 |
| Cova de les Dues Boques |
 |
| Cim del Bec de la Gallina Cega |
Avui he tornat a quedar sol, els dos
companys de dijous, un per motius familiars greus i l'altre per
motius personals, no m'han pogut acompanyar, però jo he fet igual la
que tenia previst, que es sortint de Colldejou pujar al Bec de la
Gallina Cega, al Porpallers i a la Serra de l'Argentera, baixant un
altre vegada a Colldejou pel camí del Barranc de Buidegasses. Arribo
a Colldejou, aparco al lloc destinat, a fora del poble i surto a
caminar a un quart i mig de nou del mati. Surto pel PR i tinc una
errada que després resultarà que ha estat un encert, però que en
principi m'ha fet que m'enrabiés amb mi mateix per no adonar-me.
Creuo la carretera i baixo a buscar el Camí de la Font dels Hortets
i quan estic quasi a l'aiguabarreig dels Barrancs del Corral Nou i de
les Buidegasses al anar cap a la dreta m'adono que he començat el
tomb a l'inrevés del que volia fer, però ara ja no es cosa de
tornar a pujar, i decideixo seguir. El que si em sap greu de veritat
es que no he traspassat els waypoints preparat al gps, però tampoc
es massa greu, tinc la ruta marcada, porto planell fotocopiat i el
mapa de la Serra de Llaberia, encara que aquest no sé si es
totalment de fiar. La baixada fins a l'aiguabarreig es el que era un
camí de bast, encara que com es normal, molt malmès.
Abans d'arribar a la cruïlla on hem de
deixar el camí principal, encara queden cintes, amb el logotip de la
Feec, d'alguna marxa que ha passat per aquí.
El camí va pujant suaument i de forma
agradable. L'entorn es molt feréstec i el camí de bona traça. Es
passa pel costat de les runes d'una barraca i al poc del que era un
gran mas o corral, del que queda ben poca cosa. El desnivell va
augmentant però res del que no es pugui fer fàcilment. Arribo al
Corral de l'Ermitana, que també està arruïnat, on hi ha una
cruïlla de camins, el que he de seguir, un que baixa a unes
trialeres prop de la carretera i un rastre ben marcat que es el camí
que puja al cim. El camí està netejat de fa poc, hi han fites que
et porten fins el cim, poques però molt ben situades. El que va
netejar i fitar aquest camí va fer un bon treball. Arribo al cim, on
puc estar molt poca estona ja que el vent bufa bastant fort. Fins
aquí no ho havia notat ja que anava molt emboscat.
Retorno fins al corral, on hem trobo a
tres corredors que em passen anant en la mateixa direcció que jo. Al
poc entro ja en terreny de roca vermella, que anirà alterant durant
la resta del recorregut amb roca blanca fins al final. Arribo a la
cruïlla amb el PR, al Coll del Collet Rodó, i em dirigeixo cap el
Coll de la Desenrocada. Al poc es passa pel costat de la Cova dels
Dos Ulls. Al Coll de la Desenrocada es deixa a l'esquerra la
desenrocada del Bailon, carena rocosa vermella amb formes molt
peculiars. Aquí començo a trobar cintes vermelles i blanques que
m'acompanyaran fins la Serra de l'Argentera, incomprensible que
després d'una cursa o marxa no treguin les cintes i les deixen
perquè es vagin desfent i embrutant la muntanya. També des d'aquí
fins al coll de la Foradada havia força tolls d'aigua, a més
d'aigua corrent per la pista. Abans dels Quatre Camins veig unes
fites a l'esquerra, penso que potser es una drecera i ho provo. Al
poc els rastres es van ramificant i cada vegada es més difícil
saber per on. Quan estic a menys de vint metres al recte de la pista
em trobo en un entorn totalment tapat i bloquejat per les alzines,
pel que decideixo retornar a la pista, i seguir per ella.
Passo pels Quatre Camins i em dirigeixo
al Coll de la Foradada. Quan la pista passa a prop d'on estava abans
veig un possible sender que hi va, però molt tapat. Al coll, com
torno a estar en un entorn molt obert, torna a bufar el vent de
valent, fet que em dificulta bastant pujar al Porpallers i que
m'impedeix esplaiar-me una mica quan estic al cim, cim on hi ha una
capelleta amb un naixement.
Baixo al coll i agafo amunt tot seguint
el camí dels Frares. Puja molt fort, amb moments que em fan aixecar
molt les cames per pujar roquisars. El camí també està netejat de
fa poc, i tal i com he dit abans continua amb les cintes de colors.
Hi ha un petit collet, el coll de les Pedrisses. Abans he deixat un
camí amb traça marcada a terra, però brut. Després del coll i al
poc, es deixa el camí dels Frares, encara que no es sap massa on, ja
que en un tros de menys de cinquanta metres, marxem varis rastres, i
un deu ser el camí i els altres ves a saber. A partir d'aquí el
camí es molt esborradís, amb terreny descompost i amb un desnivell
molt fort. Per les característiques de la zona, i al no haver cap
fita, he agraït les cintes que marquen el camí. Mira per on, un fet
que trobo lamentable, el no treure les cintes, m'han ajudat, sense
les cintes hauria tingut problemes per arribar dalt. Ha estat molt
dura aquesta pujada a més del fort vent, més fort quan més dalt
estava.
Dalt deixo les cintes que marxen serra
enllà, i al davant veig un gran ramat de cabres unes pasturant i
altres assegudes al sol. Agafo el Gr i el segueixo fins l'última
baixada. Abans he vist un altre ramat de cabres molt més a la dreta
de l'anterior. On estan els últims ventiladors, en comptes de baixar
per la pista, agafo al recte cap el Coll Roig, es per un rastre molt
difús, amb molta pendent, però ho faig sense gaire problemes. Al
costat de Coll Roig hi ha les restes d'un forn, que sembla que sigui
l'excusat de la zona.
Agafo camí avall, en algun moment es
veu les pedres d'haver estat un camí de bast, però en general en
els trossos amb pendent està molt atorrentat. Hi ha un moment que
s'ha d'anar amb compte de no agafar el camí erroni, amb el track al
gps no hi ha dubte. Qua entro a veure un maset enrunat, vull sortir
pel que sembla el camí vell i estic a punt d'embolicar-me, sort que
rectifico aviat. Pujo a veure el Corral de Baldiri, corral que en
realitat no val gens la pena anar a veure, a més d'estar tot enrunat
i abandonat, era una construcció sense cap valor. A partir d'aquí
el camí es converteix en pista, cada cop més ample i solejada,
l'únic avantatge es que el vent ha afluixat. Creuo la carretera i
agafo el camí del matí, arribant a Colldejou a tres quarts de dues,
després de fer més de dotze quilòmetres i mig.
Referent al dia
i a la caminada ja ho he anat explicant tot, pel que només he
d'afegir que la caminada pel curta que es, es bastant dura, al menys
per a mi. Avui ha estat un dia amb una gran
contaminació acústica, quasi al poc de sortir un gran soroll degut
a les línies d'alta tensió que passa per la zona, després el
soroll dels ventiladors i durant tot el dia el soroll del vent que
bufava fort. En alguns moments la suma dels tres sorolls alhora.Per finalitzar remarcar la deixadesa d'algunes
organitzacions de curses i marxes de no retirar la senyalització una
vegada finalitzades les caminades, encara que siguin dies posteriors.
Per sort el tomb l'he fet per la dreta, ja que si la pujada a la
serra ha estat forta i per terreny descompost, hauria estat molt
fotut pels meus genolls fer-ho de baixada, a més la arribada a
Colldejou ha estat suau i en cas contrari hauria finalitzat pujant, o
sigui per aquí un encert.
00000000000000000000000000000000
00000000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada