"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 30 de març del 2014

13a. Marxa Senderista Comarca del Matarranya (Cretes)


Pou de Rodes - Font d'Arbusé


En Jordi i jo ens hem anat fins a Cretes per participar a la 13a. Marxa senderista del Matarranya, tot i que anunciaven pluges intenses a partir de mig mati. Quan arribem a Cretes ens indiquen on hem d'aparcar, em dona la impressió que som entre els cinc primers cotxes en arribar. Entrem al pavelló municipal, agafem les acreditacions, anem a agafat un tros de pastís i una beguda (jo suc de taronja) i ens ho mengem. Una vegada comença a arribar una mica més de gent, nosaltres ja sortim, manquen deu minuts per les vuit del matí. Les senyals ens fan donar un petit tomb pel poble, fet que es d'agrair ja que quan finalitzem segur que no ens vindrà de gust visitar-ho i sempre es convenient visitar els pobles per on es passa. Al sortir del poble anem per una pista en direcció sud-oest. El cel està completament tapat, grisós, amb una calma que es senyal de pluja assegurada. Una vegada passat el poblat Pre-ibèric Domenges i davant la mirada d'estranyesa d'alguns marxadors ens anem a fer el vèrtex geodèsic de Domenges, que està a tocar a la pista, dalt d'un turonet. Una mica abans ja ens comença a ploure.
La resta de la marxa ha estat seguint pistes amb alguns senders normalment agradables. Ens ha estat plovent més o menys fort durant tota la marxa, encara que amb petites estones amb només plugim, però sobretot des de que em passat l'entorn de la Peña Caballera han estat unes pluges intenses, que han anat convertint les pistes en fangar, amb terra molt argilosa que ens dificultava bastant el caminar.
A les pintures rupestres Els Gascons no aconseguim veure les poques pintures que queden, ni els altres quatre caminants que també hi son quan nosaltres hem arribat, en canvi a les de la Roca dels Moros, una mica desviat del camí, si que les veiem, però soc incapaç de fotografiar-les.
Poc abans de la cruïlla del Barranc de la Font Clara, ens uneix la ruta mitjana. Quant arribem al tercer avituallament, ja estan esperant als últims, que son un grupet que va darrera nostre. Ens aconsellen que agafem la mitjana i ens deixem de la llarga, ja que es possible que el últim avituallament hagi estat desmuntat per la tempesta, però nosaltres seguim. El camí cada vegada està pitjor i l'aigua continua caient.
Desprès d'una estona ens passa un 4x4 totalment ocupat que es preocupa de com anem, nosaltres li diem que continuem sense problemes. Quan estem per les Llagunes ens ve el 4x4 d'abans per agafar-nos i portar-nos al poble, indicant-nos que el quart control ha tancat i ha marxat, nosaltres li agraïm però volen continuar finalitzant-la a peu.
Passem per on estava el control, encara hi ha restes del foc encès, hi ha una mica de flama, i poc a poc ens anem acostant al poble, fins que entrem per on està la Font de les Aixetes. Pel que veiem som els últims. Hem fet quasi 23 quilòmetres i son tres menys cinc. Marquem i anem a buscar el dinar, fideuà, poma i pa, la beguda està a les taules de l'envelat que han posat a la pista poliesportiva. Quasi que no queda ningú a part dels organitzadors. Pel que m'ha semblat no em sortit un nombre massa nombrós, o la majoria s'han anat per la ruta mitjana.
Una vegada dinat ens anem cap el cotxe, i enfilem cap a casa després de canviar-se totalment de roba, ja que la que portàvem està totalment xopa, tot i que portàvem capelina, amb els baixos ben enfangats.
El recorregut ha estat molt ben triat, hem passat una sèrie de sénies, la majoria de sang (bellugades per bestiar), dos abrics amb pintures, quatre entre poblats i necròpolis ibèriques, una sèrie de fonts ben boniques, camps de conreu tot verds, i havia algunes vistes dignes de veure, que avui no ha estat possible pel temps. El recorregut amb sol hauria estat complert. La majoria han estat pistes, alguns trams una mica pesats, encara que no hagués hagut fang, però combinat amb senders i camins molt agradables. Hauria estat una marxa amb molt bon sabor de boca, encara que em penso que la recordaré amb afecte. De la companyia, en Jordi, no cal ni parlar, es un company amb el que es pot anar a tot arreu, només un defecte, no hi ha manera de fer-ho enfadar. Bon rotllo com sempre.
He pujat el track al wikiloc perquè l'únic que l'he vist pujat, ha tingut una petita marrada abans de la font de la barra, no passa per la font de l'Arbuser (s'ha de veure l'entorn), la arribada la ha fet per la carretera, en comptes pel camí senyalitzat, saltant-se un sender bonic i l'última font, a més de no ha entrar a visitar les sénies, pintures, etc., i no cal dir que tampoc va al vèrtex. Ell l'ha fet en 4h47m., i nosaltres dos en 7h.06m, amb quasi un quilòmetre de mes nosaltres.
Moltes fotografies han quedat tacades amb gotes d'aigua, que li farem.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.




00000000000000000000000

00000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada