"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 2 de novembre del 2014

Plans de Peiro, Plans de Maideu, Font Major i Pou de gel



Restes de l'empedrat del Grau de les Marrades
Mas de Maideu

Avui no ha estat dels dies més afortunats, tenint en compte els dies que surto a caminar. La meva intenció era lligar un camí entre el Grau de les Marrades, sortint dels Plans de Peiró, i que va a buscar l'antic GR, que puja pel Barranc del Salt. Ja l'havia fet al març del 2013 i no estava del tot net, i volia comprovar com està actualment ja que a final de mes he portar a caminar a uns companys i en principi havia triat aquest camí.
Surto a mig quart de nou dels Plans de Peiró, de seguida agafo a la dreta cap el Grau de les Marrades, es un grau maco, antic empedrat encara que molt malmès. Quan he de deixar aquest camí per agafar el que busco, me l'empasso una mica, torno a buscar-ho i no el trobo, fins que m'adono que hi ha un gran arbre caigut a la seva entrada, i entre el tronc i les branques no ho deixen veure. Sort del gps que em marca exactament per on he d'anar. Em costa bastant poder superar aquest obstacle per poder continuar. Aquest camí que creuant el Barranc de la Font Major arriba al vell Gr que puja pel Barranc del Salt, es un continu de trobar entrebancs, dues vegades el trobo tallat pels arbres, on tinc dificultats per passar. Hi ha un lloc on hi ha un petit despreniment i s'ha de donar un llarg pas i agafar-se a una branca, sort que hi es. Hi ha un pas on s'ha de fer una petita grimpada i em costa trobar on agafar-me. A més de tot això, el camí té uns trossos molt bruts, i on costa trobar la continuació. A més quan el van reobrir els arítjols no els van arrancar, només els van tallar i ara ja han crescut i hi ha moments que taponen totalment el camí. A part de tot això i fins el camí del Barranc del Salt, hi han trossos molt bonics, i sempre per camí emboscat.
Al arribar al camí del Barranc del Salt, m'estranya molt que sent Gr estigui tan brut, però es que a l'estona trobo el nou Gr. Aquell ha estat anul·lat. No agafo cap a l'Albiol sinó cap a la carretera i als Plans de Maideu, ja que passant pel costat del mas agafo el camí que es dirigeix cap el del Mas de Vidal, es bonic i agradable, bastant pla. Els camins es troben a l'alçada del Mas Nou, però no tinc clar si es podrà passar, i junt a que es va fent tard agafo un rastre a l'esquerra que em porta a la pista, encara que abans d'arribar hi han dos repetjons, l'últim bastant fort i desagradable.
Des del Collet de la Creu, vaig cap al Mas de l'Esporgat, passant per la font, després per la Font Major, on hi ha un grup de joves amb uns monitors, després el pou de gel i el Mas de Nebot, arribant on tinc el cotxe.
Arribo a la una en punt després de fer més d'onze quilòmetres i mig, quan la boira està arribant a aquests plans. En tot el dia no he vist el sol però on no corria el vent, feia bastant de xafogor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.




00000000000000000000000



000000000000000000000000000




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada