Cogulló de Cabra, des de Cabra del Camp

Corral Nou de Cal Jaume

Església de Santa Maria, Cabra del Camp

Avui diumenge s'ha fet la caminada quasi-mensual del grup “Caminants”, i per això els he portat al Roc del Cogulló, des de Cabra del Camp. M'ha tornat a tocar a mi fer de guia, fet que faig amb goig. Ens hem trobat a Cabra del Camp, deu caminants, al carrer on a la cantonada hi ha la cooperativa, i hem sortit a tres quarts de nou del matí, anant a buscar la Carrerada del Cogulló, ara transformat en pista. Passem a tocar la Font de Conill, i de seguida agafem una drecera per estalviar-se un bon retomb de pista, encara que segons mapes la carrerada no anava per la pista, però tampoc per aquesta drecera. No tinc ni idea si el camí vell encara existeix. Es una zona que he estat dues vegades en pocs dies però que no me la conec. Anem seguint la pista, fins una petita esplanada, on surt un sender ben trillat que porta en direcció a Sarral. Aquí parem a esmorzar, ja que la gent ja té una mica de fam.

Després continuem amunt, per la carrerada. La pista finalitza i comença un sender ben trillat ja que hi ha molta gent que circula per aquest camí. Aviat es comença a enfilar amb ganes. Primer per terreny descompost que fa una mica enutjós el caminar, ja que rellisca una mica al ser pedra solta. De seguida entrem en carena i ja es roca. Si durant el tros de pista, veiem planúries a ambdós costats de la carena, ara ja veiem barrancades als costats. La visió a la llunyania de Forès i de la Mare de Déu del Tallat encara ens acompanyaran una estona més. Deixem a la dreta, un baixador amb corda, que deu anar a unes vies d'escalada a les parets sota nostre. Hi ha algun pas en que s'ha d'aixecar una mica la cama, però res compromès. Al poc d'entrar al camí carener ens han passat, primer dos corredors i després un senyor amb un bonic gos.

Com es natural el grup es va estirant, però abans d'agafar a la dreta cap al Cogulló, deixant recte un dels camins a la Cova Cautivera, fem un reagrupament. Finalment arribem al Roc del Cogulló, amb la seva magnífica miranda, amb tanques de fusta per evitar males sensacions. Si durant la pujada les màquines de fotografiar i telèfons mòbils no paraven, aquí dalt ja es el “sumus”.

Però tot acaba, i el temps d'estar aquí dalt també, i ara tocar baixar, per escala de fusta, per pedra ajudat per una cadena, i algun “culet”, d'alguns, i per finalitzar un altre tros en un roquer amb força pendent, que ajudats amb un cable, uns petits esglaons a la pedra i més “culets”, ens porten al camí, primer amb una tanca de fusta a la dreta, i després, ja, sense cap més tanca “mata-pors” (no es necessiten) ens porten al camí de carena del Serrat de la Romiguera. Aquesta camí carener de més d'un quilometre tres-cents, es de fàcil caminar i amb una miranda molt maca, tant a una banda com a l'altre, no sempre hi ha als dos costats al moment.

Al Coll del Sàrria agafem el Camí de Cabra del Camp a Vallespinosa, que no deixarem fins a l'entrada de Cabra. La gent es va allargant i jo em vaig quedant enrere, com sempre, però això em permet veure les runes d'un paller, a tocar de la pista. Atrapo a la Rosa Mari i ens desviem uns pocs metres per visitar el Corral Nou de Cal Jaume. Un mas amb corral, que encara queda en peu una bonica arcada, sense més paret al damunt. La resta està a trossos arruïnat i a trossos enrunat.

Amb el Santi, al que també l'havia atrapat, visitem un petit habitatge de color marronós, datat a l'any 1946, amb un aljub amb aigua a l'interior. A quasi l'entrada de Cabra hi ha un grup de persones fent foc i els desitjo “bon profit”, i es veu que els ha agradat la meva expressió ja que a més de donar-me les gracies, s'han posat a riure. Ja ens trobem a la resta del grup que ens estan esperant, els porto a la plaça de l'església a veure la seva façana i la figura de la cabra que està en un lateral. Donem per finalitzada la caminada a tres quarts de dues, després de fer uns dotze quilòmetres. Un dia solejat, sense que hagi picat el sol (encara no son dates, ja arribaran) i amb poc vent.

Dos dels caminants es van cap a casa seva per diferents motius, i la resta ens anem al restaurant que teníem encomanat on ens delectem amb les viandes també encomanades i amb els comentaris i bromes que aquest grup està acostumat. Ara a esperar a la pròxima, que ja serà passada la primera setmana d'abril, quan es celebra aquesta festa que abans era religiosa, i es festa laboral.  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000