 |  |
Font de les Canals o de Santa Rosalia - Caseta d'en Pocaigua
Després de la pallissa que em vaig donar el divendres tenia previst per avui quedar-me a casa, però ahir en Josep es va posar en contacte amb mi i em va “enredar” (segurament es que ja estava predisposat) a fer un tomb senzill entre Capçanes i la Serra d'Almos.
Avui ens trobem la Neus, en Josep, jo, i està clar, la Bruna i ens hem anat fins a Capçanes. La idea es fer un tomb extret de “wikilock” i fer el mateix tomb però d'una manera diferent. Aparquem al costat de l'estació de ferrocarril i sortim quan manquen cinc minuts per un quart de deu, en direcció a la font de les Canals o de Santa Rosalia, un lloc prop del poble i molt encisador, a més d'obac. Per aquí passa el Barranc de Capçanes que es un dels que subministren aigua al pantà de Guiamets, per cert molt buit.
Des d'aquí agafem el Camí de Tivissa, totalment pista, que va passant entre zones conreades, ben arranjades, i altres d'abandonades que encara conserven les marjades que recorden els seus temps quan les conreaven. Es van alternant els masets ben cuidats o inclús remodelant-se i engrandint-se amb els arruïnats. D'aquest camí no hi gaire cosa més a remarcar a banda de les bones vistes sobre el pantà i les muntanyes llunyanes del nord-oest amb el fum de la central d'Ascó que surt per darrera de les carenes. El que si que m'estranya es que tot aquest tros de camí i fins després de creuar el barranc de les Malelles, més o menys fins al final de la pujada, tot el bosc està molt netejat.
A la zona de Lo Planot i mercès al mapa agafem una drecera, que ens retalla un bon retomb de la pista. L'entrada està una mica bruta i no es veu be, però després es fa de bon seguir fins a creuar una pista vella, després hi han tres rastres, el de l'esquerra ben marcat que va pel tallafoc de la línia elèctrica, el de la dreta que aviat es perd i el del centre, que es per on passem nosaltres, es el camí vell, però que a la meitat queda completament tapat per rames caigudes i molta brossa, pel que hem de saltar al tallafoc, per on va el rastre, molt marcat. La gent que passa per aquí ja no deu passar pel camí vell i sempre deuen anar pel tallafocs.
Ara ens ve una baixada, seguim per pista, que ens porta l'entrada de la Serra d'Almos, on passa el Barranc de Mussefres. Aquí a la vora d'un maset hi ha un caquier ple de caquis que amb el seu colorit es digne de veure.
Seguim fins a l'àrea de lleure de la Font Vella, al costat del Mas de Pena, tenint intenció de parar allí a fer un mos, però al arribar ens trobem un grup amb un banderí de la Penya Blaugrana de la Serra d'Almos que a part d'estar fent alguna cosa a la brasa tenen música a tot volum amb l'aparell endollat a un alternador. El soroll de la música junt amb el de l'alternador es tan molt molest que decidim seguir i menjar mes endavant.
Sortim a una pista ampla que ve de la Serra d'Almos i ja veiem al lluny el Mas d'en Baconer. Tot aquest entorn està ben cuidat, sobre tot de vinya, amb el raïm ja recol·lectat.
El Mas d'en Baconet era un mas molt gran, ara hi un tros restaurat i tota la resta net i preparat per restaura-ho. Ens surt el propietari i estem una estona de xerrada amb ell. Una mica més amunt parem a dinar, quan de cop passem pel davant un munt de gossos i darrera dos caçadors. Hem de portar compte que els gossos no ataquin a la Bruna, mentre no arriben els caçadors i per mantenir-los a ratlla es cuida la Neus, jo mentre aprofito a fer unes quantes fotografies dels gossos.
Més amunt a l'altura d'un maset trobem a un caçador al costat d'un cotxe amb gossos al remolc i ens diu que avui la cacera ha anat molt malament i que no han vist ni un senglar.
Al creuar el barranc del Baconer i com hi han varis cotxes de mes caçadors aparcats a l'entrada del camí que hem d'agafar ens passem de llarg, i quan estem arribant al final de la pista sentim crits i es el caçador del maset que ens crida dient que ens hem passat el camí, mirem el gps i efectivament. Reculem i ja agafem el camí correcte. Aquí ja no es pista, es un camí netejat de poc, molt bonic que puja amb suavitat, sembla un camí vell de bast, i es el sender de la Serra de Cavis. Pel camí veiem i mengem cireretes d'arboç, encara que hi han poques de madures. Al arribar al lloc més alt, i abans de començar la baixada es passa pel límit comarcal entre el Priorat i la Ribera d'Ebre, no hi ha cap fita que ho identifiqui però el mapa ho indica molt clar. Al poc de baixar deixem un camí que podria ser que s'he anés cap la Serra de la Portella. A mitja baixada veiem a l'esquerra les restes d'un pou, no ens apropen ja que està en una parada inferior i entre mig hi ha un bona amplada d'arítjols.
Des d'on hem trobat els caçadors fins a creuar el Barranc de les Malelles el camí molt bonic, em sembla que era l'original i que era de bast, però a partir d'aquí i fins a la Caseta d'en Pocaigua ja no hoi tinc tan clar, em figuro que devia fer alguna esse i ara està perdut, ja que ens puja al dret per les roques caigudes de les parades, ara de bastant bon caminar. Aquest mas està completament rodejat i tapat per l'herba. A partir d'aquí tornem agafar camí bo fins a trobar una pista que ve del Mas d'en Barral i del camí d'aquest mati, que conflueix en un maset molt arranjat i peculiar.
Per camí molt atorrentat, encara que es un PR arribem al Barranc de Capçanes que el creuem i pugem al poble. Busquem algún bar per fer una cervesa però estan tancats, un altre dia serà. Hem arribar al cotxe a dos quarts menys cinc de cinc, després de fer una mica més de setze quilòmetres i mig.
El dia ha estat bo, al començament nuvolat, després i a començament de la tarda ha sortit el sol, i ens ha deixat caminar força be. A més la caminada no ha estat gens dura, encara que jo a partir del maset “peculiar” he començat a anar una mica tocat.
Les vistes han estat molt maques, tota la primera part amb el pantà, quasi buit, de Guiamets i el poble al seu costat, després la visió ha canviat, amb parades conreades i molt ben conservades, masos grans i bonics, el camí de Cavils bonic, un tros una mica salvatge sobre tot al creuar el barranc i molt ben conservat. La companyia bona i amb bon humor com ja va sent normal.
En la zona dels boscos de pins no hem vist cap bossa de processionària però en comptes d'això hi havia molt de vesc, planta parasita que xucla la sàvia del pi. Resumint, un bon dia de muntanya.
 |  |
0000000000000000000000000
0000000000000000000000000
Entrades
algunes fotos, de les de prop, com els gats, molt bé..
ResponElimina