"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 24 de juny de 2017

Balls to the wall


Cançó del grup "Accept" de començament dels anys 80 i que té complerta actualitat. Sembla mentida el que hem tornat a retrocedir en drets humans, quan semblava que havíem aconseguit millorar. Però el més trist del cas es que no es donarà el cas del que diu la cançó ja que "Sheep are not pacifists are coward"




Letra original
Balls to the wall
Too many slaves in this world
die by torture and pain
Too many people do not see
They're killing themselves - going insane
Too many people do not know
Bondage is over the human race
They believe slaves always lose
And this fear keeps them down
Watch the damned (God bless ya)
They're gonna break their chains
You can't stop them (God bless ya)
They're coming to get you and then
You'll get your balls to the wall, man
Balls to the wall
You'll get your balls to the wall, man
Balls to the wall - balls to the wall
You may screw their brains
You may sacrifice them, too
You may mortify their flesh
You may rape them all
One day the tortured stand up
And revolt against the evil
They make you drink you blood
And tear yourself to pieces
You better watch the damned (God bless ya)
They're gonna break their chains
You can't stop them (God bless ya)
They're coming to get you and then
You'll get your balls to the wall, man
Balls to the wall
You'll get your balls to the wall, man
Balls to the wall - balls to the wall
Come on man, let's stand up all over the world
Let's plug a bomb in everyone's arse
If they don't keep us alive - we're gonna fight for the right
Build a wall with the bodies of the dead - and you're saved
Make the world scared - come on, show me the sign of victory
Sign of victory - sign of victory
You better watch the damned (God bless ya)
They're gonna break their chains
You can't stop them (God bless ya)
They're coming to get you and then
You'll get your balls to the wall, man
Balls to the wall
You'll get your balls to the wall, man
Balls to the wall

Letra traducida
LAS PELOTAS CONTRA LA PARED
Demasiados esclavos en este mundo mueren por la tortura y el dolor. Demasiada gente no ve que se están matando a sí mismos, volviéndose locos.
Demasiada gente no ve que la raza humana tiene los ojos vendados. Creen que los esclavos pierden siempre y ese miedo los mantiene quietos.
Mira a los condenados (¡Dios os bendiga!)
Van a romper sus cadenas (¡Hey!)
No puedes pararlos (¡Dios os bendiga!)
Vienen por ti, y cuando lleguen tendrás que poner tus pelotas contra la pared, hombre. Tendras que poner tus pelotas contra la pared, hombre, tus pelotas contra la pared, ¡tus pelotas contra la pared!
Podrás exprimir sus cerebros, podrás sacrificarlos también, podrás mortificar su carne, podrás violarlos a todos.
Un día los torturados se alzarán y se sublevarán contra el mal. Te obligarán a beber tu propia sangre y a sacarte la piel a tiras.
Más te vale mirar a los condenados (¡Dios os bendiga!)
Van a romper sus cadenas (¡Hey!)
No, no puedes pararlos (¡Dios os bendiga!)
Vienen por ti, y cuando lleguen tendrás que poner tus pelotas contra la pared, hombre. Tendras que poner tus pelotas contra la pared, hombre, tus pelotas contra la pared, ¡tus pelotas contra la pared!
Venga, tíos, alcémonos por todo el mundo. Pongamos una bomba en cada culo. Si no nos dejan vivos, vamos a pelear por ese derecho.
Construid un muro con los cuerpos de los muertos y estaréis a salvo. Acojonad al mundo, venga, mostradme el signo de la victoria. Signo de la victoria, signo de la victoria.
Más te vale mirar a los condenados (¡Dios os bendiga!)
Van a romper sus cadenas (¡Hey!)
No, no puedes pararlos (¡Dios os bendiga!)
Vienen por ti, y cuando lleguen tendrás que poner tus pelotas contra la pared, hombre. Tendras que poner tus pelotas contra la pared, hombre, tus pelotas contra la pared, ¡tus pelotas contra la pared!


dimarts, 20 de juny de 2017

Mas d'en Briàs (Sant Pere Nolasc), Queixal de la Bruixa, Font de Rauric


El Queixal de la Bruixa
Mas d'en Briàs (Sant Pere Nolasc)



Feia temps que no sortia a tombar una mica i avui, al final, m’he decidit a fer tres visites turístiques, molt simples però que feia temps que les tenia en ment. M’he anat a visitar Sant Pere de Nolasc, que es (era) una ermita adossada al Mas d’en Briàs, a Santa Coloma de Queralt. Al sortir de Santa Coloma cap a Igualada, després del Polígon El Pont de la Barquera, a ma dreta surt el Camí del Mas d’en Briàs, pista que finalitza una vegada passada la Barraca del Bon Lluís en sendes parades de conreu. El mas està entre arruïnat i enrunat, a més de que se l’està menjant l’herba. Encara te teulada però em fa pensar que per molt poc temps. Les construccions i habitacles que envolten el cos principal estan completament enrunades. L’ermita que estava a la banda dreta adossada al cos principal, banda dreta si miren l’edificació des del sur, no queda res, potser tres o quatre filades de pedres de les parets, a més de ser massa dificultós d’entrar per la quantitat de herba, moltes de punxes, i he pensat que si la teulada i part de les parets anterior, posterior i de la dreta ha caigut al terra, només veure pedres després d’emportar-me un munt de punxades. Faig «quatre» fotografies i marxo. Pel que es el cos principal, totes les antigues portes i obertures estan tapiades, exceptuant la porta principal, on té un pany que no sembla massa vell. Portes tancades es sinònim a no entrar.
De tornada cap a la general paro al costat del «Queixal de la Bruixa». Per anar i tornar al mas es passa a tocar. Hi ha una maca llegenda (aquí ->) que parla d’aquesta curiosa pedra. Trobo a faltar un plafó explicatiu, sent que a vegades en trobes en llocs no massa necessaris. Es curiós que aquí va haver un hostal i que ara no en quedi ni rastre, la civilització ja té aquests contrasentits de fer desaparèixer l’historia de les contrades. Inclús la creu de terme de l’Hostal de la Banya, que s’ha conservat, però està dins del Castell dels Comtes, a Santa Coloma, no al seu lloc original.
Una vegada finalitzat aquestes dues visites, m’he anat cap a Rauric, ja que el dia que vaig fer una excursió des d’allí, no vaig tenir temps (això vaig pensar, havíem quedat a dinar a casa) de veure el naixement del Riu Corb, a la Font de Rauric. La decepció es que està completament tancat, amb una reixa amb cadenat. Es veu unes escales que baixen i es passa per sota d’una arcada, però res mes. Vaig cap el poble i pregunto a un senyor si allò es el naixement, i em diu que si, però que neix poca aigua i l’envien cap a Rauric. Em temporades que plou, l’aigua sobrant va riu avall. Després de parlar una mica de assumptes d’actualitat i polítics, com m’ha semblat que no tenim idees massa comuns, m’acomiado i me’n vaig cap a casa a sopar.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.







000000000000000000000000000



diumenge, 18 de juny de 2017

Som-hi!!. 105 dies


I que passarà amb els dos trens que van per la mateixa via, i de cara, un a tota velocitat i l'altre a l'espera i fent tot el possible per fer malbé els rails perquè el que corre descarrili?. 
Queden 105 dies per comprovar si el que està quiet intentant que l'altre s'aturi, queda arrossegat o  el que va llançat posa el fre al final, descarrila o s'emporta a l'immòbil. 
Tinguem la seguretat que si frenem o descarrilem, a partir de llavors els immobilistes tindran dret de "pernada" i la passarem molt malament, o sigui que davant del possible defalliment dels conductors del tren, fet que no crec que passi, algú/ns els han de treure de la màquina per seguir "A tota màquina". 
Em ve a la memòria una molt antiga pel·lícula de un maquinista en temps de la guerra als E.U.A., amb una màquina de carbó, que repetia "MAS MADERA QUE ES LA GUERRA". Un símil es el que hauria de passar ara.


===========================


dissabte, 3 de juny de 2017

Mapa del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet


Esperem que s'aprovi ja, d'una vegada

D’Alforja s’inclou les Guilletes, les muntanyes de la serra del Mirador, la serra de Puigcerver i tota la línia de cresta des del coll de la Creu al coll dels Banys

0000000000000000000000000


divendres, 2 de juny de 2017

dijous, 1 de juny de 2017

Fontscaldes, Torre de la Mixarda, Pont del Diable, Cova del Gat, Fontscaldes


Torre de la Mixarda
Pont del Diable o del Moro



Per fi he pogut tornar a caminar desprès d’una temporada familiar molt difícil. Com que estic molt desentrenat i amb manca de fons, he triat un tomb curt i planer, que feia temps que tenia en ment, tot visitant tres llocs de Figuerola del Camp, que pertany a l’Alt Camp, encara que ho he fet sortint de Fontscaldes. He anat en cotxe fins aquest llogaret, he aparcat a la part alta del carrer Major i he sortit quan eren quasi les nou del matí. He anat a buscar el carrer de la Font, tot passant pel davant del Restaurant Masia Fontscaldes, que avui està tancat.
Passo pel davant de la font, que té una esplanada al davant, amb un banc de fusta, amb seients incorporats. A la font està gravat l’any 1874, encara que crec que ha tingut remodelacions posteriors. Vaig a buscar el pas per sota la carretera i em dirigeixo a tornar a visitar el Forn Ibèric, dins d’una casa d’obra, tancada amb una porta perquè no es deteriori més. Sort que la porta es reixada i es pot veure dins, encara que no hi ha massa a veure. Segueixo en direcció sud-est per vorejar el Bosc de Vives, amb construccions entre ell i el camí que segueixo. Una vegada deixo la pantalla del bosc, puc divisar, entremig, Miramar, la Cogulla i el Mas de Balasc i altres. A la dreta es veu la part alta de la Torre de les Punxes. Una mica abans d’aquesta última torre he pogut veure per primera vegada, la Torre de la Mixarda.
Poc abans d’agafar en direcció nord, tot seguint la Rasa de les Fassines, a la dreta he deixat un petit cobert amb pou annexe. Canviant de direcció, tinc la torre a l’esquerra i on hi ha un maset per on el mapa marca un sender que hi porta, però té un cadena a l’entrada, i encara que el mas es veu tancat, prefereixo anar a donar un tomb passant pel camí a Valls i no passar per terrenys del mas.
La Torre de la Mixarda té darrera una zona d’esbarjo i tot està netejat, arranjat i molt bonic. No comprovo si la font té aigua, ja que no es del meu interès en aquest moment, i si en un altre ho necessito pot haver canviat les circumstàncies. Per sortir d’aquí provo un camí del mapa i del cadastre, però el maset pel que s’ha de passar a tocar, ho tenen tallat, a més d’estar completament abandonat i ple de bardisses. Retornar i anar a buscar el camí d’arribada a la torre no costa cap esforç, es totalment pla i amb recorregut curt.
Deixo aquesta pista per baixar al Torrent dels Masos, per visitar el Pont del Diable o del Moro, ja que com es sabut no m’agrada repetir tros (o al menys fer el menys possible). No trobo pujador i quan el trobo, un mal rastre, em porta a un camí que va direcció nord i el pont em queda al nord (els dos, més o menys), i si vull anar cap allà he de trepitjar primer un camp abandonat i desprès massa tros dels sembrats i això no m’agrada. Torno a baixar al barranc tot pensant que hauré de refer el camí, però trobo un altre rastre, que m’havia passat desapercebut, pujo, segueixo un rastre difús i em porta a altres sembrats de blat (em sembla) però amb una vora no conreada. Per allí que al poc es fa ample, em porta on hi ha el plafó i el pont. Sembla ser que no saben exactament si era un pont o un aqüeducte. Està restaurat i en bastant bon estat. No el creuo per veure si ara té continuïtat, ja que pel meu estat físic i anímic es massa estret, i això que es suficient ample; llàstima que han extret el fil-ferro que feia de barana.
Segueixo el Camí de Figuerola, que baixa a creuar el barranc, per remuntar a l’altre riba. Es un tros ombrívol que fa que es camini sense passar calor, però la sort dura poc. Passo pel davant del Mas d’en Llop, parant-me a fer unes fotos, comprovant que dos treballadors llunyans, treuen el cap entre els ceps per mirar el que faig, i al veure que segueixo camí tornen a la feina.
Abans de la cruïlla a la Cova del Gat trobo unes fites que apunten que també es pot anar per aquí. Agafo aquest sender i efectivament enllaça amb que el tenia preparat. La pujada a la cova es curta però dura, per a mi. Tal i com esperava té unes reixes per impedir l’entrada, amb teulada metàl·lica que suposo es per evitar que la pluja pugui, per ella sola o arrossegant pedres, fer malbé l’entrada i/o taponar total o parcialment l’entrada. Estan fent prospeccions arqueològiques. A la seva entrada aprofito per menjar una mica. La primer sala es curta i no gaire alta. Al final hi ha una possible gatera, i quasi al costat hi ha un pou. Ja no en sé més.
A marxar, després de la forta pendent, no torno per on he arribat, si que segueixo un camí en direcció contraria, que segons el mapa també em pot portar a lloc, evitant-me un tros de pista. Passo per les runes del que sembla era un gran mas, que segons el cadastre està a la partida de la  la Seguera. A partir d’aquí ja es seguir el camí sense més, es seguir el Camí de Figuerola, creuar la carretera de Lleida, amb molt de compte, entrar a Fonstcaldes per la carretera secundaria, visitar les runes de la pedrera i arribar al cotxe a tres quarts d’una i després d’haver fet més de nou quilòmetres i mig, en un dia força calorós, que ha anat augmentat a mida que passaven les hores. Sort que cap el final ha fet una mica d’airet pel que no s’ha notat massa que el sol picava. Això ho he notat més quan he sortit a la pista, després de baixar de la cova, que ja començava a anar cap el migdia. He estat content ja que tant a la pujada com a la baixada de la cova, i quan he estat assegut a la seva entrada, he escoltat el cant d’uns ocells, fet que cada vegada es mes estrany per les nostres contrades. De gent, a més del treballadors del Mas d’en Llop només he vist als de dos cotxes que ens hem creuat a la zona de la Plana d’en Lleure i a dos btteros, que també m’he creuat al Camí de Prenafeta, tot arribant a la cruïlla de la Torre de la Mixarda.
Tot el recorregut per pistes ha estat entre ceps (principalment), olivers, alguns ametllers, pocs avellaners i cireres, i alguns camps de blat i abandonats. Excepte els últims, la resta tenien un colorit verd molt maco. Com no pot ser menys, les deixalles pel camí no han faltat, avui sobretot i escampat per les vores, un munt de restes dels plàstic que tancats serveixen perquè els planters d’arbres creixin a dins. Ara a esperar les pròximes fites.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000