roquer, on jo ja poso les mans. Segueix pujant per una canal, entre roques, cap problema, arribant al lloc més delicat, es una pared rocosa amb una molt petita inclinació cap al davant. M'ho miro i la primera impressió es que jo no puc pujar, a més anant sol, però mirant-ho bé, veig petits (molts petits) ressalts per posar els peus, i em decideixo, i la veritat es que fa patxoca pujar-hi. Una vegada dalt d'aquí hi ha un altre canaleta i ja hi soc dalt de tot el primer gran ressalt rocós. Deixo un senderonet a l'esquerra i vaig planejant al costat de la pared del segona gran pared. Entro en una tartera que s'ha de pujar, més o menys en diagonal i amb forta pendent, per passar per sota d'una gran parets, es la Colomera. Des d'aquí fins a sortir ja als plans no té cap problema. Des de dalt no es veu gaire bé la barrancada que he anat deixant a la dreta mentre pujava, encara que la visió es agradable. Al pla son terrenys erms, jo vaig a visitar el que queda d'una cabana de pedra, al costat d'una petita bassa, i d'un altre cabana que ja havia estat, aquesta molt ben conservada i per la que he hagut de donar uns pocs tombs. 
A Rojals, estan treballant en  la reconstrucció d'una casa, i tirant tota la runa davant de la casa del costat, que es la que té en peu una bonica arcada. Vaig a visitar els Xumadors de la Font de Rojalons i la Bassa de la Plana, on ja no es veu per on sortia l'aigua. Per poder-les veure, no se el perquè he anat ja que havia estat, he quedat tot punxat. En contes de retrocedir cap a Rojalons, segueixo amunt, continuant punxant-me i trobo, de casualitat, el que crec que es la Font de Rojalons, amb una petita basseta. 
Vaig cap a la carretera, que he de seguir a l'esquerra per agafar camí cap a la Variella. Aquí a les muntanyes del davant es veu bastant el colorit de tardor. No sé perquè he d'anar a veure la Font de la Variella. Tot tapat, el camí i la font, ple de punxes, quina diferencia fa any i mig que vàrem estar. També em passa amb la font Freda. Puc veure molt ve el Salt de la Variella, ja que com no hi es el que porta l'hortet del mig del barranc, puc tombar una mica per aquí. 
Aquí segueixo el track que m'he baixat, deixant uns pocs senderons que surten del camí, deixant el PR, trobant les restes d'una bassa, i donant un gran retomb per salvar el barranc, però la veritat es que crec que es pot fer més curt si es segueix el PR, incloent una drecera, no marcada, que crec que surt al costat del mas de la Variella, que jo m'he saltat, al no saber exactament on es. Ara crec que ja ho se.
Arribo a la pista, es una pista apta per cotxes, que passa per varis xalets, un en bon estat, altres sembles abandonats, un xafat, un amb el cartell en venda i el Mas de Magí, una gran construcció, molt maca, digna de veure per fora, per dins no ho sé, es propietat privada i deuen fer ús pel que sembla.
Fins el coll de Rojals, se'm fa pesat i començo a tenir ganes de descansar i menjar, però no ho vull fer fins que acabi la pujada. Al costat del coll, que està a tocar la carretera, paro a menjar. Després tot seguint el track no vaig per la carretera, el camí lateral només té una pega, que primer puja fort, després ja careneja per baixar al entrar a Rojals, per la carretera es més suau, però més emprenyador, pel meu parer. Arribo a Rojals, a dos quarts de quatre després de fer uns quinze quilòmetres. Però abans de pujar al cotxe parlo amb el propietari de la Socarrimada, on m'explica que el camí de l'Obaga si no es puja al Portell es molt bo per anar a Montblanc ja que es obac i no solà com la pista des del Mas de Ponet.
El dia ha estat fantàstic, i encara que era una matinal, ja que havia d'anar a dinar a casa, fet que ha estat una mica tard, com sempre em complico la vida, es pel que he acabat a a quarts de quatre. Em queda anar a visitar el Mas de la Variella i fer tot el camí de l'Obaga. Si només es vol fer l'obaga una possible ruta matinal es pujar pel Gr del Mas de Ponet i baixar pel camí de l'Obaga. I si els vol fer les dues coses i allargant-t'ho es pot fer des de Vilaverd, Variella  (sense parar al salt i l'entorn), Pr,, desviar-se poquet fins el mas, Rojals, Gr, Obaga i per la carretera vella a Vilaverd, sembla molt llarg però crec que pot ser factible en una caminada de tot el dia.
No pujo el track ja que es exacte al que he comentat abans, exceptuant els llocs que he anat a visitar de més a més, i que no sé si val massa la pena exceptuant als pocs que surten a caminar amb ganes de descoberta i que, amés, no s'ho coneguin.


0000000000000000000000000000

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Deu-ni-do amb la informació




Els que escriuen la seva vida a les xarxes socials val la pena que es mirin aquest vídeo de 2 minuts i escaig.

0000000000000000000

dimarts, 15 d’octubre del 2013

La bocamolla


En una nació petita, de set milions i mig d'habitants, hi ha una politicastra bocamolla que quan surten 2 milions de persones de manifestació per la INDEPENDÈNCIA (un 26,66% de la població) diu que la majoria silenciosa no ha sortit pel que no cal escoltar-los, però quan surten 105000 (segons la Delegació del Govern, que es del mateix partit de la bocamolla) que son 1,4%, diu que el que reclamen aquests últims es el que vol la nació petita.
Pel que arribo a la conclusió que aquesta bocamolla es idiota, imbècil, analfabeta o simplement es pren per ximples. Si es aquest últim cas, cosa del que no estic massa segur, he de dir-li que la única ximple es ella.
Si no sabeu a qui em refereixo, la bocamolla es aquell personatge que va anar a veure als seus caps per demanar més calers per la nació petita i els seus caps encara se'n riuen ara, a la seva cara, i la van aviar a cops de peu.

A regalar-li el dia de la seva onomàstica

00000000000000000000000000

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Tomb des de la Febrò amb el grup de "Caminants"


La Gorguina - Masos del Galzeran

Avui ens hem trobat a la Febrò uns quants companys del grup de “Caminants” (14 en total), per donar un petit tomb i al finalitzar fer un dinar de germanor. Teníem que trobar-nos a dos quarts de nou del matí i a aquella hora ja estàvem tots a l'entrada del poble, on hi ha l'aparcament. Però com sempre abans de sortir ens hem de saludar, donar-nos les noves i xarrar un mica, pel que sortim a dos quarts i mig de nou en direcció a creuar el barranc del Vinarroig, per agafar ràpidament el camí dels Masos, camí antic de bast una mica recuperat, al menys netejat per poder passar a peu.
Arribem al Coll dels Masos ara de les Torres, deixem el camí de la dreta i seguim cap els Masos del Galzeran o de la Febró. Aquí algú diu d'esmorzar, a la seva era, però la majoria determina de fer-ho al Molí de l'Esquirola. Quasi que no parem a visitar-ho, el grup no està per la labor, sort que feia poc de temps, més o menys un any, que havia passat per aquí. Passem de llarg del Mas de Porrera, si abans quasi no havíem parat, aquí ni cas.
Agafem el camí que baixa cap el Grau del Gris. Quan arribem al grau, pròpiament dit, me'n recorda la meva baixada infructuosa del Mas de la Noguera al Barranc de la Noguera, però aquest està netejat i l'altre no.
Una vegada al riu seguim riu avall, Barranc de Prades o de la Gritella, fins al Molí de l'Esquirola, per cert una mica abans, hi ha una baixadeta on la majoria ha de fer “culet”. Al molí només anem dos a visitar-ho per dins, quasi que no queda res, encara que ens permet pujar al primer pis, però no ens en fiem de pujar al segon. Esmorzem a la vora del riu Siurana, sense que pugui faltar el cafè de la Dolors i les “gotetes” del Josep Maria.
Agafem el PR, camí molt maco, parant a visitar la Gorguina, esplèndid salt d'aigua amb gorg inclòs. Aquí fem la foto de família on no surt el fotògraf ja que la fa des de dalt d'un roquer, a mitja pendent (aquest soc jo, qui si no).
Deixem el Pr per seguir pel camí on hi es el Forn Teuler, on parem una petita estona per veure'l. Aquí la gent s'estira molt i en Josep Maria (l'altre) i jo ens anem quedant ressagats, pel que quan volem visitar les restes (poques) del Molí del Gegant només anem nosaltres dos.
Des d'aquí ja i sense parar anem fins a la Febrò, on ja hi son la resta. Arribem quan manquen 2 minuts per les dues del migdia, després de fer més de tretze quilòmetres.
Hi han dos companys que no es queden a dinar, en canvi han arribat dos cònjuges que no venen mai a caminar. El dinar el fem a l'Hostal de la Perdiu.
El dia en quan el temps ha estat bé, i en quan a l'ambient, com sempre, tot el dia entre rialles i bromes, encara que es nota que molts son treballadors o ex-treballadors de la mateixa empresa, perquè es parla massa de feina o problemes interns, però crec que es una cosa difícil d'evitar.


000000000000000000000000

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Els deu ministres de PPSOE que es van vendre per 3700 milions


Després de llegir aquest article s'entén que cap dels dos corruptes partits vulguin denunciar que s'hagi autoritzar i concedit una explotació amb uns estudis geològics presentats per l'empresa que havia d'explotar-ho. IMPRESENTABLE.
En la web de "El jueves", hi ha un acudit que tracta del magatzem de gas (aquí), i a sota a la part dels comentaris hi ha un que el copio textualment, es en castellà i amb alguna falta al escriure'l, però crec que es significatiu:
"fujate que curioso lo que dicen los periodicos hoy. Resulta que a finales del anyo pasado se cambio la ley de manera que si "un proyecto" de almacenamiento de gas no funciona el gobierno se hara cargo de los costes. Que casualidad oye, que lo mismo la empresa se va de rositas y encima con las perras. Los 1300 mill de leuros los paga el gobierno (quiero decir, los españolitos). Fijate tambien que curioso que la empresa emitio bonos (para financiarse) por 1400 mill de leuors, vamos que la empresa tiene la pasta y los españolitos los bonos (homos financiado a la empresa) y si ahora se hace cargo el estado pues aqui no ha pasado nada HAHAHA redonodo oye, si lo hubieran planeado no les hubiese salido mejor......o lo habran planeado?"
Tindrà raó?. O sigui negoci rodó pel Florentino i per 10 ex-ministres que van intervenir?. Como no hi ha proves que xuclessin es pel que ho deixo amb interrogant.

Un altre "pelotazo"? (no he trobat la traducció al català)
Fins quan s'ha d'aguantar que la classe "pudiente" (deu venir de pudor) confabulats amb els polítics corruptes ens robin per tots els costats, o clarament (rescat bancari, peatge elèctric, amnistia fiscal, etc. etc.) o d'amagat, que últimament ja no estan (com aquest cas). Als polítics que fan "favors" a aquests empresaris saben que quan finalitzi la seva carrera política tindran feina ben remunerada, encara que sigui per no fotre ni brot.
00000000000000000000

dilluns, 7 d’octubre del 2013

La immoralitat, no il·legalitat, dels politicastres


Del Consejo de Ministros al consejo de administración (El Confidencial)

La immoralitat, no il·legalitat, dels politicastres. Val la pena (si un vol acabar fortament cabrejat)  de entretenir-se mirant com tota aquesta colla de personatges s'han assegurat de continuar xuclant de la mamella una vegada han sortit de la política.
Com pot ser que es permetin aquestes pràctiques?.


000000000000000

diumenge, 6 d’octubre del 2013

De Bagà a Sant Marc, pujant pels Pallers i baixant per Brocà



Santuari del Paller de Baix - Ermita de Sant Martí de Brocà

Avui ens hem ajuntat tres companys i em marxat fins a Bagà, per pujar al cim de Sant Marc de Brocà, tot passant pels Pallers de Dalt i de Baix, i baixant per Brocà, on hi ha Sant Martí. De bon matí hem sortit de Reus i hem aparcat a una plaça del poble antic. 
Hem començat a caminar quasi a les nou, però a l'hora de sortir del poble ens em embolicat una mica, primer per que no ens hem fixat massa i després al voler anar a buscar el pas de creuar la carretera el mes recte possible, però allò es impossible. Després d'un parell de tombs, em trobat el lloc de sortir, que es la pista que va al Paller de Baix. Anem per pista fins a la Font del Sofre, que estem a punt de empassar-nos-la. Es un lloc molt obac, de la font quasi no surt aigua i amb olor a sofre, però el Torrent del Paller que passa a tocar, si que en porta. Hi ha unes passeres per creuar el torrent i poder sortir sense retrocedir. Només sortir un altre vegada a la pista, es deixa per un camí que puja amb ganes, inclús hi han escales, em figuro que per conservar-ho millor. Va pujant fort però fent esses, el que facilita la pujada. Hi han restes, sobre tot després de la primera pujada, que demostra que era camí de bast. Després de la primera pujada va planejant, amb continus repetjons. L'entorn es bonic i agradable. Arribem a una cruïlla, i com ens sembla que el camí de la dreta va a sortir a la pista, per estalviar-nos un tros d'aquesta, ens pensem, agafem el de l'esquerra, que per cert ja no està tant net com fins aquí. Deixem un camí marcat a marxa pujant cap l'esquerra. Arribem per la part de dalt de la Mare de Déu del Paller, que es un santuari, ara amb l'església i d'un hostal i amb altres edificacions annexes. Hi ha un àrea d'esbarjo, amb font inclosa, molt maca. A internet hi ha suficient informació d'aquest lloc, però una referència ràpida, al wikipèdia en català
Entrem a preguntar per Sant Pelegrí, del que no hem vist rastre i amablement ens diuen que havien d'haver arribat pel camí que havíem deixat a la dreta, que per cert surt a l'entrada de l'àrea d'esbarjo. Després de parlar amb la mestressa de l'hostal i visitar l'església, anem i tornem fins les runes del que era l'ermita de Sant Pelegrí. 
Quan tornem a passar, el que porta l'hostal ens explica una mica l'historia del Paller de Baix i el de Dalt, recomanant-se que ens arriben, com ja ho teníem previst no ens costarà gens anar-hi.
El camí comença bonic, agradable, sent antic de bast. Estem al GR. Però torna a tenir unes fortes pujades i de cop entra al barranc i es segueix pel seu mig. Es un barranc estret, amb parets altes i amb el terra ple de grans roques, fet que dificulta bastant la marxa. 
Arribem a una cruïlla, on hi ha un camí que segueix per la Canal del Capità, que ens estalviaria bastant per anar al cim, però ens saltaríem el Paller de Dalt, pel que el deixem estar. Continua amb molt forta pujada, i on començo a notar el cansament, només porten uns cinc quilòmetres però amb més de quatre-cents cinquanta de desnivell. Arribem a una pista, que després haurem de seguir a la dreta, però ara seguim a l'esquerra fins el Paller de Dalt, on trobem les runes de la masia i de les restes de l'ermita. Aquí ens creuem amb un  home una mica més jove que jo, que fa ruta corrent. Em pensava que corre a la muntanya era cosa de joves, però es veu que ja ha arrelat en gent de tota edat. A una gran esplanada que hi ha a l'entorn parem a esmorzar. Es tot verd llampant i fa molt de goig.
Seguim, a trossos per pista i a trossos per camins trillats, trossos molt bonics i altres no tant, Creuem una fageda, encara tota verda, no ha arribat encara la tardor. I per una pista bastant pedregosa i vella, que es converteix en sender arribem al cim de Sant Marc, on hi ha un vèrtex geodèsic i les runes de l'ermita de Sant Marc de Brocà. Es lamentable les pintades que hi ha tant a les runes com al vèrtex, els bretols han arribat fins aquí. Aquí fem les fotos de rigor, i avall, que el temps es una mica frescal, no massa, però el que ens fa decidir a marxar sense entretenir-se massa es el rellotge, son més de tres quarts de tres. 
La sortida es maca i agradable, per dins del bosc, amb un terra ple de fulles seques, on no es veu el terra, va baixant amb decisió però fent esses. Li dic als companys que aquesta baixada, així, no pot durar, i efectivament es converteix en una baixada molt dura, pedregosa amb pedra grossa, d'aquelles que sembla que baixis escales, però amb esglaons, a vegades força alts perquè els genolls comencin a protestar. Entre uns grinyols i altres dels genolls arribem al Pla Llosar, segons l'ICC, o Pla del Castell, segons el pals indicadors. Aquí al pla hi ha les restes mig conservades d'una cabana de pedra seca. El Pr que estem seguint ara marxa pista enllà, i un pal indicador indicada que recte es va a El Castell per forta pendent. Jo porto dos tracks, un baixa bastant més cap a la dreta que l'altre, no se perquè però trio el primer, pensant-me que seguia el que marca el pal, de baixada en forta pendent. La qüestió es que baixem seguint quasi exacte el track, però de senyals ni una, i la baixada es per uns petites rastres fonadissos totalment, que va buscant la millor manera de baixar de parada en parada, totes abandonades, fins que amb una mica de dificultat arribem a una pista vella, amb terreny tou que ens porta a El Castell. Una gran masia una mica tronada però que sembla que la puguin habitar temporalment. Allí veiem que l'altre track baixava pel PR, el de forta pendent, i que les altres senyals de Pr feia anar a tombar la pista i també arriben aquí. O sigui em baixant al recte, al dret i sense camí quan podíem baixar, al menys, per un camí.
Continuem el PR, a trossos planejant entre parades, a trossos anant baixant més o menys forts, separant-se del camí per visitar les runes de Cal Vilalta i la masia habitada de Cal Cosí. Però abans ens hem desviat una mica per visitar una font i una bassa. La font de la que surt força aigua es més un nyap que una cos arranjada, però molt efectiva.
A Sant Martí de Brocà parem a dinar després d'haver agafar aigua amb una font abans d'arribar però dins de l'entorn . Hem passat pel costat de Cal Galló, amb tots els gossos bordant.
Després de dinar, el desnivell ja disminueix, però com continua havent algunes pujades, no acaba de baixar del tot. A una cruïlla trobem que hi ha dues opcions, segons els cartells, una marca Bagà a 2,800 i l'altre a 3,200, no ens la pensem i agafem la primera opció. El camí per tres moments se l'ha portat aigua i ens fa fer “numerets” per creuar els barrancs pertinents, a més, varies vegades i pel mateix motiu, el camí puja per tornar a baixar quan salva el tros sense el camí original. Estem en un tros que en anglès es diria “Bad land”, males terres. 
Creuem el Torrent de Sant Marc, seguim per un sender entre parades, on l'herbà del costat del marge de dalt està estrenyent el camí, i per un antic camí ramader anem a creuar la carretera del túnel i ja entrem a Bagà, on visitem una mica el poble antic. Com el gps m'ha donat problemes entre el Paller de Baix i el de Dalt, tros el tros de seguir pel barranc, on pujàvem encaixonats per parets altes, no tinc exacte la distancia, però després de retocar-ho a casa, m'ha marcat entre 17 i mig i 18 quilòmetres, amb un desnivell que passa, poc, de mil metres. Hem arribat a Bagà a les set de la tarda.
El dia en quan al temps ha estat bo, en quan a la caminada, la major part ha estat bonica, encara que alguns trossos, no tant. Hem visitat ermites, em vist masies (algunes enrunades), moltes basses naturals amb aigua, un vèrtex geodèsic. La vista del Pedraforca, Cadí, Roques Altes del Moixerò, La Tossa d'Alp, etc.. I quan estàvem esmorzant al Paller de Dalt, hem vist una pista dalt de tot, que no teníem ni idea, i pel que he vist als mapes, es la carretereta del Coll de Pal. 
He quedat molt cansat i amb els genolls fets pols, ja que feia molt de temps que no em fotia una pallissa com aquesta, fàcil per molta gent però difícil per a mi. Cansat però molt content.

Encara que hi han varis tracks similars al "wikilock",  l'he pujat (aquí). L'única diferencia es l'anada i tornada al Paller de Dalt, per pista, més alguna diferencia menor.


000000000000000000000000000000

divendres, 4 d’octubre del 2013

Avui va d'estafes i de lladres


Son varies noticies de les que la majoria de gent no es llegeix, encara que algunes afecten a molts, i deixa ben clar que la corrupció no es només el que es veu, sinó que està completament arrelada, i que per acabar-la s'ha de tallar de soca rel tota l'estructura política, económica i financera. Alguns dels articles següents son una mica feixucs de llegir però son molt aclaridors.

Pàgina web de "Cotizalia"
Després d'animar a invertir en bankia, Rodrigo Rato hauria d'estar a la presó/ i en canvi el seu amic, un defraudador declarat, li dona un càrrec al Santander, mira per on.


0000000000000000000

Pàgina web de "Ataque al poder"
Es confirma en secreto l'estafa de 30.000 milions d'euros en les-preferents/, i ni els banquers, els responsables del Banc d'Espanya, de la CNMV ni del Ministeri d'Economia son castigats degudament i forçats a tornar totalment i sense judicis els diners als estalviadors. Per arrodonir-ho el nefast fiscal general no admet que els judicis per aquests motius els investigui l'Audiència Nacional. Estem en un país de lladres de guant blanc.


0000000000000000000

Pàgina web del Economista:
La primera es que si es va pressupostar per 500 com dimonis pot haver costat 1.300 i ningú digui res. Quin es el motiu d'aquest desviament i qui o que es el culpable. Això hauria de ser inadmissible en un país seriós.
Segon, com pot ser que no s'haguessin tingut en compte les opinions de la gent de la zona que ja preveien el que està passant, i ara s'hagi d'indemnitzar a ACS, qui va ser el responsable de donar la autorització es el que hauria de pagar-la. Sempre i quant no s'haguessin fet les coses correctament i ara haguessin sortit fets impensables, que no es aquest el cas, ja que l'anterior govern no va voler fer un informe sísmic, tal i com demanava la Generalitat. Estem en un país que els governants fan les coses per "collons", després si peta ja pagarà el poble. Això s'ha d'acabar i si s'han fet les coses per "pilotes" que paguin ells amb els seus diners.
Val la pena llegir la pàgina de la Vanguardia: Es podia haver evitat o atenuat., però els politicastres no fan cas als científics.


0000000000000000000

La imatge més inhumana de les retallades de la Cospedal, això que els fan a aquestes persones, de treure-lis les ajudes en serveis, en rehabilitació, en el menjar, etc. es el gran robatori que demostra que estem en un país del tercer mon, i només es pot acabar posant a la presó a tots aquests politicastres corruptes per crims de lesa humanitat.


0000000000000000000

dijous, 3 d’octubre del 2013

Carta oberta a Duran i Lleida: “Els docents no mengem merda"


Carta oberta a Duran i Lleida: “Els docents no mengem merda”  (de la pàgina de Albert Sales)

Val la pena llegir aquesta carta oberta que posaria a qualsevol persona al seu lloc, però a un miserable sense escrúpols no hi ha res que el faci reaccionar, mentre vagin caient.
Aquest politicastre a més de ser el líder d'un partit declarat corrupte per la justícia, es un indesitjable. Com se li pot ocorre insultar d'aquesta manera als docents. Ha de pensar, està clar que per això hauria de tenir cervell, que si està xuclant de la mamella es perquè una part el poble, entre ells segur que algun docent l'ha votat. Ja va sent hora de botar tots aquests impresentables, i si han de menjar merda, tan de bo que no hi hagi prou per tots ells.

Quina parella de corruptes

0000000000000000000000

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Ruta dels Comalats des de Belltall


Glorieta - La Sala de Comalats

Avui he anat a fer un tomb dels que ja tenia programat, que es el tomb als Comalats, entre Belltall i Forès, a la Conca de Barberà, però geogràficament pertany a la Baixa Segarra. Tot el referent a aquest tomb es pot trobar a la web de Turisme de la Conca de Barberà, pel que no hi ha gaire cosa més a explicar. Es pot fer des de Forès i des de Belltall. Jo he triat aquesta última versió ja que el poble està una mica més a prop de casa, i a més em deixo Forès per visitar-lo en calma, en visita turística. Es un tomb de uns disset quilòmetres, però a mi com sempre amb les variacions, avui petites, sempre em queden més llargues. De la ruta no explicaré massa cosa, ja que està molt detallada en els tríptics, tant si es surt d'un lloc com de l'altre, si que explicaré els diferents punts per on he passat. 
Deixo el cotxe a la carretera, passat el bar-restaurant, o sigui prop de la sortida del poble, ja que com he d'arribar per l'altre punta m'obliga a creuar el poble i poder visitar-ho. Surto a dos quarts de nou pel camí de la Font, que com es normal em porta a una font, es la Font de Baix. Hi ha un entorn que s'havia arranjar amb alguna taula i bancs de pedra, però ara la vegetació s'ho està menjant. 
A la partida Pomar el camí d'anada i el de tornada quasi es ajunten, per cert, de tornada es veu el d'anada que queda a un nivell inferior. Referent a la Cabaneta del Ros, son les restes d'una cabana, en mig d'un roquer al costat mateix de la pista, segurament quan es va fer passava un camí de carro i no quedava tan aixecada del camí. El tros del Bosc del Ros potser es el lloc més obac de tot el recorregut i des de creuar un barranquet, al final del bosc fins el Coll Blanc, la pista puja de valent i amb ganes, està cimentada per facilitar la pujada dels mitjans mecànics i que no es desfaci per l'acció de l'aigua. 
L'antic cementiri de Glorieta del que havia llegit que era digne de visitar, pos bé, quatre parets restaurades, en mig tot net, sense res de res, si hi havia alguna tomba no en queda ni rastre, el que si que val la pena, es que a cada cantonada hi ha una estela funerària, diferents entre si. Si que s'ha de visitar es el poble de Glorieta, amb la resta del seu forn comunal. Tot ben arranjat, carrers cimentats i nets, fa goig. La font, els rentadors i la torre del castell a la part de dalt, que es per on surt el camí cap a la Sala. 
La Sala de Comalats, podria ser com Glorieta, però està bastant més malmès, a mi em va agradar, cases antigues que sembla que podrien estar habitades, encara que no tot l'any, junt a cases enrunades. Hi ha també una torre, una casa rural, dos fonts noves, una de vella amb les restes d'una bassa i el rentadors. Aquí vaig trobar a l'única persona en tot el dia, fora de Belltall. Una dona d'una edat aproximada a la meva, que estava recollint alguna cosa vegetal i que em va preguntar d'on venia i vam parlar una mica.
A la cruïlla del camí de Glorieta a la Sala hi ha una esplanada amb aparells gimnàstics i un plafó explicatiu. Per aquí passa l'Itinerari Saludable. 
Des d'aquí, camí a una gran alzina, vaig llegir que hi havia un sepulcre megalític, però que estava dins del bosc, i d'el que vaig treure la informació no l'havia vist ja que no sabia on era. M'he fet un fart d'entrar i sortir de la pista, tot seguint els rastres que ho feien per si de cas em portava, i quan ja pensava desistir, veig un sender molt clar, que em porta en menys de 50 metres al sepulcre, vaig quedar molt content. Abans havia agafat una pistota per si retallava camí, però finalitzava en uns camps erms, pel que vaig tenir que retrocedir. La alzina grossa que em marca els waypoints dels tracks que m'he baixat, va goig de veure-la i està a la zona de les Rovelloneres. 
Ala cruïlla de la pista que baixa a la carretera, he de decidir si baixo cap a Forès i intento fer el vèrtex de les Forques des del GR o seguir per la pista, molt arranjada pel parc eòlic, i retrocedir cap el vèrtex. Trio aquesta segona opció, però a l'alçada del vèrtex trobo una vella pista que sembla que es dirigeix cap allà, penso que potser tindré sort. La pista s'acaba i segueixo per una serie de rastres fonedissos que poc a poc em va apropant. Quan ja veig el piló, es quan més difícil es fa arribar, tot envoltat de arbres baixos i esbarzers, una feinada que tinc per fer la fotografia de cim. Aprofito per menjar una mica. El difícil de veritat es sortir intentant buscar el camí més curt, al començament segueixo uns rastres que es difuminen, surto a una parada tota segada i per arribar al GR he de baixar al dret, sort que son menys de tres metres de desnivell.
El Gr en un moment em porta a la pista, camí de Forès a Belltall, i des d'allí intento buscar el Casalot de les Monges, com a única referència tinc el que marca al mapa ICC. Després de donar un parell de tombs i no trobar-ho. La llàstima es que dies després i a casa, he descobert el seu punt exacte, hauré de tornar encara que sigui en cotxe.
Des d'aquí fins a Belltall poca cosa a explicar, es deixa el GR 171 que es separa del 175 que es per on vaig, a l'esquerra una subestació del parc eòlic, es veu a la dreta el camí que he fet de bon matí, i arribo a la carretera, davant de la creu de terme, on pujo a dinar. Des del peu es veu els vehicles com no paren de passar.
Per arribar al cotxe passo per dins del poble i d'aquesta manera el puc visitar. Arribo al cotxe a tres quarts de quatre després de fer quasi vint-i-un quilòmetres. Durant el dia han existit varies anècdotes, per exemple les mosques m'han martiritzat tota la primera meitat de la caminada, he vist un munt de papallones que m'han alegrat el dia. El camps prop de Belltall estaven ja abonats i llaurat pel que la pudor era bastant forta, en canvi a l'altre costat encara estaven sense abonar, només estaven trillats. En el Pla d'en Canela, quan anava per la pista errònia se m'ha creuat tot corrent un cérvol, no he estat a temps de fotografiar-ho. Els pocs arbres de fulla caduca, estaven posant-se vermells, però sense haver fet la transició. Durant la caminada he pogut menjar bastantes mores, ja que estaven al punt. Avui ha estat un dia que el silenci a brillat per la seva absència, prop de les carreteres el soroll dels cotxes i després els ventiladors. Per finalitzar he de dir, que l'ideal per fer aquest tomb el millor es fer-ho en primavera.

Per baixar el track, teclejar aquí.

 00000000000000000000000000