Un altre dia dels que et quedes molt content, ja que ha estat una caminada curta però potent (al menys per a mi). Ens hem trobat en Josep Maria i en Joan Josep i ens hem anat fins a Cardó, per fer un tomb per la banda de Benifallet. Mentre ens preparem per començar, arriba una vigilant que ens diu que com es propietat privada han contractar vigilància. Deu ser per que no acabin saquejant l'antiga embotelladora i potser el que queda de l'antic convent-balneari, molt deteriorat segons es veu des de fora.
Sortim a caminar a un quart de nou del matí, amb una temperatura bastant baixa. Primer visitem l'ermita de Sant Elies, que cada vegada que he passat per aquí, l'he passat per alt. Després baixem a visitar l'ermita del Carme, on des del seu camí es pot veure el lateral, allà dalt, de l'antic balneari-convent. De tornada no anem fins per on hem entrat, si no que hi ha un sender, reobert el dia del camí de muntanya, que porta directe a Lo Paller. Trobem un dels treballadors que estan fent neteja forestal de les voreres que està escoltant un soroll estrany, que en realitat correspon a un picot. Seguim carretera i al poc la deixem per agafar a l'esquerra avall. El començament està fatal, amb una molt forta baixada, segurament oberta per la marxa que van fer fa poc. No es normal aquesta baixada per arribar a un sender vell en bones condicions. L'enllaç entre la baixada i el sender bo es amb uns grans roquers, o hi ha unes grans senyals grogues, que venen de l'esquerra. Pel que veiem podien haver dues possibilitats. Que a l'entrada des de la carretera no agafés directe avall, fes un una corba o angle recte, anés una mica pegat a la paret del mur de la carretera i llavors decantés cap el camí bo, o que vingués des de l'entorn de l'ermita del Carme, pegat al mur, on hi ha un cable. Segons el mapa del Piolet, marca «pas amb cable», i aquest pas arribés aquí. El que es segur es que la baixada recte, dolenta i emprenyadora no podia ser la correcta en la seva antiguitat.
El sender de bon seguir es troba amb un camí prou ample per haver estat carreter i que ve de la carretera. Ara ve un altre tros dolent, ja que el camí ha quedat tapat per l'herba i han netejat per damunt del que podria haver estat el marge de baix que aguantava el camí, però tot desfés que fa que sigui lent el caminar. Encara es veu les senyals grogues uns metres a la dreta, mig tapades per la vegetació. Quina pena de netejadors. També hi fins el Mas de Monclús anirem trobant cintes que sembla corresponen a l'última Marxa del Pastisset. He notificat aquesta deixadesa mitjançant el «facebook/Camins i senders».
Poc abans de creuar el Barranc del Mas o dels Domenges, anem a visitar el que queda d'un petit maset. Encara hi ha la menjadora i es deix veure que, com era costum, la gent dormia a l'altell per aprofitar el calor animal. A tocar el mas hi ha una pedra amb un bonic fòssil rodó. I a prop un tub metàl·lic que era el pou que devien fer quan segurament es va assecar la font o va deixar de córrer l'aigua pel barranc. Encara es distingeix la terra extreta per fer el pou. A l'alçada del mas finalitza el que podria ser camí carreter i continuava com a camí de bast.
Després de creuar el barranc hi ha moments que la pujada es forta, passant pel mig del que eren els marges, demostra que ningú s'ha preocupat de buscar el camí vell. Abans del Coll d'Odres i després de deixar unes runes a la dreta, impossible saber si era maset o corral, parem a esmorzar. On parem també hi ha un pedra amb un altre bonic fòssil. Una vegada alimentats seguim marxa amunt, però de seguida s'arriba al Mas d'Ordes, que en realitat era un maset, ara només queden unes poques fileres de cada paret. A quasi a tocar queda el Coll d'Odres, d'on surt un senderó que sembla netejat, que ha de comunicar directament on està la bassa i el Corral de Murtero. No sabem si la pujada al primer rocam està bé (Roca Roja). A l'ortofoto es veu el començament i des de dalt de la Roca Roja fins la pista, el tros que no es veu es bosc. Després d'una curta baixada arribem al Mas de Monclús, un petit mas ja abandonat encara que conserva, crec que per poc temps, la teulada. Dins hi ha un calendari de l'any 1972, no té cap significat especial, però fa pensar que potser va ser l'últim any habitat. L'entorn està en estat llastimós. Al que havia de ser corral no es pot entrar perque la vegetació tapona el pas, encara que des d'una punta es pugui veura que era bastant gran. No hi ha rastre de paller, si no era a cel obert, si que davant del mas es veu el que havia estat l'era. A uns 100 metres hi ha la bassa, ara amb l'herba que sobresurt entre mig de la poca aigua estancada que queda.
Darrera la bassa s'agafa el camí cap el Coll de Calces, un camí que dona la impressió que podia haver estat de bast, però ara els petits retombs que devien haver, no hi ha lloc per grans, ja no hi son, i el camí a moments puja amb ganes, i a trossos atorrentat. Es dona el cas curiós, que en algun lloc es veu on havia la esse, i amb quatre cops de tisora, els que netegen per preparar les curses (per exemple), aquells trossos hauria facilitat la pujada. Després de 180 metres de desnivell arribem al que havia de ser el mas o corral de Calces, una bona escampada de runes, però una vegada passat i situat on hi ha el bassiot ara sec, es veu la grandària que devia de tenir. Aquí encara no ha acabat la pujada forta, encara ens queda un repetjó. La vista des d'aquí,, cap a la banda de la Terra Alta es digna d'admirar, això si, l'entorn pelat amb vegetació punxosa baixa, a la dreta tenim una barranca amb poca vegetació alta, i al fons la plana de les vores de l'Ebre. Arribem a un desviament que ens porta a una font, jo crec que deu ser la Font de Calces. Hi ha la capella del pou, un antic com de ciment, mig xafat, dos bassetes metàl·liques i una basseta amb fons de goma (m'ha semblat), tot menjat pels esbarzers. Una mica més amunt, al pany de paret hi ha una petita placa solar, i per l'entorn bastantes deixalles. Seguim amunt, agafant el camí que hem deixat per entrar a la font, que poc a poc es va convertint en pista, que ens porta a un coll, on el seu pic de la dreta es diu Murtero, la gran bassa que porten l'aigua des de la font de baix, als mapes posa bassa de Murtero, igual que el corral es el Corral de Murtero, però el Coll de Murtero sembla ser que no es aquest. Estem per pista, que hem de fet una petita sifonada abans del considerat Coll de Murtero. Abans hem deixat a l'esquerra un bon rastre que podria ser que que fos el sender que ve del Coll d'Odres, la nostra pista ha enllaçat amb la que ve de Tivenys i va a Cardó i hem deixat a la dreta un sender senyalitzat que va al cim de Xàquera. Al coll, a l'esquerra i al roquer, a mitja pendent, hi ha una barraca bastant nova, a la que només va un company a visitar-la. Es nova, amb la porta oberta, sense res d'especial, però amb molt bona visió de l'entorn. Al coll també, hi ha les restes del que podria haver sigut un forn de calç.
Des d'aquí tinc preparat per baixar pel camí del Barranc de la Font del Pastor, ja que vull tornar a passar per l'ermita de Sant Bernat, perquè l'altre vegada com ja marxava amb els escombres no vaig poder fer fotos amb tranquil·litat, a més la baixada per aquest camí, en principi es molt més suau que per l'altre. L'ermita de Sant Bernat era l'entrada del recinte emmurallat venint per la banda de l'Ebre, i segons sembla els monjos van trobar al monjo de l'ermita amb una dona, pel que van cremar l'ermita per purificar-la. Això es el que jo he llegit. A banda de restes de l'ermita hi ha restes de la muralla a l'altre ma del camí. Al poc de l'ermita hi ha el pouet de Sant Bernat.
El camí es molt maco, llàstima que el dia es tapat i manca una mica de lluminositat. Arribem a un punt on tenia previst sortir-me del track principal per anar cap a Sant Onofre, com que no em fixo bé, seguim recte. El camí poc a poc es va tapant, però el rastre segueix, algú passa per aquí, encara que hi ha algun esglaó una mica alt. A l'hora de creuar el barranc i després seguir-lo, s'obre una mica. En una cruïlla de tres camins, hi ha el que havia estat un altre pou, amb el tub metàl·lic. Nosaltres agafem cap a l'esquerra per visitar l'ermita de Santa Anna. El camí torna a ser bonic dins del bosc, deixant-nos veure el balneari i les muntanyes del fons.
Creuem l'altre camí que baixa del Coll de Murtero i ens arribem a l'ermita de Santa Anna, abans hem passat a tocar un tros de muralla, on encara es poden veure les espitlleres. A Santa Anna parem a dinar. Una vegada amb la panxa contenta, tornem fins el barranc, agafem a la dreta i per un bonic camí arribem a l'esplanada del balneari, a dos quarts de quatre, després de fer nou quilòmetres i mig. La caminada d'avui encara que de menys de deu quilòmetres jo la considero moderada pels forts repetjons que hem anat trobant. El dia a començat fred però poc a poc ha anat marxant la sensació de fred sense de deixar la sensació d'humitat. La zona de Cardó ja he estat alguna vegada abans, però encara tinc intenció de tornar-hi, però com sempre deixant passar un temps, entre una i l'altre.
Només m'ha quedat de dir, que hem parat a l'entrada de Mora, a fer uns cafès, abans d'anar cap a casa.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada