Fiords Noruecs: Dia 26 de juliol. Alesund

Engorjat de Gudbrands-Juvet

Trollstigen

Avui es el segon dia de creuer, i quan es aixequem ja estem arribant a Alesund. Després d'esmorzar al Restaurant Miramar ens preparem per l'excursió. Per cert, en el restaurant van col·locant la gent a mida que van arribant, i la veritat es que a la taula he estat bastant estret, amb dificultats per sortir i entrar; em dic que si el pròxim dia em col·loquen de forma similar no esmorzaré més aquí, poden triar on vaig a fer-ho.

La excursió d'avui es la anomenada “Carretera dels Trolls”. Sortim amb un lleu retard sobre l'horari previst, pugem als autocars i comença l'excursió per carretera. Quedo sorprès com son les carreteres noruegues, fet que es repetirà en els pròxims dies. No hi han carreteres de doble carril, al menys a tota la zona en que ens bellugarem, i segons ens diuen els guies, tampoc d'aquí al nord. El tros d'Oslo no ho sé. Unes poques son de peatge, però sempre per dispositiu electrònic i sense barreres. Un altre cosa impensable a les espanyes es el sistema de peatges per sufragar la construcció de túnels terrestres i submarins, i ponts. Pagat un 80% pels beneficis del petroli, un 10% per mecenatges i un 10% per peatges, i una vegada amortitzada la despesa de construir-la, es deix de pagar. Tot això i molt més, molt ben explicat per l'Anita, la guia italiana que ens acompanyarà avui.

Anem contemplant els molt bonics paisatges noruecs, fent una parada al costat del fiord Storfjord, per seguir per la Vall de Valldall, famosa per les seves plantacions de maduixes. Fent una nova parada per visitar la Cascada de Gudbrands, que val molt la pena, en un indret arranjat per visita de turistes, amb lavabos. Això es un altre fet que s'anirà repetint, que als llocs on tenen previst aturar-se tots els autocars, sempre hi han lavabos, amb o sense botigues i bars.

Anem pujant fins el coll o punt més alt de Trollstigen, “La escalera del Troll”. Una nova aturada on hi ha botiga i bar-restaurant. A peu per un camí arranjat amb escales i barana anem fins l'últim mirador, hi han quatre, en professó, per veure el començament de vall, la cascada de Trollstigen, un altre a la dreta menys impactant però molt bonica i sobre tot la carretera serpentejant Trollstigen, que fa esgarrifança pensar que hem de baixar per aquí, ja que descendeix uns 800 metres de desnivell, amb alguns tombs completament tancats.

Després de gaudir de la visió i fer algunes fotografies, retornem on estan les autocars, compren alguns records i pugem a l'autocar. A partir d'aquí comprovem la gran perícia del nostre xòfer. Els moments més difícils ens creuar-se amb altres vehicles en els tombs, quan son dos autocars, un sempre s'atura bastant abans per deixar pas a l'altre. En els tombs l'autocar quasi que frega els jalons que separa la carretera de l'estimbat. Al passar pel pont que creua la cascada, el xòfer atura un moment el vehicle per poder fotografiar-la.

Parem a dinar a un bar-restaurant que es càmping i botiga de records, i em sembla que lloga habitacions, i com no podria ser menys es diu Trollstigen. Aquí tenim el petit desastre del dia. Estava previst que els sis autocars que anem junts, arribéssim escalonats, ja que el menjar es a base d'autoservei, i que quan arribés un la gent de l'anterior ja estès servida, però com arribem tots junts, però més de 350 persones volent agafar el menjar tots a l'hora fa que sigui un desastre. Els empleats quasi ni poden arribar a reemplaçar les safates buides. Però al final tothom servit. Hi ha un curiosa forma de servir les begudes, posen quatre botelles de diferents begudes i si no hi ha de la que vols, per exemple cervesa, li has de donar una i té la canvia per la cervesa. Tothom té dret a una botella, o aigua.

Al sortir, en una gran figura d'un troll de tres caps, hem de fer cua per fer la típica fotografia, tenim que demanar a un altre persona que ens la faci, sense cap problema.

Seguim camí per aquesta carretera entre altes muntanyes, amb magnífiques cascades, fins arribar a la paret Trollwall, o Trollveggen, una de les parets més difícil per escalar, que a més servia per fer salt BASE, encara que ara això està prohibit per les dificultats per trobar d'on llançar-se i l'estretor de la vall. La paret entre la base i el cim té uns 1.000 metres, amb un gran extra-plom.

Des d'aquí ja ens dirigim cap el vaixell, on al arribar faig una petita escapada per visitar un petit tros d'Alesund.

Avui ja hem d'anar a sopar al torn, menjador i taula designat per tots els dies. Ens toca una taula rodona amb la que guanyem amplitud, i la compartim amb gent de Reus, una historiadora, coneguda en els ambients culturals, i el seu marit, i una ex-companya de feina (que per cert no coneixia), també amb el seu marit.

El sopar ha estat molt be, ben servits i amb una sobre-taula molt agradable.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

0000000000000000000000

El vídeo correspon des del dia 25 al 27 de juliol



000000000000000000000000000