Estada a Malmö: dia 04, Copenhaguen

Nyhvan

Chiristiansborg Palace

Avui tornarà a ser un altre dia intens, però serà a Copenhaguen on anirem a passar el dia. Després d'esmorzar i baixant del menjador faig una fotografia a un avis que hi ha a l'escala: “Thieves look like you and me” (els lladres es veuen com tu i com jo) amb un dibuix que es veu com un home li fot la cartera a un altre. Això vol que que en aquesta ciutat (Malmö), els turistes també hem de portar compte, potser no hi han tants com diuen les noticies que arriben de Barcelona (82 diaris, 15.000 en 6 mesos, a turistes).
Anem a Triangel i agafem el tren fins a Copenhaguen. El primer que fem al arribar a la capital de Dinamarca es buscar un caixer automàtic per treure diners, a Reus vaig bescanviar corones noruegues i sueques, però no daneses, no sabia que les necessitaria, ja estan convençut que vindria a Copenhaguen pensava que vindria en visita des del creuer, l'últim dia i sense temps de gastar diners. Al davant de l'estació hi ha un gran parc d'atraccions, Tivoli, nosaltres ens dirigim a Vesterbrogade on paren els busos turístics. Teníem propaganda d'una empresa (CitySightseeing), però sembla ser que hi han tres competidores, i nosaltres agafem una de les altres (Red Buses). La tercera no sé el nom. Red Buses es més barata però també es més fluixeta de la que havíem previst. La prevista fa varies rutes i la que agafem només fa una, encara que s'ajusta a la que volíem. El bussos turístics tenen la avantatge que es pot anar baixant a les diferents parades, per visitar el/s lloc/s d'interès i tornar a pujar quan passa un dels següents bussos, i tantes vegades com es vulgui, a més es tenen validesa per dos dies. Durant el tomb es pot seguir les explicacions en varis idiomes, entre ells el castellà, però el so no es gaire bo i queda una mica fluix, segurament degut als auriculars que he agafat o a l'endoll. Després d'uns 20 minuts, nosaltres baixem a la parada del carrer Langeline, que es la parada per veure Den lille havfrue (La Sirenita). Encara que només baixem per poder comprar un record de aquesta figura tan emblemàtica d'aquesta ciutat. Som conscient que sempre la podriem trobar en altres botigues, però ens pensàvem que l'interval entre bussos era més curt, però resulta es que de mig hora i se'ns fa llarga l'espera. Bussos d'un altre empresa arriben més sovint, però tal i com he dit fan varies rutes, no només la mateixa.
Tornem a pujar per continuar la visita, passant per davant de la magnífica font de Gefionspringvandet, Gefion llaurant a l'illa de Selandia. Després d'uns 15 minuts de marxa ens baixem al costat d'un petit canal, o port vell, Nyhvan, ja que veiem que a una de les vores del canal hi ha molt d'ambient. Al baixar ens salta a la vista, que un petit tros de la carrosseria del bus, on està la llum de darrere i l'intermitent està xafat i una mica separat de la resta de la carrosseria. Aquest ambient que havíem vist des del bus, es que son restaurants, un al costat de l'altre, que agafa tota la línia, i que estan plens de gent dinant. Mirem l'hora, passa poc de l'una i decidim buscar lloc, però a l'ombra. El sol pica de valent, i si ja es difícil trobar lloc, més ho es fer-ho a un lloc que no toqui el sol. Al final ho trobem, en una taula de 6, on només hi han dos persones.
Ja asseguts a la terrassa del restaurant (Fyrtøjet) demanem un plat que ens sembla que han de estar força bé i es barat, però resulta que aquest, que es el menú del dia, només el serveixen fins a les 12:00. Els que demanem estan força be i no son massa cars, o sigui que podem dir que dinem be. Una vegada finalitzat passegem una mica per aquest tros, on està ple d'artistes, pintors i músics entre altres, i sobre tot, molt d'ambient. Com que tenim temps contractem un viatge pels canals amb una barcassa turística, que sortirà en mig hora. Ens asseiem en un banc d'una petita plaça amb espessos arbres. Mentre estem asseguts ens fixem que no paren de passar gent buscant envasos en les papereres, deu ser l'única forma que tenen aquestes persones, per guanyar alguns diners per viure, al retornar els envasos. En total son unes sis persones que no paren de passar, estem en un lloc turístic i ple de gent, i normalment deuen tirar molts envasos a les papereres
El tomb en la barcassa turística esta força interessant, les explicacions son en suec i en anglès, jo agafo algunes explicacions, però la veritat es que no massa. El que costa més es adonar-se de quan canvia de suec a anglès, ja que la guia ho fa sense avisar o una pausa clara entre mig. Tornem a veure la Sirenita, ara de cara, i amb molta gent al darrere. També es curiós veure, una mica apartat, un destructor que va estar a la guerra d'Irak, la curiositat no té res a veure amb el meu rebuig a aquella guerra saquejadora. Aquest destructor està dins de tota una zona senyalitzada amb la prohibició del pas, al ser zona militar. Anecdòtic es comprovar a casa, veient i arranjant les fotografies, on en dos d'elles em surten tres persones nuetes. No ho hauria vist al no ser que una de les fotografies la vaig fer amb zoom per agafar un cartell de l'altre costat del canal.
Una vegada finalitzat l'interessant navegació i veient que s'acosta l'hora en que ens hem de trobar amb el Bernat decidim anar acostant-se cap l'estació. Quan passem pel carrer Ostergade aprofitem per comprar uns gelats. Aquest carrer es un carrer de vianants i completament comercial. Ens desviem cap a Nikolaj Kirke, per poder-la admirar. Aquí en Copenhaguen continuem trobant lavabos a les esglésies. A les seves portes ens trobem al Bernat que ja arribat de Malmö. Els tres junts ens dirigim per Storkespringvandet, passant pel costat de l'Statue of Absalon. Tot aquest tros està força animat, i ens dirigim cap al Chiristiansborg Palace.
Extret del wikipedia: “El palau de Christiansborg està situat en l'illot de Slotsholmen a Copenhaguen, Dinamarca, i és la seu del Folketing (Parlament danès), l'oficina del primer ministre danès i el Suprem Tribunal danès. A més, diverses parts del palau són utilitzats per la monarquia, incloent les sales de recepció Real, la capella del palau i les cavallerisses reals. El palau és la casa dels tres poders suprems de Dinamarca: el poder executiu, poder legislatiu i el poder judicial. És l'únic edifici del món que alberga les tres branques de govern d'un país. El palau de Christiansborg és propietat de l'estat danès”.
Creuar per dins aquest palau val molt la pena, ja que es un edifici majestuós, sense poder faltar el fer fotografies amb l'edifici al fons. Comunicat amb el palau hi ha els jardins de la Royal Library Garden, amb el Danish Jewish Museum, que té al darrera la nova The Royal Library, un gran edifici de vidrieres negres que dona al canal. En mig dels jardins hi ha un estanyol amb una font en mig. Com veiem que hi han nens que estan asseguts a la seva vora i remullant-se els peus , Bernat i jo es decidim a fer-ho també. Al començament l'aigua la trobem una mica freda, però al poc ja es té una sensació molt agradable.
Una vegada amb el peus el més assecats possible, ja que no portem tovalloles, ens dirigim cap a la Rundetarn de Trinitatis Kirke (rundetarn en danès significa torre rodona). Aquesta torre és un dels edificis més emblemàtics de Copenhaguen i fou construïda per ordre del rei Christian IV. Una de les seves característiques és que per arribar al cim, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passadís en forma helicoïdal. La llegenda diu que el rei ho va exigir així per tal de poder-hi pujar a cavall. Des del cim es pot observar una bonica panoràmica del centre de la ciutat. Ara, a més, es una atracció turística. Arribem a tres quarts de sis, i la veiem molt alta i decidim no pujar-hi. Hi bastant de gent al peu que sembla que han pujat i han baixat, com un grup de francesos, que a més tenen ganes de xarrameca. També va entrant gent per pujar-hi.
Nosaltres ens dirigim cap a Christiania, que es una especie de comuna alternativa, que es va formar als anys 60. Es un barri pintoresc on abans es comerciava lliurement amb drogues toves. Diuen que les freqüents batudes de la policia han posat fre, però el que vam veure, potser es frenat però no finalitzat. A sembla més un petit circ digne de visitar, que fa ho estigui molt, però amb la característica olor a droga, i conservant l'ideal hippy. Hi han bars, alguns serveixen menjars, i també paradetes de articles fets a ma, i d'altres coses. Hi ha un petit escenari, on es veu que de tant en tant fan actuacions. Ens prenem unes cerveses en un lloc enlairat, bastant ple de gent, ja que no trobem lloc a les taules, a l'única que hi havia lloc no em vist en bons ulls seure'ns. Com curiositat dir que dins està prohibit corre i fer fotografies.
Al sortir busquen un autobús que ens porti a l'estació i d'allí a Malmö. No ens sorprèn gens veure gent dormint a l'entrada de l'estació de Copenhaguen, ja que estàvem avisats que això succeeix. Avui per sopar toca anar a una pizzeria (Big Mama's Pizza). Quan sortint comença a ploure, el primer dia des de que vam començar el creuer, que ens mullarem. Anem sota la pluja però com cada vegada plou més fort i encara ens queda un tros fins l'hotel, ens refugiem en un tendal d'un restaurant que està tancat, podent-nos asseure's en les taules i bancs que estan apilats amb cadenat. Mentre veiem gent a peu i sobretot en bicicleta que no semblen amoïnar-se gaire, segons diuen aquí plou 180 dies a l'any encara que poca estona. Però l'aigua comença a córrer per darrere, i la tempesta no afluixa, tot al contrari. Ens decidim a sortir i continuar cap l'hotel. Amb una bona mullada hi arribem, Una vegada secs i penjada tota la roba mullada, ens anem a dormir, pensant que demà serà l'últim dia d'aquest viatge.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000