"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 13 de gener del 2015

Jo no soc Charlie, ho sento


I no perquè estigui a favor dels assassins, ni molt menys, ja que considero que aquests malvats una vegada abatuts, haurien d'anar directe a l'infern i cremar-se per tota la eternitat, i si pot ser a foc lent. Encara que hi han bastants dubtes amb tot el que va succeir, ja que no està tan clar com ens volen explicar, ja que han sortit varies llacunes en el que ens diuen,  però no es el cas d'aquest escrit..
Que uns humoristes siguin assassinats per uns quants indesitjables, no pot tenir mai perdó. Però que uns dictadors i/o assassins declarats es posin davant d'una manifestació honrant als humoristes morts tot defensant la llibertat d'expressió, es d'una "cara dura" terrible, per dir-ho suau. Allí estava el massacrador dels palestins, estava la dictadora que no vol que a Grècia es voti el que ella no vol, estava el mentider major de les espanyes, amb la seva "Ley Mordaza", estaven tots els representants dels paisos que estan saquejant l'Àfrica i els que van provocar i continuen atiant la guerra a Irak, Afganistan, Líbia, Síria .... Per posar-se a plorar. Els innocents de Charlie Ebdo no s'ho mereixien, ni la seva mort ni aquesta colla de fantotxes impresentables al davant de la manifestació, ja que només han volgut fer-se la foto, per després poder tenir excuses per acollar encara més als seus ciutadans.
I parlant de les espanyes, tant el mentider major com la morros van pregonant la "llibertat d'expressió", mentre denuncien a Facu per la parodia contra el PPcorrupte, condecoren als policies que no van defensar al poble, en canvi si que van carregar contra els manifestants, que es un dret reconegut per la constitució, el poder judicial jutjant al jutge Vidal per fer el projecte de Constitució Catalana fora de les hores de feina, i podríem allargar la llista però no es el cas, ja que queden retratats del tot, però com tenen un "morro que se'ls trepitgen" tant lis fot.
Per això, amb la creença que uns podrits assassins han matat a uns innocents humoristes jo estic amb:
- Stéphane Charbonnier, conocido como Charb
- Jean Cabut, que firmaba como Cabu
- Georges Wolinski
- Bernard Maris
- Frédéric Boisseau
- Franck Brinsolaro
- Elsa Cayat
- Philippe Honoré
- Bernard Maris conocido por “tío Bernard”
- Ahmed Merabet 
- Mustapha Ourrad
- Michel Renaud
i amb el desig de tot cor que en la vida del més enllà aconsegueixin tot el que no van aconseguir en aquesta, he de dir: 

JO NO SOC CHARLIE, ja que s'ho han apropiat els que menys representatius son.

en pau descanseu, valents!!!




00000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada