 |
| Barraca als Marquesos |
 |
| Els Bessons |
Com aquest dijous tampoc he sortit, ja que el company tenia feina, al ser la festivitat de Sant Jordi (es el que passa quan estàs en diferents grups culturals) i jo no em trobava massa fi per sortir sol, avui m'he decidit a fer una petita caminada. Per aquesta vegada he triat un tomb per les Garrigues, que passa per dos vèrtex geodèsics, extret com es normal, del wikiloc, aquesta vegada, com altres, de “cerviarenc”, exactament “Els Bessons”.
Passo per Cervià de les Garrigues, i em vaig a buscar el punt on he de deixar la carretera. Ahir m'havia apuntat les coordenades del lloc, però es veu que ho havia fet malament, pel que he de buscar-ho al sistema vell, quan no teníem gps al cotxe. Ho trobo, resulta que es la carretera de Castelldans. La fletxa que marca Castelldans està tatxada. Per sort les coordenades d'on he de deixar aquesta carretera, l'he apuntat correctament, es el Coll dels Marquesos. Ara son uns cinc-cents metres de pista forestal, de terra, amb bon estat, fins a un cruïlla on deixo el cotxe, es una esplanada. Em preparo i surto a un quart i mig del nou.
La ruta que he de seguir no té cap problema si es segueix exactament el track i los waypoints de la ruta original. A més hi han anotacions que son molt detallades i clarificadores. Però per no mirar-me-les correctament, només sortir ja tinc la primera errada, per sort només son de vint-i-cinc metres que he de retrocedir, però hi ha canvi de pista, que van quasi paral·leles, però a diferent nivell. Al fer-ho m'he estalviat retrocedir uns cent metres. M'he d'apartar del camí per deixar passat un tractor que va al tros. Ens saludem amistosament. Al poc de caminar trobo el que era un aljub en mig d'un cimentat que seguia per recollir l'aigua de pluja. Podria ser la Font de la Generosa. Després passo a tocar un mas on el “cerviarenc” va tenir uns petits problemes amb uns gossos, jo només trobo dos i lligats, però una mica més enllà em ve de cara un de petit que sembla que vol atacar-me, el veig, poso els pals apuntant-lo i es va corrent cap el mas, donant-me un rodeig.
Vaig passant per varis masos i barraques. Les barraques d'aquesta zona son boniques de veure, encara que hi han algunes molt deteriorades. Son molt més grans de les que hi ha a les meves comarques. Algunes tenen llar de foc i menjadora per l'animal. Durant tot el dia en passaré pel costat de 5.
A diferencia del que es normal en mi, avui no visitaré tots els masos que hi ha prop del camí per on camino. Això es per dos motius, el primer es que hi han molts, i l'altre es que hi quedat per anar a dinar a casa, i empraria massa temps. Un dels masets on em desvio per veure'l, es petit amb la porta tancada, però l'anecdòtic es que al darrere hi ha un aljub amb un cadenat, però aquest està obert.
La segona marrada es per no mirar el gps., a temps, però només em fa caminar uns cent-metres de més. S'ha d'agafar un rastre, a la dreta, que travessa una parada , per una línia ben formada entre el fenàs que quasi arriba a l'alçada del genoll. A l'altre costat de la parada es segueix un camí atorrentat amb molt forta pujada, 70 metres de desnivell per 400 metres de recorregut, que em porta a la Punta dels Marquesos Hi ha una alta antena, un búnquer (crec que devia ser un niu de metralladores). Al damunt hi ha una senyal geodèsica, i al costat una pal amb senyera molt atrotinada.
Aquest es el primer cim del dia. Segueixo fins la Punta del Pouet. Hi ha un vèrtex geodèsic. Bona visió, una mica de vent no massa agradable i un peça de fruita menjada. Al seguir, repeteixo una mica del camí d'anada. Es passa per sota la Punta dels Marquesos. Aquest tros hi ha uns camps florits que alegren molt la vista.
Es va per camí pla, fins que arriba la pujada al Tossal del Xivete. Segons sembla el nom correspon al cim on hi ha un altre antena. Hi han confusions en el nom, segons els diferents mapes. La pujada torna a ser duríssima, amb molt forta pendent en terreny descompost, que fa difícil no relliscar. A continuació es passa vorejant un altre cim, que segons altres mapes es el Tossal del Xivete. Es va planejant per sender, després per un altre camí trillat fins a una pista. A partir d'aquí comença el camí que em portarà als Bessons. Primer baixa una mica, per pujar, un altre vegada amb molta força, que va a sortir a unes parades, que s'han de seguir per la vora, per creuar l'última, i amb una pujada asfixiant s'arriba al cim. Hi ha un vèrtex, un pal on hi havia una senyera de la que queda una mica de la roba, un banc de fusta encarat al nord, un pessebre i un plafó informatiu.
Torna a haver una gran visió, però el dia es molt tèrbol i no deixa veure massa enllà. Me'n vaig a pujar a l'altre dels Bessons. Hi ha dos fites de cim, quasi a tocar, i la veritat es que qualsevol de les dues pot ser el punt més alt. Agafo el camí de baixada des del Coll dels Bessons, fins el Corral de l'Àngel del Camí. Un maset amb aljub incorporat. Molt a prop hi ha el que era una mina. La petita caseta de pedra està molt malmesa, en mig d'un clot. Es veu una mica per on sortia l'aigua, però molt tapat per la vegetació.
Es passa pel costat d'una molt gran i molt nova bassa i en menys d'un quilòmetre i mig arribo al cotxe, quan son tres quarts d'una, després de fer més de deu quilòmetres i mig. El dia ha estat ple de detalls, segurament cada dia ho està, però no sé si es que avui m'he adonat més. En cada cim hi havien deixalles, en més o menys quantitat. Durant la caminada he trobat dos embellidors de rodes de cotxe, a les vores de la pista. Fins al cim dels Bessons, tot el dia he estat escolant el cant dels ocells. A partir dels Bessons potser no m'he fixat o ja era més al migdia i els ocells s'havien amagat, no se. Feia dies que no ho sentia durant tantes hores. El dia ha estat calorós encara que he vist poc el sol. Ara a esperar a la pròxima setmana.
Passo per Cervià de les Garrigues, i em vaig a buscar el punt on he de deixar la carretera. Ahir m'havia apuntat les coordenades del lloc, però es veu que ho havia fet malament, pel que he de buscar-ho al sistema vell, quan no teníem gps al cotxe. Ho trobo, resulta que es la carretera de Castelldans. La fletxa que marca Castelldans està tatxada. Per sort les coordenades d'on he de deixar aquesta carretera, l'he apuntat correctament, es el Coll dels Marquesos. Ara son uns cinc-cents metres de pista forestal, de terra, amb bon estat, fins a un cruïlla on deixo el cotxe, es una esplanada. Em preparo i surto a un quart i mig del nou.
La ruta que he de seguir no té cap problema si es segueix exactament el track i los waypoints de la ruta original. A més hi han anotacions que son molt detallades i clarificadores. Però per no mirar-me-les correctament, només sortir ja tinc la primera errada, per sort només son de vint-i-cinc metres que he de retrocedir, però hi ha canvi de pista, que van quasi paral·leles, però a diferent nivell. Al fer-ho m'he estalviat retrocedir uns cent metres. M'he d'apartar del camí per deixar passat un tractor que va al tros. Ens saludem amistosament. Al poc de caminar trobo el que era un aljub en mig d'un cimentat que seguia per recollir l'aigua de pluja. Podria ser la Font de la Generosa. Després passo a tocar un mas on el “cerviarenc” va tenir uns petits problemes amb uns gossos, jo només trobo dos i lligats, però una mica més enllà em ve de cara un de petit que sembla que vol atacar-me, el veig, poso els pals apuntant-lo i es va corrent cap el mas, donant-me un rodeig.
Vaig passant per varis masos i barraques. Les barraques d'aquesta zona son boniques de veure, encara que hi han algunes molt deteriorades. Son molt més grans de les que hi ha a les meves comarques. Algunes tenen llar de foc i menjadora per l'animal. Durant tot el dia en passaré pel costat de 5.
A diferencia del que es normal en mi, avui no visitaré tots els masos que hi ha prop del camí per on camino. Això es per dos motius, el primer es que hi han molts, i l'altre es que hi quedat per anar a dinar a casa, i empraria massa temps. Un dels masets on em desvio per veure'l, es petit amb la porta tancada, però l'anecdòtic es que al darrere hi ha un aljub amb un cadenat, però aquest està obert.
La segona marrada es per no mirar el gps., a temps, però només em fa caminar uns cent-metres de més. S'ha d'agafar un rastre, a la dreta, que travessa una parada , per una línia ben formada entre el fenàs que quasi arriba a l'alçada del genoll. A l'altre costat de la parada es segueix un camí atorrentat amb molt forta pujada, 70 metres de desnivell per 400 metres de recorregut, que em porta a la Punta dels Marquesos Hi ha una alta antena, un búnquer (crec que devia ser un niu de metralladores). Al damunt hi ha una senyal geodèsica, i al costat una pal amb senyera molt atrotinada.
Aquest es el primer cim del dia. Segueixo fins la Punta del Pouet. Hi ha un vèrtex geodèsic. Bona visió, una mica de vent no massa agradable i un peça de fruita menjada. Al seguir, repeteixo una mica del camí d'anada. Es passa per sota la Punta dels Marquesos. Aquest tros hi ha uns camps florits que alegren molt la vista.
Es va per camí pla, fins que arriba la pujada al Tossal del Xivete. Segons sembla el nom correspon al cim on hi ha un altre antena. Hi han confusions en el nom, segons els diferents mapes. La pujada torna a ser duríssima, amb molt forta pendent en terreny descompost, que fa difícil no relliscar. A continuació es passa vorejant un altre cim, que segons altres mapes es el Tossal del Xivete. Es va planejant per sender, després per un altre camí trillat fins a una pista. A partir d'aquí comença el camí que em portarà als Bessons. Primer baixa una mica, per pujar, un altre vegada amb molta força, que va a sortir a unes parades, que s'han de seguir per la vora, per creuar l'última, i amb una pujada asfixiant s'arriba al cim. Hi ha un vèrtex, un pal on hi havia una senyera de la que queda una mica de la roba, un banc de fusta encarat al nord, un pessebre i un plafó informatiu.
Torna a haver una gran visió, però el dia es molt tèrbol i no deixa veure massa enllà. Me'n vaig a pujar a l'altre dels Bessons. Hi ha dos fites de cim, quasi a tocar, i la veritat es que qualsevol de les dues pot ser el punt més alt. Agafo el camí de baixada des del Coll dels Bessons, fins el Corral de l'Àngel del Camí. Un maset amb aljub incorporat. Molt a prop hi ha el que era una mina. La petita caseta de pedra està molt malmesa, en mig d'un clot. Es veu una mica per on sortia l'aigua, però molt tapat per la vegetació.
Es passa pel costat d'una molt gran i molt nova bassa i en menys d'un quilòmetre i mig arribo al cotxe, quan son tres quarts d'una, després de fer més de deu quilòmetres i mig. El dia ha estat ple de detalls, segurament cada dia ho està, però no sé si es que avui m'he adonat més. En cada cim hi havien deixalles, en més o menys quantitat. Durant la caminada he trobat dos embellidors de rodes de cotxe, a les vores de la pista. Fins al cim dels Bessons, tot el dia he estat escolant el cant dels ocells. A partir dels Bessons potser no m'he fixat o ja era més al migdia i els ocells s'havien amagat, no se. Feia dies que no ho sentia durant tantes hores. El dia ha estat calorós encara que he vist poc el sol. Ara a esperar a la pròxima setmana.
0000000000000000000000
0000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada