Mas d'en Briàs (Sant Pere Nolasc), Queixal de la Bruixa, Font de Rauric

El Queixal de la Bruixa

Mas d'en Briàs (Sant Pere Nolasc)

Feia temps que no sortia a tombar una mica i avui, al final, m’he decidit a fer tres visites turístiques, molt simples però que feia temps que les tenia en ment. M’he anat a visitar Sant Pere de Nolasc, que es (era) una ermita adossada al Mas d’en Briàs, a Santa Coloma de Queralt. Al sortir de Santa Coloma cap a Igualada, després del Polígon El Pont de la Barquera, a ma dreta surt el Camí del Mas d’en Briàs, pista que finalitza una vegada passada la Barraca del Bon Lluís en sendes parades de conreu. El mas està entre arruïnat i enrunat, a més de que se l’està menjant l’herba. Encara te teulada però em fa pensar que per molt poc temps. Les construccions i habitacles que envolten el cos principal estan completament enrunades. L’ermita que estava a la banda dreta adossada al cos principal, banda dreta si miren l’edificació des del sur, no queda res, potser tres o quatre filades de pedres de les parets, a més de ser massa dificultós d’entrar per la quantitat de herba, moltes de punxes, i he pensat que si la teulada i part de les parets anterior, posterior i de la dreta ha caigut al terra, només veure pedres després d’emportar-me un munt de punxades. Faig «quatre» fotografies i marxo. Pel que es el cos principal, totes les antigues portes i obertures estan tapiades, exceptuant la porta principal, on té un pany que no sembla massa vell. Portes tancades es sinònim a no entrar.
De tornada cap a la general paro al costat del «Queixal de la Bruixa». Per anar i tornar al mas es passa a tocar. Hi ha una maca llegenda (aquí ->) que parla d’aquesta curiosa pedra. Trobo a faltar un plafó explicatiu, sent que a vegades en trobes en llocs no massa necessaris. Es curiós que aquí va haver un hostal i que ara no en quedi ni rastre, la civilització ja té aquests contrasentits de fer desaparèixer l’historia de les contrades. Inclús la creu de terme de l’Hostal de la Banya, que s’ha conservat, però està dins del Castell dels Comtes, a Santa Coloma, no al seu lloc original.
Una vegada finalitzat aquestes dues visites, m’he anat cap a Rauric, ja que el dia que vaig fer una excursió des d’allí, no vaig tenir temps (això vaig pensar, havíem quedat a dinar a casa) de veure el naixement del Riu Corb, a la Font de Rauric. La decepció es que està completament tancat, amb una reixa amb cadenat. Es veu unes escales que baixen i es passa per sota d’una arcada, però res mes. Vaig cap el poble i pregunto a un senyor si allò es el naixement, i em diu que si, però que neix poca aigua i l’envien cap a Rauric. Em temporades que plou, l’aigua sobrant va riu avall. Després de parlar una mica de assumptes d’actualitat i polítics, com m’ha semblat que no tenim idees massa comuns, m’acomiado i me’n vaig cap a casa a sopar.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000000000000