El Pinell de Brai, la Talaia, Mas de Gaspar, Cim de l'Àliga, Mas dels Brois, El Pinell

La Talaia - Mas del Gaspar

En Jordi i jo ens hem anat fins al Pinell de Brai, per buscar unes variants que escurcin la que vaig fer el 24 de febrer i així preparar una caminada amb el grup dels “Caminants”, ja que aquella era massa llarga per fer-la amb ells. Arribem a Pinell, anem a aparcar al final de la Avinguda de la Generalitat, per sortir des de la mateixa cruïlla dels camins d'anada i tornada. Ens preparem i sortim a mig quart de nou del matí. Només sortir tenim una errada, ens anàvem pel camí de les Bassetes, que es per on tornarem, sort que de seguida veig molt més a la dreta el cementiri i tenim que passar pel seu davant.

Deixem el camí del cementiri, per seguir pel Camí del Mas de Jaume Llop, i quan aquest dona un tomb de paella agafem recte per baixar a creuar el Barranc de les Llemosqueres, agafant el Barranc de les Gargantes que seguim per poca estona, per seguir pel camí que va per la dreta del barranc. Sembla ser que per l'esquerra marxa un altre encara que des de la cruïlla es veu poc definit. El que seguim es camí vell, bastant ben conservat i molt bonic de seguir. Arribem a una pista que era la Carrerada de les Gargantes. Per deixar-la pel Camí de les Murtes. 

Quan hem sortit de Pinell la temperatura era bastant baixa, sort que no feia gens d'aire i així la sensació era menor. A l'altura del camí de les Murtes ja ens havien desabrigat una mica ja que el solet ja comença a escalfar.

Al poc hem de deixar aquesta pista, per un camí a l'esquerra, molt marcat, planer i bonic, que finalitza en una esplanada, feta de fa poc, on hi ha les runes d'un maset, amb aljub i un pouet a la vora. En un dels murs hi ha pintada una bandera de les espanyes. Per preparar la caminada hem de seguir endavant, però per avui intentarem pujar a la Talaia, i després, potser anirem a veure si trobem el camí del Mas de Gaspar, però tenint que tornar a aquest punt per tenir-lo ben lligat.

D'aquí surt un sender a la dreta, molt ben marcat que donant un retomb, ja que tenim uns cingles a la dreta, va a buscar la pujada a la carena de la Talaia. Passem pel costat de varies construccions arruïnades i de seguida trobem el rastre per on vam arribar al mes de febrer. Una vegada a la carena, la seguim per poca estona fins la Talaia, torre de la que no queda quasi res, encara que de fa poc han posat una senyera. Des d'aquí la visió es magnífica, sobre tot de l'Ebre i del castell de Miravet, ja que la boirina no ens deix veure amb claredat gaire més lluny.

Una vegada esmorzat, tornem enrere, trobem el rastre del febrer i ens anem cap el Mas de Gaspar. Anem seguint rastres i guiats pel gps; després de passar varies runes més, arribem. El tros final el fem pel que sembla era camí vell, però molt brut. Una vegada visitat, amb l'aljub del segle XIX, retornem pel camí vell per on hem arribat, però després l'anem seguint amunt. Al poc de planejar hi ha un rastre que pujant un marge va a buscar el sender per on hem pujat a la Atalaia, però nosaltres seguim recte, hi ha rastres fonedissos que van en direcció al maset de la bandera. El rastre està molt tapat, però ens dona la impressió que era bo. Quan hauríem de travessar un barranc ja queda esborrat qualsevol rastre, hem de pujar més o menys al dret a la carena de l'esquerra, on hi ha una posta, seguir la carena i arribar al camí que ens retorna al mas de la bandera. Quan estem arribant ens trobem una parella, pel que ens diuen son cunyats, que ens expliquen que les runes que hem vist a peu de la Talaia con construccions dels exercits sublevats, i que el mas de la bandera es diu del Pere de Patica. Anem els quatre junts fins a la caseta del Zigzet, on ells tenen el cotxe, i ells retornen cap el poble i nosaltres ens anem carena enllà. 

Per sort no fa vent, ja que quan vaig passar al de febrer era bastant insuportable. Al Coll de l'Àliga agafem cap el cim deixant la bassa a l'esquerra. Al cim fem les fotos de rigor i contemplem el paisatge, que val molt la pena. Ara ens toca trobar el camí que per la carena ens ha de portar al Mas dels Brois. Tal i com ens havia informat la parella d'abans, es fàcil de seguir per la quantitat de fites que hi ha, si no hi fossin hi hauria alguns moments que seria difícil. El terreny es molt pedregós, i bastant planer, va baixant amb suavitat, excepte al final que baixa amb decisió i en alguns punts una mica atorrentat. 

Només creuar el barranc trobem un rastre molt marcat i netejat de fa poc, cap a la dreta, el seguim i ens porta a la Font dels Brois, en els mapes nous de l'ICC posa “El Povet”. L'entorn està netejat però el pou, la bassa i la séquia està tot molt malmès. 

Arribem al Mas dels Brois, bastant arruïnat, on teníem decidit parar a dinar, però després de visitar-ho marxem de seguida ja que la quantitat de petits mosquits fa impensable estar una mica més aquí.

Seguim per la Obaga de la Gabriela, fins a la cruïlla de pistes, i agafem la de la dreta, no la del mes de febrer. Passem per darrera del Mas de Jaume Llop, agafem el camí dels Estolls fins a Pinell, on arribem a dos quarts de cinc, després de fer més de catorze quilòmetres i mig. 

El dia ha estat perfecte, amb una mica de fred al sortir, però amb sol tot el dia. La ruta es perfecte per donar un petit tomb com el que faré amb el grup. Molt poca pista, molt de sender, dues carenes amb vistes. Les visions son amplies. Una bona companyia. Un bon dia de muntanya amb tres trossos de la ruta que desconeixia, només tenia controlat la meitat del recorregut, i la resta ens ha sortit bé. 

Per baixar el track, teclejar aquí,  per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000000

000000000000000000000000