"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 7 de novembre del 2013

Viatge a Vietnam, Cambodja i Bangkok. Dia 6


Dia 7 de novembre del 2013. Ho Chi Minh i túnels de Cu Chi

Sortint d'un dels túnels de Cu Chi - Tant de bo no es vegi mai més una fotografia com aquesta

A dos quarts de nou ens venen a buscar per anar als túnels de Cu Chi, quan arribem està ploviscant. Primer ens porten a un rafal (hi ha bastants) on ens passen un documental, en castellà, sobre els túnels i la guerra, i després la guia ens dona una explicació bastant detallada sobre el sistema de túnels, del que feien i com combatien. Es impressionant la capacitat dels Vietnamites en la lluita, tant amb els francesos com amb els USA, i la capacitat de restaurar la Ruta Ho Chi Minh, per la nit, per portar subministraments i armes als combatents, quan durant el dia era constantment bombardejada pels avions USA. Son més de 250 quilòmetres de túnels. Jo entro en un d'ells junt amb un grup però amb un guia del lloc per a mi sol. Després entro en un altre amb la guia pròpia. La visita a aquest lloc et fa molt de pensar sobre tot de la gran resistència d'aquests gent davant dels invasors, i de la seva inventiva per poder lluitar amb inferiors condicions, armament sobre tot. El sistema de túnels a tres nivells, amb algunes entrades molt estretes que només podien entrar ells i que a més havien d'anar arrossegant-se. I la quantitat de trampes sofisticades que van posar a la superfície. Tota la zona va quedar arrasada, encara que ara ja ha tornat a créixer l'herba i els arbusts. Ara es com un parc temàtic on es pot veure, en superfície, com era un hospital de dins dels túnels, com anaven vestits i armats els guerrillers que lluitaven pel seu país (ara a occident dirien que son terroristes), com aprofitaven les restes de les bombes i de la ferralla,  per fer noves bombes per ells, com construïen nous túnels, etc. Inclús en aquest parc temàtic conserven ben senyalitzat un de tants clots fets per una bomba d'un bombarder B-52, perquè es pugui veure la magnitud del seu efecte.
Llàstima que durant tota l'estona ha estat ploviscant pel que hem hagut d'anar amb paraigües, i el terra estava molt relliscós.
De tornada a Ho Chi Minh parem en una paradeta de la carretera que es on la guia compra la carn, fet que fa avui. Ens comenta que la carn sempre es del dia o sigui totalment fresca ja que no tenen frigorífics.
Ens porta a dinar a un restaurant americà, i aquí tenim el gran merder de les vacances. La guia diu que el dinar ja està encomanat i se'n va. Al restaurant ens porta la carta perquè triem entre dos opcions de cada plat, dos plats i postre. El problema ha estat que teníem pagat el menú del dia, però en aquest hi ha opció de triar, però com la guia no nos ho ha dit i no hi es, i amb el cambrer no ens entenem, nosaltres ens pensem que no es correspon al que havia de ser, pel que truquem a la assistència del viatge. Crec que ens portin a un restaurant americà no es el més apropiat a Vietnam, fins ara estàvem menjant en restaurants locals, de més o menys luxe, però sempre d'ells. Mengem més o menys i seguim viatge.
A partir d'aquí ens porta a preu fet, a la catedral, maca per fora i senzilla per dins, a correus, magnífic edifici de la època colonial, l'Ajuntament per fora i en cotxe veiem la façana de la Casa de l'Òpera. Al final ens deixa a l'hotel.
Jo surto a peu i me'n vaig fins a l'Ajuntament, però primer passo per un gran mercat, la part de dins d'ells i el tombant per regals de turistes. M'ha agradat la visita. Al davant de l'Ajuntament faig fotos tot il·luminat, igual que la Casa de l'Òpera. Quan estic tornant i en el parc veig un grup fent Tai Chi.
Al parc tant d'anada com de tornada he vist molta gent fent footing, fitness en uns aparells muntats per això, jugant amb una espècie de pilota en grups de dos contra dos, etc. Ja a l'hotel, a descansar per demà.


0000000000000000000

Dia 2 i 3 de novembre. Barcelona a Hanoi, passant per Doha. Crònica.
Dia 4 de novembre. Visita a Hanoi. Crònica - Fotografies
Dia 5 de novembre. De Hanoi  a la Badia de Halong. Crònica - Fotografies
Dia 6 de novembre. De la Badia de Halong a Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 7 de novembre. Visita als túnels de Cu Chi i Ho Chi Minh. Crònica - Fotografies
Dia 8 de novembre. Visita desembocadura del Mekong i viatge a Cambodja (Siam Reap). Crònica - Fotografies
Dia 9 de novembre. Visita a Angkor Thom i Angkor Wat. Crònica - Fotografies
Dia 10 de novembre. Visita a Angkor Thom (Conjunt de Preah Khan). Crònica - Fotografies
Dia 11 de novembre. Visita al conjunt Rolous Group i viatge a Bangkok. Crònica - Fotografies
Dia 12 de novembre. Visita al Temple Wat Traimit, al Gran Palacio (Palau Reial) i al Temple de Wat Pho. Crònica - Fotografies
Dia 13 de novembre. Dia lliure per Bangkok i tornada cap a casa . Crònica - Fotografies
Dia 14 de novembre. Arribada a casa.

000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada