"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 1 de juny de 2017

Fontscaldes, Torre de la Mixarda, Pont del Diable, Cova del Gat, Fontscaldes


Torre de la Mixarda
Pont del Diable o del Moro



Per fi he pogut tornar a caminar desprès d’una temporada familiar molt difícil. Com que estic molt desentrenat i amb manca de fons, he triat un tomb curt i planer, que feia temps que tenia en ment, tot visitant tres llocs de Figuerola del Camp, que pertany a l’Alt Camp, encara que ho he fet sortint de Fontscaldes. He anat en cotxe fins aquest llogaret, he aparcat a la part alta del carrer Major i he sortit quan eren quasi les nou del matí. He anat a buscar el carrer de la Font, tot passant pel davant del Restaurant Masia Fontscaldes, que avui està tancat.
Passo pel davant de la font, que té una esplanada al davant, amb un banc de fusta, amb seients incorporats. A la font està gravat l’any 1874, encara que crec que ha tingut remodelacions posteriors. Vaig a buscar el pas per sota la carretera i em dirigeixo a tornar a visitar el Forn Ibèric, dins d’una casa d’obra, tancada amb una porta perquè no es deteriori més. Sort que la porta es reixada i es pot veure dins, encara que no hi ha massa a veure. Segueixo en direcció sud-est per vorejar el Bosc de Vives, amb construccions entre ell i el camí que segueixo. Una vegada deixo la pantalla del bosc, puc divisar, entremig, Miramar, la Cogulla i el Mas de Balasc i altres. A la dreta es veu la part alta de la Torre de les Punxes. Una mica abans d’aquesta última torre he pogut veure per primera vegada, la Torre de la Mixarda.
Poc abans d’agafar en direcció nord, tot seguint la Rasa de les Fassines, a la dreta he deixat un petit cobert amb pou annexe. Canviant de direcció, tinc la torre a l’esquerra i on hi ha un maset per on el mapa marca un sender que hi porta, però té un cadena a l’entrada, i encara que el mas es veu tancat, prefereixo anar a donar un tomb passant pel camí a Valls i no passar per terrenys del mas.
La Torre de la Mixarda té darrera una zona d’esbarjo i tot està netejat, arranjat i molt bonic. No comprovo si la font té aigua, ja que no es del meu interès en aquest moment, i si en un altre ho necessito pot haver canviat les circumstàncies. Per sortir d’aquí provo un camí del mapa i del cadastre, però el maset pel que s’ha de passar a tocar, ho tenen tallat, a més d’estar completament abandonat i ple de bardisses. Retornar i anar a buscar el camí d’arribada a la torre no costa cap esforç, es totalment pla i amb recorregut curt.
Deixo aquesta pista per baixar al Torrent dels Masos, per visitar el Pont del Diable o del Moro, ja que com es sabut no m’agrada repetir tros (o al menys fer el menys possible). No trobo pujador i quan el trobo, un mal rastre, em porta a un camí que va direcció nord i el pont em queda al nord (els dos, més o menys), i si vull anar cap allà he de trepitjar primer un camp abandonat i desprès massa tros dels sembrats i això no m’agrada. Torno a baixar al barranc tot pensant que hauré de refer el camí, però trobo un altre rastre, que m’havia passat desapercebut, pujo, segueixo un rastre difús i em porta a altres sembrats de blat (em sembla) però amb una vora no conreada. Per allí que al poc es fa ample, em porta on hi ha el plafó i el pont. Sembla ser que no saben exactament si era un pont o un aqüeducte. Està restaurat i en bastant bon estat. No el creuo per veure si ara té continuïtat, ja que pel meu estat físic i anímic es massa estret, i això que es suficient ample; llàstima que han extret el fil-ferro que feia de barana.
Segueixo el Camí de Figuerola, que baixa a creuar el barranc, per remuntar a l’altre riba. Es un tros ombrívol que fa que es camini sense passar calor, però la sort dura poc. Passo pel davant del Mas d’en Llop, parant-me a fer unes fotos, comprovant que dos treballadors llunyans, treuen el cap entre els ceps per mirar el que faig, i al veure que segueixo camí tornen a la feina.
Abans de la cruïlla a la Cova del Gat trobo unes fites que apunten que també es pot anar per aquí. Agafo aquest sender i efectivament enllaça amb que el tenia preparat. La pujada a la cova es curta però dura, per a mi. Tal i com esperava té unes reixes per impedir l’entrada, amb teulada metàl·lica que suposo es per evitar que la pluja pugui, per ella sola o arrossegant pedres, fer malbé l’entrada i/o taponar total o parcialment l’entrada. Estan fent prospeccions arqueològiques. A la seva entrada aprofito per menjar una mica. La primer sala es curta i no gaire alta. Al final hi ha una possible gatera, i quasi al costat hi ha un pou. Ja no en sé més.
A marxar, després de la forta pendent, no torno per on he arribat, si que segueixo un camí en direcció contraria, que segons el mapa també em pot portar a lloc, evitant-me un tros de pista. Passo per les runes del que sembla era un gran mas, que segons el cadastre està a la partida de la  la Seguera. A partir d’aquí ja es seguir el camí sense més, es seguir el Camí de Figuerola, creuar la carretera de Lleida, amb molt de compte, entrar a Fonstcaldes per la carretera secundaria, visitar les runes de la pedrera i arribar al cotxe a tres quarts d’una i després d’haver fet més de nou quilòmetres i mig, en un dia força calorós, que ha anat augmentat a mida que passaven les hores. Sort que cap el final ha fet una mica d’airet pel que no s’ha notat massa que el sol picava. Això ho he notat més quan he sortit a la pista, després de baixar de la cova, que ja començava a anar cap el migdia. He estat content ja que tant a la pujada com a la baixada de la cova, i quan he estat assegut a la seva entrada, he escoltat el cant d’uns ocells, fet que cada vegada es mes estrany per les nostres contrades. De gent, a més del treballadors del Mas d’en Llop només he vist als de dos cotxes que ens hem creuat a la zona de la Plana d’en Lleure i a dos btteros, que també m’he creuat al Camí de Prenafeta, tot arribant a la cruïlla de la Torre de la Mixarda.
Tot el recorregut per pistes ha estat entre ceps (principalment), olivers, alguns ametllers, pocs avellaners i cireres, i alguns camps de blat i abandonats. Excepte els últims, la resta tenien un colorit verd molt maco. Com no pot ser menys, les deixalles pel camí no han faltat, avui sobretot i escampat per les vores, un munt de restes dels plàstic que tancats serveixen perquè els planters d’arbres creixin a dins. Ara a esperar les pròximes fites.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada